La UB i la Fundació Banc dels Aliments presenten la campanya contra el malbaratament alimentari «Som allò que llencem»

D'esquerra a dreta, Raül Moreno (Ajuntament de Santa Coloma), Misericòrdia Garcia (UB), Màrius Rubiralta (UB) i Antoni Salvadó (Banc dels Aliments).
D'esquerra a dreta, Raül Moreno (Ajuntament de Santa Coloma), Misericòrdia Garcia (UB), Màrius Rubiralta (UB) i Antoni Salvadó (Banc dels Aliments).
Recerca
(05/03/2013)

La Universitat de Barcelona i la Fundació Banc dels Aliments de Barcelona, conscients dels greus problemes de la societat catalana en temps de crisi, uneixen esforços i engeguen una iniciativa que pretén obrir un debat sobre el malbaratament alimentari i la necessitat de trobar-hi una solució. La cam­panya, que sʼimpulsarà en el període 2013-2014, sʼemmarca en lʼAny Europeu contra el Malbaratament dʼAliments, que se celebrarà el 2014.

 

D'esquerra a dreta, Raül Moreno (Ajuntament de Santa Coloma), Misericòrdia Garcia (UB), Màrius Rubiralta (UB) i Antoni Salvadó (Banc dels Aliments).
D'esquerra a dreta, Raül Moreno (Ajuntament de Santa Coloma), Misericòrdia Garcia (UB), Màrius Rubiralta (UB) i Antoni Salvadó (Banc dels Aliments).
Recerca
05/03/2013

La Universitat de Barcelona i la Fundació Banc dels Aliments de Barcelona, conscients dels greus problemes de la societat catalana en temps de crisi, uneixen esforços i engeguen una iniciativa que pretén obrir un debat sobre el malbaratament alimentari i la necessitat de trobar-hi una solució. La cam­panya, que sʼimpulsarà en el període 2013-2014, sʼemmarca en lʼAny Europeu contra el Malbaratament dʼAliments, que se celebrarà el 2014.

 

En aquest context, la UB i el Banc dels Aliments posen en marxa la campanya «Som allò que llencem», que s'ha presentat el  5 de març en un acte al campus de l'Alimentació de la UB, situat al recinte de Torribera (Santa Coloma de Gramenet). En aquest campus sʼimparteixen els graus de Nutrició Humana i Dietètica i de Ciència i Tecnologia dels Aliments, ensenyaments adscrits a la Facultat de Farmàcia de la UB.
 
En la presentació, presidida per Misericòrdia Garcia, comissionada per a Desenvolupament Social i Envelliment de la UB, hi han intervingut Antoni Sansalvadó, president del Banc dels Aliments;  Màrius Rubiralta, director del campus de lʼAlimentació de Torribera, i Raül Moreno, tinent d'alcalde de Benestar Social i Famílies de lʼAjuntament de Santa Coloma de Gramenet.
 
A llarg de l'acte, Abel Mariné, catedràtic emèrit del Departament de Nutrició i Bromatologia de la Facultat de Farmàcia (adscrita al BKC), ha parlat sobre la caducitat dels aliments; Jordi Peix, vicepresident del Banc dels Aliments, ha presentat el Pla de lluita contra el malbaratament alimentari, i Antoni Massanés, director general de la Fundació Alícia i investigador de lʼObservatori de lʼAlimentació de la UB (ODELA), i Paco Muñoz, de l'Oficina de Medi Ambient de la UAB, han presentat la Guia per a la reducció del malbaratament alimentari en el sector de lʼhostaleria, la restauració i el càtering.

 

Línies principals de la campanya

La UB vol actuar directament als seus centres, i en especial, als espais de menjador, per alertar de la urgència de la situació i consolidar actituds de canvi positives envers el malbaratament alimentari. Lʼobjectiu és responsabilitzar tots els ciutadans i els actors implicats en la cadena alimentària perquè millorin la gestió dels aliments i en redueixin el malbaratament. 
 
Un dels objectius de la campanya és divulgar la problemàtica del malbara­tament dʼaliments i fer que la població en prengui consciència. Per això, sʼorganitzaran conferències tècniques i científiques en què es tractaran els punts dʼactuació especial, sense oblidar que cal mantenir un sistema de vida i uns hàbits alimentaris definits en lʼanomenada dieta mediterrània.
 
Un altre dels objectius és promoure la reducció dels residus orgànics, així com els excedents en la producció, transformació i distribució dels aliments, per tal de disminuir la petjada ecològica produïda per transports innecessaris. La millor manera de fer-ho és recuperant aliments mitjançant accions de proximitat, potenciant les xarxes solidàries que lluiten contra la pobresa, i trametent els aliments consumibles però no comercialitzables al Banc dels Aliments.
 
En tercer lloc, es vol denunciar les conseqüències que comporta el malbaratament alimentari en relació amb la pobresa i el medi ambient. Es vol sensibilitzar la població i els actors de la cadena alimentària, des de la producció dʼaliments fins al consum domèstic, sobre la necessitat de reduir lʼimpacte ambiental dels residus orgànics, per tal de limitar la producció de diòxid de carboni i de metà que incideixen directament en el canvi climàtic que ens afecta a tots.
 
La Universitat es vol centrar a complir la seva primera funció social, la de formar els ciutadans, i especialment els alumnes, combinant adequadament la formació univer­sitària amb actuacions que incentivin actituds positives envers el malbaratament dʼaliments.
 
Finalment, es vol fomentar la col·laboració amb les administracions responsables (municipis, Àrea Metropolitana, Agència de Residus de Catalunya) per crear sinergies que permetin optimitzar els resultats de la campanya. 
 

Caducitat i etiquetatge dels aliments

Un dels objectius de la campanya és donar a conèixer la problemàtica del malbaratament, en especial pel que fa al bon ús de les normes sobre dates de caducitat i dates de consum preferent. Aquest ha estat el tema que ha abordat, durant la presentació, el profesor Abel Mariné, catedràtic emèrit del Departament de Nutrició i Bromatologia de la Facultat de Farmàcia. Tal com ha explicat, en lʼetiquetatge dels aliments envasats sʼindica una data que informa de fins quan un producte manté les característiques que el fan apte per al consum. Es tracta, doncs, de la data de «consum preferent» o de «durada mínima», no de la caducitat.
 
La data de consum preferent indica el temps garantit en què aquell aliment manté les seves propietats sensorials, nutritives i de seguretat. El marge, però, és ampli, i més enllà dʼaquesta data el producte pot seguir sent comestible. Segons Mariné, «no es justifica que una interpretació massa rigorosa determini que un aliment després dʼaquesta data —a vegades, fins i tot una mica abans— sʼhagi de llençar». De fet, la data fins i tot pot arribar a crear una falsa seguretat, perquè si un producte no sʼha guardat en les condicions adequades es pot deteriorar abans de la data indicada. La data de caducitat només té sentit en productes molt peribles, com ara la llet pasteuritzada. És evident que cal fer servir les dates per garantir la seguretat. La Unió Europea ha estudiat flexibilitzar la legislació sobre dates en lʼetiquetatge dels aliments per contribuir a evitar el malbaratament alimentari.
 
L'acte, que ha estat impulsat pel Comissionat per al Desenvolupament Social i Envelliment de la UB, té el suport del campus de l'Alimentació de la UB (adscrit al HUBc, el campus d'excel·lència de la salut) i d'Alumni UB.