Durant lʼerupció submarina dʼEl Hierro es van acumular més de 300 milions de metres cúbics de materials

Mapa topobatimètric de l'ìlla d'El Hierro amb les dades batimètriques més recents de l'àrea d'erupció volcànica.
Mapa topobatimètric de l'ìlla d'El Hierro amb les dades batimètriques més recents de l'àrea d'erupció volcànica.
Recerca
(14/01/2013)

Un equip dʼinvestigadors de la Facultat de Geologia de la UB i de lʼInstitut Espanyol dʼOceanografia (IEO) ha publicat un treball científic que detalla lʼevolució morfològica i els volums de material emesos durant lʼerupció submarina que es va iniciar lʼoctubre del 2011 a lʼilla canària dʼEl Hierro. El treball, publicat a la revista Geology,que edita la Societat Americana de Geologia, se centra en la construcció i lʼevolució de les illes volcàniques i és un nou element de referència per estudiar erupcions similars a les Canàries i en altres illes volcàniques.

Mapa topobatimètric de l'ìlla d'El Hierro amb les dades batimètriques més recents de l'àrea d'erupció volcànica.
Mapa topobatimètric de l'ìlla d'El Hierro amb les dades batimètriques més recents de l'àrea d'erupció volcànica.
Recerca
14/01/2013

Un equip dʼinvestigadors de la Facultat de Geologia de la UB i de lʼInstitut Espanyol dʼOceanografia (IEO) ha publicat un treball científic que detalla lʼevolució morfològica i els volums de material emesos durant lʼerupció submarina que es va iniciar lʼoctubre del 2011 a lʼilla canària dʼEl Hierro. El treball, publicat a la revista Geology,que edita la Societat Americana de Geologia, se centra en la construcció i lʼevolució de les illes volcàniques i és un nou element de referència per estudiar erupcions similars a les Canàries i en altres illes volcàniques.

En lʼestudi han participat els experts Miquel Canals, Galderic Lastras, Aaron Micallef i David Amblàs, del Grup de Recerca Consolidat (GRC) Geociències Marines de la UB, i Jesús Rivera, Juan Acosta, Beatriz Arrese, Núria Hermida i Olvido Tello, de lʼequip de Geologia i Geofísica de lʼIEO, un organisme públic dʼinvestigació dependent de la Secretaria dʼEstat de Recerca, Desenvolupament i Innovació del Ministeri dʼEconomia i Competitivitat.

 
El treball es basa en les dades obtingudes pels experts de lʼIEO durant les sis campanyes geològiques dutes a terme a bord del vaixell oceanogràfic Ramon Margalef, propietat de lʼIEO, de lʼoctubre del 2011 al febrer del 2012. Els experts del GRC Geociències Marines de la UB han analitzat la batimetria del volcà submarí i els canvis en la seva forma al llarg de lʼerupció, en el marc de discussió sobre lʼevolució dels grans edificis volcànics.
 
Lʼequip científic ha calculat que el volum total de material expulsat pel volcà va ser dʼuns 329 milions de metres cúbics, un valor que equival a més de 120.000 piscines olímpiques. «Es tracta dʼun volum molt modest», explica Jesús Rivera, responsable de les primeres campanyes científiques Bimbache de seguiment de lʼerupció volcànica dʼEl Hierro i coautor del treball. «Per construir una illa com la dʼEl Hierro, caldrien unes 9.000 erupcions similars, separades entre si per intervals de 125 anys», apunta Rivera.
 
No hi ha precedents mundials dʼun estudi com aquest pel que fa a la freqüència amb què sʼha cartografiat la zona de lʼerupció, cosa que ha permès caracteritzar els canvis morfològics produïts en qüestió de dies o setmanes. Tal com explica el professor Galderic Lastras, «la major part de lʼactivitat volcànica a la Terra té lloc sota el mar, a grans profunditats, i passa totalment desapercebuda a lʼull humà. Les erupcions submarines a poca profunditat, com la dʼEl Hierro, són, en canvi, més visibles, i la seva perillositat és relativament més alta. Per això, cal fer un monitoratge dʼaquest tipus de processos».
 
«El procés volcànic que ha tingut lloc a El Hierro —continua Lastras— és, geològicament, poc rellevant i molt freqüent. Si bé és clar que ha estat una situació alarmant per als habitants de lʼilla, per als geòlegs és una oportunitat única per avaluar la construcció dʼilles volcàniques com les de les Canàries».
 
Lʼequip científic apunta que el creixement dʼEl Hierro correspon al resultat de milers de petites erupcions similars a aquest últim episodi, que han anat aportant volums modestos de material. Per contra, la destrucció del relleu prové de col·lapses massius dels flancs de lʼestructura de lʼilla. El nou treball, que és un avenç destacat en el coneixement de la formació de les illes Canàries, podria ser una eina de gran interès per dissenyar futurs programes de monitorització i dʼassessorament sobre riscos naturals.