Un estudi analitza les tempestes de la gran nevada que hi va haver a Catalunya el 2010

Lʼepisodi analitzat va tenir lloc el 8 de març del 2010 i va provocar el col·lapse de la xarxa viària, que va quedar completament aturada a gran part del territori i va obligar a suspendre el transport per carretera amb França. Durant la nevada hi va haver una activitat elèctrica poc habitual per lʼèpoca de lʼany. La caiguda de llamps durant una nevada, que es coneix com a tempesta de neu (thundersnow),és un fenomen de gran interès perquè, tal com explica Joan Bech, investigador de la UB, «està poc documentat i ens interessa estudiar-lo per comprendre les diferències que presenta amb les tempestes típiques dels mesos càlids, en particular pel que fa a la distribució de càrrega elèctrica dins del núvol de tempesta».

 

En la major part de les tempestes, lʼactivitat elèctrica es concentra a les zones amb la màxima precipitació. Però en lʼestudi, apunta Nicolau Pineda, investigador de lʼSMC, «es determina que durant lʼepisodi es va produir un nombre important de llamps fora de les zones de màxima precipitació, que han estat associats a efectes induïts per torres de telecomunicacions elevades».

 

Lʼexamen detallat de les observacions obtingudes amb radars meteorològics i de la xarxa de detecció de descàrregues elèctriques atmosfèriques de lʼSMC ha permès detectar llamps núvol-terra i descàrregues dins dels núvols. Prop dʼun terç de les descàrregues núvol-terra detectades es concentren al voltant de torres de comunicació elevades, com ara la torre de Collserola, a Barcelona, ubicada a 447 m dʼaltura; la torre de Puig Neulós, a la frontera amb França i a una altura de 1.261 m, i la torre de Rocacorba, al Pla de lʼEstany, a 991 m.

 

«Aquest efecte dʼinducció es deu al fet que les tempestes hivernals tenen lloc a menor alçada i la distància és prou curta perquè interaccionin amb les torres de comunicació i afavoreixin la descàrrega elèctrica», conclou Pineda. Aquesta hipòtesi explicaria lʼaparent desconnexió entre les zones de descàrrega elèctrica i les dʼactivitat convectiva, on es concentra el màxim de precipitació.

 

Dʼaltra banda, durant la tempesta es van produir precipitacions superiors als 100 mm en 24 hores, amb acumulacions de neu de més de 30 cm en cotes relativament baixes. Tal com explica Bech, «la nevada va estar condicionada en gran mesura per la irrupció dʼuna massa freda en altura (-30 °C a uns 5.500 m) i pel ràpid desenvolupament dʼuna zona de baixes pressions, o ciclogènesi, a la mar Mediterrània».

 

Així mateix, «el fet que la neu fos humida, combinat amb vents suaus, en certs moments de lʼepisodi, va propiciar lʼacumulació de neu en cables i branques», assenyala lʼinvestigador. A conseqüència dʼaixò, es van produir danys importants en grans extensions de bosc, valorats en més de vint milions dʼeuros. La xarxa de transport elèctric, principalment al nord-est de Catalunya, on van caure 33 torres elèctriques dʼalta tensió, també va quedar afectada.

 

Lʼestudi, publicat al número dʼabril del 2013 de la revista Atmospheric Research, és el resultat dʼuna col·laboració entre el Servei Meteorològic de Catalunya, pertanyent al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, i el Departament dʼAstronomia i Meteorologia de la Facultat de Física de la UB -adscrita al campus d'excel·lència internacional BKC-, i ha estat realitzat pels investigadors Joan Bech, de la UB, i Nicolau Pineda, Tomeu Rigo i Montserrat Aran, de lʼSMC.

 

Article:

J. Bech, N. Pineda, T. Rigo i M. Aran. «Remote sensing analysis of a Mediterranean thundersnow and low-altitude heavy snowfall event». Atmospheric Research, abril de 2013.Doi :10.1016/j.atmosres.2012.06.021