Música, emoció i memòria, a la inauguració dels NeuroConcerts
NeuroConcerts vol donar a conèixer la importància del cervell i del sistema nerviós en les experiències musicals.
Recerca
(02/04/2013)
Aquest dijous, 4 dʼabril, a les 19 hores, el Paranimf de lʼEdifici Històric de la UB acollirà el primer dels nou concerts previstos en el projecte NeuroConcerts, un cicle amb què es vol donar a conèixer la importància del cervell i del sistema nerviós en les experiències musicals, a partir del diàleg amb musicòlegs i neurocientífics i l'acompanyament de música en directe.
NeuroConcerts vol donar a conèixer la importància del cervell i del sistema nerviós en les experiències musicals.
Recerca
02/04/2013
Aquest dijous, 4 dʼabril, a les 19 hores, el Paranimf de lʼEdifici Històric de la UB acollirà el primer dels nou concerts previstos en el projecte NeuroConcerts, un cicle amb què es vol donar a conèixer la importància del cervell i del sistema nerviós en les experiències musicals, a partir del diàleg amb musicòlegs i neurocientífics i l'acompanyament de música en directe.
El primer NeuroConcert del cicle duu per títol «Banda sonora original: música, emoció i memòria». Sʼhi analitzarà quins són els circuits i mecanismes cerebrals de lʼemoció i la memòria així com la influència mútua entre la música i els records personals. L'activitat serà a càrrec de la neurocientífica Judith Domínguez Borràs, de la Universitat de Ginebra, i de lʼexpert en música Joaquim Rabaseda, professor de l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), acompanyats pels músics Manel Camp (piano), Horacio Fumero (contrabaix) i Matthew Simon (trompeta), que tocaran en directe. El moderador serà el professor de l'ESMUC Perfecto Herrera. A lʼacte dʼinauguració del cicle hi assistiran el rector de la UB, Dídac Ramírez; el director de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, Enric Claverol; el director general de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), José lgnacio Fernández Vera; la vicerectora de Relacions Institucionals i Cultura, Lourdes Cirlot, i el director de l'ESMUC, Josep Borràs.
Els NeuroConcerts formen part d'una iniciativa més àmplia titulada NeuroUB: Neurociència, Música i Art, un projecte de divulgació científica nascut amb motiu de l'Any de la Neurociència a Espanya i que té com a objectiu principal fomentar lʼinterès social per les neurociències.
El nostre cos interpreta lʼexperiència musical i el cervell utilitza uns codis específics per donar sentit i ordre a cada percepció. La complexitat dels sistemes utilitzats fa que estudiar-los sigui un dels reptes més interessants del món neurocientífic. Entendre els mecanismes mitjançant els quals la música genera estats afectius particulars constitueix avui un objectiu fascinant per a la neurociència.
NeuroConcerts
Per què hi ha melodies que no ens les podem treure del cap? Per què sentim la necessitat de moureʼns al compàs dʼuna cançó? Per què hi ha melodies que ens relaxen, ens activen, ens entristeixen o ens alegren el dia? Per què posem bandes sonores a les nostres vides? Totes aquestes qüestions i dʼaltres sʼanalitzaran en el decurs de les diferents sessions del cicle, que es faran sempre a les 19 h (excepte lʼúltima, que serà a les 20 h) en diferents escenaris, durant els mesos dʼabril, maig i juny.
Lʼ11 dʼabril, serà el torn de la segona sessió, «Ús i abús: música, percepció i persuasió», que tindrà lloc als Cinemes Girona de Barcelona (c/ Girona, 173). A partir dʼexemples, el neurocientífic Manuel Garcia Garcia (NeuroFocus, San Francisco) i lʼexpert en música Rubén López Cano (ESMUC) analitzaran si és cert que en publicitat la música influeix en la nostra activitat cerebral i afavoreix que duguem a terme uns comportaments determinats. L'activitat tindrà l'acompanyament musical de Cento Carbó (bateria), Jordi Rodríguez (percussió), Cris Ases (veu) i Guillem Torà (guitarra).
El dia 17 dʼabril, el Paranimf de lʼEdifici Històric tornarà a ser l'escenari del NeuroConcert «Ludwig, em sents? Música, composició i imaginació», en què s'analitzarà com és que Beethoven va poder seguir component quan va perdre lʼoïda. En aquesta sessió, musicada per lʼOrquestra de la UB, sʼil·lustrarà com es representen els sons al cervell i es guiarà el públic pel procés de percebre la composició musical a partir de les explicacions de lʼinvestigador principal del projecte, el neurocientífic Carles Escera, i de lʼexperta en música de lʼESMUC Sofía Martínez.
