La recerca de la UB a lʼexposició «Parlem del temps. Història de lʼafició meteorològica a Catalunya»

 

«Parlem del temps. Història de lʼafició meteorològica a Catalunya», que està comissariada per la professora Llasat, sʼinicia fent una reflexió sobre els motius que ens han portat a interessar-nos per la meteorologia al llarg del temps, i segueix amb una part essencialment didàctica, per saber de què parlem quan parlem del temps o del clima, i què sʼestà fent a casa nostra sobre temes relacionats, per exemple el canvi climàtic. En aquesta secció es presenten algunes recerques que han dut a terme grups de la UB sobre lʼevolució dels incendis o les inundacions a Catalunya. També sʼexplica com es col·labora en la recerca en aquest àmbit mitjançant consorcis com ara el Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC) o el Grup dʼExperts del Canvi Climàtic a Catalunya (GECCC), en què participen nombrosos grups de recerca de la UB. Tanca aquest espai la projecció de vídeos sobre tempestes i llamps gravats a la Universitat.

 

Tot i que darrerament sembla que assistim a un interès creixent per la meteorologia, aquest fet no és pas nou al nostre país, on es pot parlar dʼuna veritable tradició a lʼafició meteorològica. Els últims descobriments sobre la història del Museu Palau Mercader han permès conèixer amb més detall la relació que va tenir Arnau de Mercader, el darrer comte de Bell-lloc, mort a Cornellà el 1932, amb la meteorologia i lʼastronomia. Aquest és el punt de partida d'un itinerari per la història dʼaquesta afició a Catalunya, des del segle XVIII fins als nostres dies.

 

La mostra s'endinsa, doncs, en un temps històric dedicat a la figura dʼArnau de Mercader. En aquest àmbit es poden veure alguns materials del Museu, com ara aparells, documents, publicacions o fotografies, així com dʼaltres, descoberts recentment amb motiu dʼaquesta exposició, que ajuden a contextualitzar l'afició del comte de Bell-lloc i a conèixer la importància que tenia per a ell la meteorologia, fins al punt de construir lʼObservatori de Bell-lloc, a Llinars del Vallès, el 1901.

 

Lʼàmbit següent arrenca amb el Calaix de sastre, el famós dietari de Rafael d'Amat, baró de Maldà, que ofereix les primeres dades meteorològiques entre el 1769 i el 1819. També inclou lʼentrada en funcionament de lʼObservatori del Turó de lʼHome, el 1932, i les primeres observacions meteorològiques de la UB, fetes des de la seu del carrer del Carme de Barcelona. Personatges notables que van ser professors dʼaquesta Universitat, com ara el professor Eduard Fontserè, o la història de lʼObservatori Fabra i lʼObservatori de lʼEbre, són altres informacions imprescindibles per conèixer lʼevolució de la meteorologia a Catalunya.

 

Lʼexposició sʼacaba amb un salt a lʼactualitat, en un àmbit on es recull el gran interès per la meteorologia que hi ha a Catalunya avui en dia, que va des del món amateur fins al món de la recerca i la formació, com la que desenvolupa el Departament dʼAstronomia i Meteorologia de la UB. Es presenten projectes recents sobre l'aplicació de les noves tecnologies en aquest camp, com ara lʼestació de radiosondatge, o la tasca dels alumnes dels màsters de Meteorologia i de Climatologia que sʼimparteixen a la UB. Al llarg de la mostra, també es pot veure una comparació entre els instruments meteorològics de fa un segle i els més recents que es poden trobar avui en una estació meteorològica.

 

A més de la UB, han col·laborat en la mostra nombroses persones i entitats, entre les quals cal destacar el Servei Meteorològic de Catalunya, la Reial Acadèmia de Ciències de Barcelona, lʼInstitut Cartogràfic de Catalunya, lʼAssociació Catalana dʼAficionats a la Meteorologia i lʼAssociació Catalana dʼObservadors Meteorològics.