La UB i lʼAjuntament de Sitges inauguren lʼexposició «Neandertals a Catalunya»
Divulgar quins són els jaciments de lʼèpoca dels neandertals a Catalunya i com era lʼentorn dʼaquesta espècie que va viure fins fa 37.000 anys i que va conviure amb els humans moderns. Aquest és lʼobjectiu de lʼexposició que sʼinaugurarà dissabte, 8 de juny, a les 19 h, a lʼedifici Miramar, a Sitges (Garraf), i en la qual sʼalternaran les il·lustracions i els textos amb lʼexhibició de fòssils, com ara la mandíbula de neandertal que investigadors de la UB van identificar lʼany 2005 a Sitges i que és una de les poques restes humanes dʼaquesta espècie que es conserven al nostre país.
Divulgar quins són els jaciments de lʼèpoca dels neandertals a Catalunya i com era lʼentorn dʼaquesta espècie que va viure fins fa 37.000 anys i que va conviure amb els humans moderns. Aquest és lʼobjectiu de lʼexposició que sʼinaugurarà dissabte, 8 de juny, a les 19 h, a lʼedifici Miramar, a Sitges (Garraf), i en la qual sʼalternaran les il·lustracions i els textos amb lʼexhibició de fòssils, com ara la mandíbula de neandertal que investigadors de la UB van identificar lʼany 2005 a Sitges i que és una de les poques restes humanes dʼaquesta espècie que es conserven al nostre país.
Lʼexposició està organitzada pels grups de recerca de la UB Didàctica del Patrimoni, Museografia Comprensiva i Noves Tecnologies (DIDPATRI) i el Seminari dʼEstudis i Recerques Prehistòriques (SERP-GRQ), conjuntament amb lʼAjuntament de Sitges, que és la població on fins ara sʼhan documentat més restes de neandertals de Catalunya.
La mostra, que també inclourà restes de fauna de lʼèpoca dels neandertals, com ara cérvols, cavalls i hienes, trobades a la cova del Gegant de Sitges, té apartats sobre quina era la dieta dels neandertals, basada en el consum de carn complementat amb peix, marisc i recursos vegetals; quines creences tenien, o com era el medi ambient en què vivien. Així mateix, sʼexplica que a Catalunya tan sols hi ha dos jaciments on sʼhagin trobat restes humanes de neandertals: una antiga pedrera al Pla de la Formiga, a prop de Banyoles (Pla de lʼEstany), i la cova del Gegant, al terme municipal de Sitges. A més, la cova de Mollet (Serinyà, Pla de lʼEstany) ha proporcionat una resta que no sʼha pogut determinar si correspon a un neandertal o bé a un preneandertal.
Precisament, el novembre passat un equip científic interdisciplinari, format pels arqueòlegs Montserrat Sanz, Joan Daura i Josep M. Fullola, de la Universitat de Barcelona; Laura Rodríguez i Rebeca García-González, de la Universitat de Burgos; Rolf Quam, de la Universitat de Nova York, i Juan Luis Arsuaga, de la Universitat Complutense de Madrid, van identificar una dent incisiva de neandertal procedent de la cova del Gegant. Aquest jaciment arqueològic, on anteriorment sʼhavia trobat una mandíbula neandertal, es converteix així en lʼindret del territori català que més restes humanes neandertals ha aportat fins ara.
Els neandertals (Homo neanderthalensis) eren una espècie fòssil resultat dʼun llarg període de lʼevolució humana a Euràsia de grups humans procedents del continent africà (300.000-135.000 anys enrere). Tenien una organització social complexa i similar a la dels humans moderns (Homo sapiens), tractaven alguns dels seus morts de manera diferenciada, utilitzaven ornaments i pigments, dominaven la producció del foc i tenien una gran capacitat cranial, a més de ser extraordinàriament musculats. No hi ha consens científic sobre molts aspectes de lʼorigen i lʼevolució dʼaquesta espècie, ni sobre com va desaparèixer, tot i que actualment es pensa que va quedar assimilada pels humans moderns.
Lʼexposició «Neandertals a Catalunya» es podrà veure a Sitges fins al 28 de juliol i després està previst que es traslladi al Museu dʼArqueologia de Catalunya.