Lʼhormona FGF21, clau en el control de lʼobesitat, també té un efecte cardioprotector en ratolins

L'equip investigador que dirigeix el catedràtic Francesc Villarroya al Departament de Bioquímica i Biologia Molecular (Biologia) de la UB.
L'equip investigador que dirigeix el catedràtic Francesc Villarroya al Departament de Bioquímica i Biologia Molecular (Biologia) de la UB.
Recerca
(17/06/2013)

Un equip científic ha descobert que lʼFGF21, una hormona que redueix els nivells de glucosa, també té un efecte cardioprotector en ratolins de laboratori. La recerca, publicada a la revista en línia Nature Communications, ha estat dirigida per Francesc Villarroya, catedràtic del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la UB i director de lʼInstitut de Biomedicina de la UB (IBUB), adscrit al campus dʼexcel·lència internacional BKC. Lʼarticle té com a primera autora lʼexperta Anna Planavila, de lʼesmentat Departament de la UB, i també hi han participat Luigi Gabrielli i Marta Sitges (IDIBAPS-Hospital Clínic de Barcelona), així com altres especialistes de lʼàmbit internacional.

L'equip investigador que dirigeix el catedràtic Francesc Villarroya al Departament de Bioquímica i Biologia Molecular (Biologia) de la UB.
L'equip investigador que dirigeix el catedràtic Francesc Villarroya al Departament de Bioquímica i Biologia Molecular (Biologia) de la UB.
Recerca
17/06/2013

Un equip científic ha descobert que lʼFGF21, una hormona que redueix els nivells de glucosa, també té un efecte cardioprotector en ratolins de laboratori. La recerca, publicada a la revista en línia Nature Communications, ha estat dirigida per Francesc Villarroya, catedràtic del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la UB i director de lʼInstitut de Biomedicina de la UB (IBUB), adscrit al campus dʼexcel·lència internacional BKC. Lʼarticle té com a primera autora lʼexperta Anna Planavila, de lʼesmentat Departament de la UB, i també hi han participat Luigi Gabrielli i Marta Sitges (IDIBAPS-Hospital Clínic de Barcelona), així com altres especialistes de lʼàmbit internacional.

El factor de creixement de fibroblasts 21 (FGF21), alliberat pel fetge en resposta als lípids de la dieta, és un factor endocrí amb un paper clau en el metabolisme energètic com a agent antidiabètic i antiobesitat. El 2010, la portada de la revista Cell Metabolism es feia ressò dʼuna descoberta de lʼequip de la UB encapçalat pel Dr. Villarroya en relació amb lʼactivitat biològica de lʼFGF21 com a activador de la termogènesi en el metabolisme del teixit adipós marró —responsable de la generació de calor a lʼorganisme—, una acció que potencia la pèrdua de calories per alliberar calor i dissipar energia.

 
LʼFGF21: una funció cardioprotectora en els ratolins
 
Tal com explica el catedràtic Francesc Villarroya, membre del Centre dʼInvestigació Biomèdica en Xarxa de Fisiopatologia de lʼObesitat i la Nutrició (CIBERobn), «una de les principals contribucions del nou treball és descriure que lʼFGF21 té una funció protectora contra la hipertròfia cardíaca en ratolins de laboratori». En la recerca, els investigadors han comparat la funció cardíaca entre un grup de ratolins genoanul·lats —desproveïts del gen codificant per a lʼFGF21— i uns altres que expressen perfectament aquest factor. Segons els resultats, els ratolins genoanul·lats, incapaços dʼexpressar aquest factor, mostren un quadre de patologies cardíaques que no es presenta en la població control de ratolins.
 
En opinió dʼAnna Planavila, experta en estudis de metabolisme i funció cardíaca, «mitjançant les proves dʼecocardiografia, fetes en col·laboració amb lʼequip de lʼHospital Clínic, sʼha constatat com havia empitjorat la funció cardíaca en els ratolins genoanul·lats, que mostraven quadres de dilatació i hipertròfia cardíaques, canvis en lʼelectrocardiograma per lʼalteració dels mecanismes de sístole i diàstole cardíaques, etc. Aquests efectes també es podien constatar en el terreny histològic i dʼexpressions de gens».
 
El cor també és capaç de produir lʼFGF21
 
Més enllà de la nova funció de lʼFGF21, lʼarticle presenta altres primícies científiques sobre metabolisme i fisiologia cardíaca. Segons els autors, el cor també té capacitat de produir aquest factor com a estratègia protectora davant situacions dʼestrès fisiològic. «Se sabia —explica Villarroya— que el fetge, el múscul esquelètic i el teixit adipós marró sintetitzaven endocrinament lʼFGF21 per accelerar la captació de glucosa i el metabolisme energètic. En aquesta recerca, hem constatat per primer cop que el múscul cardíac també produeix aquest factor de manera endocrina».
 
Segons els experts, el cor té un nivell basal de producció de lʼFGF21 en condicions normals. Però si pateix més estrès fisiològic, la producció dʼaquest factor augmenta com a resposta de protecció. Això no obstant, «a diferència del que passa amb el fetge, el múscul esquelètic i el teixit adipós marró, la capacitat de produir aquest factor en les cèl·lules cardíaques té un efecte local i autoprotector», apunta Villarroya. 
 
Aquest treball de caràcter preclínic obre noves fronteres al coneixement del control metabòlic de les vies de senyalització molecular de la diabetis, lʼobesitat i la inflamació del teixit adipós —cada cop més relacionats en la bibliografia científica i amb conseqüències ben conegudes en les malalties cardiovasculars—, i podria contribuir a establir noves estratègies terapèutiques per al tractament comú de les alteracions metabòliques i del dany cardíac associat emprant el sistema endocrí de lʼFGF21 com a eina terapèutica.