ʻNational Geographicʼ selecciona lʼʻEncantat de Beguesʼ entre les deu principals troballes arqueològiques del 2012

La figura té 6.500 anys d’antiguitat
La figura té 6.500 anys d’antiguitat
(22/01/2013)

La prestigiosa revista National Geographic ha seleccionat entre les deu principals troballes arqueològiques del 2012 lʼEncantat de Begues, juntament amb descobertes com el Temple Major de Ciutat de Mèxic, el lloc exacte on Juli Cèsar va ser apunyalat o el Temple del Sol Nocturn a Zotz (Guatemala). Es tracta de lʼestatueta prehistòrica de ceràmica més antiga de la península Ibèrica, que va ser trobada en el decurs de la campanya dʼexcavacions a la cova de Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat) per membres del Col·lectiu per la Investigació de la Prehistòria i lʼArqueologia del Garraf-Ordal (CIPAG) en col·laboració amb el Seminari dʼEstudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la UB.

La figura té 6.500 anys d’antiguitat
La figura té 6.500 anys d’antiguitat
22/01/2013

La prestigiosa revista National Geographic ha seleccionat entre les deu principals troballes arqueològiques del 2012 lʼEncantat de Begues, juntament amb descobertes com el Temple Major de Ciutat de Mèxic, el lloc exacte on Juli Cèsar va ser apunyalat o el Temple del Sol Nocturn a Zotz (Guatemala). Es tracta de lʼestatueta prehistòrica de ceràmica més antiga de la península Ibèrica, que va ser trobada en el decurs de la campanya dʼexcavacions a la cova de Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat) per membres del Col·lectiu per la Investigació de la Prehistòria i lʼArqueologia del Garraf-Ordal (CIPAG) en col·laboració amb el Seminari dʼEstudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la UB.

LʼEncantat de Begues, dʼuns 6.500 anys dʼantiguitat, correspon a la fase dʼocupació dels inicis del neolític mitjà. Concretament, la troballa es va fer a la capa 11 (neolític mitjà postcardial 1a), en el seu contacte amb la capa 11b (neolític antic postcardial 0). El fragment conservat consisteix en el tronc, amb un braç complet i lʼinici de lʼaltre. Fa 8 cm dʼalçada, 1,90 cm de gruix i lʼamplada varia segons el punt des del qual la mesurem: 2,5 cm a lʼalçada de la cintura, 4 cm al pit (si només comptem el braç conservat), i aproximadament uns 5,5 cm en el mateix punt, si pressuposem la virtualitat dels dos braços estesos. El desenvolupament de la resta del cos dóna peu a creure en una estatueta dʼentre 16 i 18 cm dʼalçada.

 
Tots els elements apunten a considerar clarament la figureta com un element singular amb una forta càrrega simbòlica i espiritual. En general, la bibliografia que tracta sobre aquest tipus dʼimatges sʼhi refereix com a imatges amb atributs divins. En suma, totes les seves característiques responen al que, en prehistòria, podríem definir com un ídol. Els investigadors han tingut en compte aquest component magicoreligiós, i el fet que als habitants de Begues sempre seʼls ha donat tradicionalment el malnom dʼEls Encantats, per batejar la figureta com a lʼEncantat de Begues.
 
La figura és un indici important de la rellevància que podria haver tingut Can Sadurní com a lloc de trobada per als habitants de les àrees més properes durant el neolític. No és la primera troballa dʼaquest període que sʼha fet a la cova, on els investigadors del CIPAG hi excaven des de fa trenta-quatre anys i on anteriorment també sʼhan identificat les evidències més antigues del processament i consum de cervesa del continent europeu. Aquestes troballes indiquen que a Can Sadurní sʼhi podien haver celebrat banquets, en què sʼhaurien consumit productes rars com ara la cervesa, de la mateixa manera que també sʼhi haurien pogut fer rituals amb un caràcter simbòlic més marcat. Es tractaria de celebracions crucials per reunir grups dispersos en el territori i que necessitarien aquestes trobades per assegurar la seva reproducció econòmica, ideològica i sexual.
 
Les excavacions a Can Sadurní sʼinclouen en el projecte La prehistòria al sud-est del Llobregat. De la costa al massís del Garraf-Ordal, que coordinen el catedràtic del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la UB Josep Maria Fullola i el prehistoriador i arqueòleg Manuel Edo, president de CIPAG. Les excavacions, dirigides pels investigadors Manuel Edo i Ferran Antolín, tenen el suport de lʼAjuntament de Begues, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i del Centre dʼEstudis Beguetans, així com dʼaltres entitats i empreses locals, com ara les caves Montau de Sadurní, en el terreny de les quals se situen la cova i la masia de Can Sadurní.