Carta oberta del rector a la comunitat universitària
Benvolgudes i benvolguts membres de la comunitat universitària,
En la darrera sessió de control del Parlament, el president de la Generalitat, referint-se a la dificultat dʼelaborar els pressupostos per al 2013, va afirmar taxativament: «No estem disposats a carregar-nos lʼestat del benestar en aquest país, tot té un límit». El president sap que ens té al seu costat en aquesta justa exigència. Des de lʼexercici de la responsabilitat com a rector i amb una no menor rotunditat, afirmo també que no estem disposats a traspassar aquest límit en la qualitat i el servei de la Universitat de Barcelona.
Ho diré ben clar: no admetré haver dʼexecutar uns pressupostos que facin inviable portar a terme la missió que la societat ens té encomanada. Reclamarem, tal com ho hem fet en el passat, amb lʼautoritat de la nostra autonomia, contra cada greuge i excés de les administracions públiques que interfereixin en les nostres competències, amb mesures concretes que explicarem en cada cas. Seguirem aplicant les alternatives més favorables dins del marc legal pel bé del nostre personal, dels estudiants i de la nostra tasca, com ho estem demostrant amb convocatòries i interpretacions que permeten salvaguardar els nostres principis dʼigualtat dʼoportunitats i de servei públic.
La UB ha entès la difícil situació econòmica que pateix el país i els esforços que les distintes administracions han hagut de fer per mirar de reequilibrar els seus dèficits. No podrà dir mai ningú que la UB, ni aquest rector, no han esmerçat totes les energies a assumir unes restriccions que ens han obligat a replantejar i repensar les nostres activitats en condicions econòmiques molt dures. Hem estat capdavanters a lʼhora de fer pedagogia i explicar la necessitat que teníem dʼassumir els ajustos solidàriament amb altres sectors socials. I els hem assumit responsablement, prioritzant, això sí, el capítol de personal.
Ara bé, hem arribat a un punt insostenible. Després del gran esforç fet aquests darrers anys per tots els col·lectius que integren la nostra comunitat universitària, ens hem carregat de raons per mantenir vigents unes reivindicacions de millora que són prèvies a la conjuntura actual. No seʼns pot demanar més. Una institució com la Universitat de Barcelona requereix estabilitat financera. Les realitzacions patrimonials poden ser una sortida temporal per evitar reduccions de personal necessari, però no són una solució al problema. Ni la UB ni la societat ens podem permetre malbaratar els avenços que havíem assolit fins ara i, encara que tot indica que el clima dʼausteritat seguirà present a les agendes polítiques, actuarem amb determinació per tal que els efectes conjunturals no esdevinguin estructurals.
La nostra prioritat continuen sent les persones. Són les persones les que administren, gestionen, estudien, ensenyen, investiguen, transfereixen, innoven. En definitiva, som les persones les que fem la UB. En aquest sentit, la proposta de pressupost per al 2013 recull el manteniment de les places necessàries en contractes renovables, la convocatòria del màxim nombre de noves places permanents de professorat que permet el marc legal, els ajuts complementaris a la beca equitat i diverses iniciatives per fomentar lʼocupabilitat i la formació del talent intern. La UB té prou solidesa i estabilitat per poder-ho fer.
Anirem fins on faci falta per defensar allò que considerem just. Seria irresponsable no fer tot el possible per evitar traspassar el límit de lʼirreversible, i seria imperdonable no haver-ho fet si, com no deixa de ser plausible, Brussel·les modifica la seva política dʼajustaments, o bé Catalunya resol els desequilibris amb lʼEstat. Amb el benentès que no és la nostra feina assenyalar als polítics com han de governar, no puc evitar la comparativa quan veig com països del nostre entorn continuen invertint en educació superior malgrat la crisi. Aquests països són conscients que necessiten tenir estructures acadèmiques i de recerca potents per ser competitius. Sense un compromís ferm dels governs sʼampliarà la bretxa amb els referents amb els quals fins fa uns quants anys convergíem i quedarà incomplet el desplegament de lʼespai europeu dʼeducació superior. Tal com he manifestat moltes vegades, invertir en educació superior, en la universitat pública, és invertir en futur. De manera que cal aprofitar el diàleg obert entre els governs de Catalunya i de lʼEstat per redreçar el camí i plantejar aquests escenaris de futur.
Amb aquesta carta mʼagradaria també sortir al pas de rumors, insídies i tota classe de desinformacions que circulen en el nostre àmbit i que no ajuden gens a tenir un clima propici per desenvolupar la nostra feina. Vull transmetre a la comunitat educativa que estem negociant, i no pararem de fer-ho, amb la Generalitat i amb altres administracions públiques perquè entenguin i assumeixin la situació límit que es viu a la universitat. Estem treballant, i seguirem fent-ho, dʼuna banda, per evitar que ens imposin models o comissaris que frenin la nostra autonomia i desenvolupament, i, dʼaltra banda, per consolidar recursos propis i externs que ens permetin contrarestar conjunturalment la reducció del finançament públic i que, en el futur, ajudin a millorar la nostra posició internacional.
Potser de vegades no som prou conscients de tota la força que tenim al nostre abast si sabem anar units en una mateixa direcció. Com a rector, lluitaré amb el meu equip per mantenir la UB en la posició de lideratge del sistema i que totes aquestes amenaces ens afectin al mínim possible. Aprofito lʼavinentesa per tornar a donar-vos les gràcies per la vostra comprensió i dedicació davant els sacrificis de tota mena que han comportat unes circumstàncies que tots i totes coneixeu perquè les patiu, alhora que us encoratjo a romandre units i crítics en la resposta en aquests temps difícils.