Ja al mes de maig, el dia 2, a lʼaula del Cor de lʼESMUC (Padilla, 155), es farà la quarta sessió: «Xarxes socials, xarxes neuronals: música, cervell i cultura». L'etnomusicòloga Sílvia Martínez (ESMUC) abordarà les relacions entre cultura i música, i la influència en les relacions socials, i el neurocientífic Manuel Martín Loeches (Universitat Complutense de Madrid), explicarà els processos de cognició social en la producció i la percepció musical.
El 16 de maig, un petit elenc format per músics de la Sant Andreu Jazz Band, dirigida per Joan Chamorro, donaran forma al NeuroConcert «Arpegis neuronals: educació musical i plasticitat cerebral», que servirà per abordar els processos dʼensenyament i dʼaprenentatge musical explicats des del punt de vista dʼun professor dʼeducació musical i d'un neurocientífic. Una de les qüestions a què donaran resposta és si hi ha canvis neuronals al cervell durant el procés educatiu. Hi participaran lʼexpert en música Javier Duque i el neurocientífic de la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla José María Delgado García.
Lʼaula del Cor de lʼESMUC també acollirà, el dia 30 de maig, el concert «Ressonància mútua: cervell i improvisació musical i corporal», en què el neurocientífic José Luis Cantero, de la Universitat Pablo de Olavide, parlarà sobre les xarxes neuronals implicades en la improvisació, i es presentarà una versió transgressora de la improvisació amb diversos llenguatges musicals i corporals. Per fer-ho, sʼha convidat un trio de jazz i la ballarina Ester Momblant.
El dia 13 de juny, la Sala Anaglifos (carrer d'en Mònec, 17) serà lʼescenari de la sessió «Sonates i ragues: el cervell davant la música clàssica a Orient i Occident». Es crea i es percep de la mateixa manera la música clàssica occidental i la música clàssica de l'Índia? Els assistents ho podran experimentar en directe amb lʼactuació dʼun trio de lʼÍndia i podran descobrir els últims avenços de la neurociència en aquest àmbit, a partir de l'exposició del neurocientífic Jordi Costa Faidella (Laboratori de Neuroimatge i Neurociència Cognitiva de lʼInstitut de Recerca Nathan Kline de Nova York) i de lʼexpert en música de lʼESMUC Horacio Curti.
També a la Sala Anaglifos tindrà lloc, el dia 20 de juny, el concert «Paracetamúsica: teràpia musical en patologia psicològica i neurològica». La música té un component rítmic i emocional que impacta amb força en el nostre cos i la nostra ment. Una musicoterapeuta i un neurocientífic dialogaran a l'entorn dels camps dʼaplicació de la musicoteràpia.
Finalment, el 27 de juny, a les 20 h, tindrà lloc lʼúltim NeuroConcert del cicle: «Vibracions simpàtiques: música, cervell i ball». Percebem la música amb el cos i, encara que no ens moguem, sʼactiva lʼescorça motora del cervell. En aquesta sessió descobrirem els processos cerebrals implicats en la dimensió corporal de la música amb la Manics Band, la neurocientífica Anne-Lenka Selinger i lʼexpert en música Rubén López Cano.
El projecte NeuroUB engloba tres propostes: els NeuroConcerts, el NeuroCinema, en què la projecció de pel·lícules ha estat el pretext per discutir sobre conceptes neurocientífics rellevants, i el NeuroConcurs, una iniciativa en què se cedeix el paper protagonista del projecte a tothom que hi vulgui participar.
NeuroUB ha estat organitzat conjuntament per l'Institut de Recerca en Cervell, Cognició i Conducta (IR3C), la Unitat de Cultura Científica i Innovació (UCC+i) de l'Àrea de Comunicació de la UB, i l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). La iniciativa ha rebut el suport de la FECYT - Ministeri d'Economia i Competitivitat, la Secretaria d'Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya i el Vicerectorat de Relacions Institucionals i Cultura de la UB.
Atès que les places són limitades, cal reservar i confirmar l'assistència prèviament mitjançant el formulari disponible al web del projecte.