Ben cordialment,
Dídac Ramírez i Sarrió
Rector
Benvolgudes i benvolguts membres de la comunitat universitària,
En la darrera sessió de control del Parlament, el president de la Generalitat, referint-se a la dificultat dʼelaborar els pressupostos per al 2013, va afirmar taxativament: «No estem disposats a carregar-nos lʼestat del benestar en aquest país, tot té un límit». El president sap que ens té al seu costat en aquesta justa exigència. Des de lʼexercici de la responsabilitat com a rector i amb una no menor rotunditat, afirmo també que no estem disposats a traspassar aquest límit en la qualitat i el servei de la Universitat de Barcelona.
Ho diré ben clar: no admetré haver dʼexecutar uns pressupostos que facin inviable portar a terme la missió que la societat ens té encomanada. Reclamarem, tal com ho hem fet en el passat, amb lʼautoritat de la nostra autonomia, contra cada greuge i excés de les administracions públiques que interfereixin en les nostres competències, amb mesures concretes que explicarem en cada cas. Seguirem aplicant les alternatives més favorables dins del marc legal pel bé del nostre personal, dels estudiants i de la nostra tasca, com ho estem demostrant amb convocatòries i interpretacions que permeten salvaguardar els nostres principis dʼigualtat dʼoportunitats i de servei públic.
La UB ha entès la difícil situació econòmica que pateix el país i els esforços que les distintes administracions han hagut de fer per mirar de reequilibrar els seus dèficits. No podrà dir mai ningú que la UB, ni aquest rector, no han esmerçat totes les energies a assumir unes restriccions que ens han obligat a replantejar i repensar les nostres activitats en condicions econòmiques molt dures. Hem estat capdavanters a lʼhora de fer pedagogia i explicar la necessitat que teníem dʼassumir els ajustos solidàriament amb altres sectors socials. I els hem assumit responsablement, prioritzant, això sí, el capítol de personal.
Ara bé, hem arribat a un punt insostenible. Després del gran esforç fet aquests darrers anys per tots els col·lectius que integren la nostra comunitat universitària, ens hem carregat de raons per mantenir vigents unes reivindicacions de millora que són prèvies a la conjuntura actual. No seʼns pot demanar més. Una institució com la Universitat de Barcelona requereix estabilitat financera. Les realitzacions patrimonials poden ser una sortida temporal per evitar reduccions de personal necessari, però no són una solució al problema. Ni la UB ni la societat ens podem permetre malbaratar els avenços que havíem assolit fins ara i, encara que tot indica que el clima dʼausteritat seguirà present a les agendes polítiques, actuarem amb determinació per tal que els efectes conjunturals no esdevinguin estructurals.
La nostra prioritat continuen sent les persones. Són les persones les que administren, gestionen, estudien, ensenyen, investiguen, transfereixen, innoven. En definitiva, som les persones les que fem la UB. En aquest sentit, la proposta de pressupost per al 2013 recull el manteniment de les places necessàries en contractes renovables, la convocatòria del màxim nombre de noves places permanents de professorat que permet el marc legal, els ajuts complementaris a la beca equitat i diverses iniciatives per fomentar lʼocupabilitat i la formació del talent intern. La UB té prou solidesa i estabilitat per poder-ho fer.
Anirem fins on faci falta per defensar allò que considerem just. Seria irresponsable no fer tot el possible per evitar traspassar el límit de lʼirreversible, i seria imperdonable no haver-ho fet si, com no deixa de ser plausible, Brussel·les modifica la seva política dʼajustaments, o bé Catalunya resol els desequilibris amb lʼEstat. Amb el benentès que no és la nostra feina assenyalar als polítics com han de governar, no puc evitar la comparativa quan veig com països del nostre entorn continuen invertint en educació superior malgrat la crisi. Aquests països són conscients que necessiten tenir estructures acadèmiques i de recerca potents per ser competitius. Sense un compromís ferm dels governs sʼampliarà la bretxa amb els referents amb els quals fins fa uns quants anys convergíem i quedarà incomplet el desplegament de lʼespai europeu dʼeducació superior. Tal com he manifestat moltes vegades, invertir en educació superior, en la universitat pública, és invertir en futur. De manera que cal aprofitar el diàleg obert entre els governs de Catalunya i de lʼEstat per redreçar el camí i plantejar aquests escenaris de futur.
Amb aquesta carta mʼagradaria també sortir al pas de rumors, insídies i tota classe de desinformacions que circulen en el nostre àmbit i que no ajuden gens a tenir un clima propici per desenvolupar la nostra feina. Vull transmetre a la comunitat educativa que estem negociant, i no pararem de fer-ho, amb la Generalitat i amb altres administracions públiques perquè entenguin i assumeixin la situació límit que es viu a la universitat. Estem treballant, i seguirem fent-ho, dʼuna banda, per evitar que ens imposin models o comissaris que frenin la nostra autonomia i desenvolupament, i, dʼaltra banda, per consolidar recursos propis i externs que ens permetin contrarestar conjunturalment la reducció del finançament públic i que, en el futur, ajudin a millorar la nostra posició internacional.
Potser de vegades no som prou conscients de tota la força que tenim al nostre abast si sabem anar units en una mateixa direcció. Com a rector, lluitaré amb el meu equip per mantenir la UB en la posició de lideratge del sistema i que totes aquestes amenaces ens afectin al mínim possible. Aprofito lʼavinentesa per tornar a donar-vos les gràcies per la vostra comprensió i dedicació davant els sacrificis de tota mena que han comportat unes circumstàncies que tots i totes coneixeu perquè les patiu, alhora que us encoratjo a romandre units i crítics en la resposta en aquests temps difícils.
Ben cordialment,
Dídac Ramírez i Sarrió
Rector