Notícies

Inici  >  Notícies > Investigadors espanyols troben una nova espècie de cuc «menjaossos» a l’Antàrtida...

Investigadors espanyols troben una nova espècie de cuc «menjaossos» a l’Antàrtida

Tub d'<i>Osedax deceptionensis</i> on es veuen a contraclaror els palps. Campanya del gener del 2013. Foto: S. Taboada

Tub d'Osedax deceptionensis on es veuen a contraclaror els palps. Campanya del gener del 2013. Foto: S. Taboada

Os de balena dipositat al fons marí de l'illa Decepció durant la campanya antàrtica del 2009 i recollida el gener del 2010. Foto: J. Cristobo

Os de balena dipositat al fons marí de l'illa Decepció durant la campanya antàrtica del 2009 i recollida el gener del 2010. Foto: J. Cristobo

Tub ramificat d'<i>Osedax deceptionensis</i>. Imatge de la campanya del gener del 2013. Foto: S. Taboada

Tub ramificat d'Osedax deceptionensis. Imatge de la campanya del gener del 2013. Foto: S. Taboada

Detall dels palps d'<i>Osedax deceptionensis</i>. Imatge de la campanya del gener del 2013. Foto: A. Riesgo

Detall dels palps d'Osedax deceptionensis. Imatge de la campanya del gener del 2013. Foto: A. Riesgo

13/09/2013

Recerca

Un equip d’investigadors de la Universitat de Barcelona i de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) ha descobert una nova espècie d’Osedax, un tipus d’invertebrat marí que s’alimenta d’ossos, que ha estat batejat com a Osedax deceptionensis.
 
Aquesta espècie, juntament amb l’anomenat Osedax antarcticus, descobert simultàniament per un equip liderat pel Museu d’Història Natural de Londres, són les dues primeres espècies d’aquest tipus de cuc marí que s’han trobat a l’Antàrtida. Els resultats s’han publicat recentment a la revista Proceedings of the Royal Society B i han tingut una difusió important en altres publicacions com ara> Nature, Science i National Geographic, entre d’altres.
 
Tal com explica Conxita Àvila, investigadora de la Universitat de Barcelona, «l’interessant és que les dues espècies s’han trobat en zones molt properes geogràficament, a pocs quilòmetres entre elles, però a profunditats diferents». La diferència de batimetria, doncs, fa que es tracti de «dues espècies adaptades a diferents profunditats, tal com s’aprecia en els estudis genètics que s’han dut a terme», continua l’experta. «A més, fins ara la majoria de les espècies s’havien trobat a gran profunditat —de l’ordre de centenars o fins i tot milers de metres—, mentre que l’O. deceptionensis, descobert a 20 m, és el primer dels Osedax coneguts que es troba a tan poca profunditat», destaca Àvila.
 
Aquest cuc osteòfag que s’alimenta d’esquelets de balenes en descomposició es va descobrir durant la campanya del 2010 del projecte Actiquim-II com a resultat d’un experiment dut a terme a l’illa Decepció —d’aquí el nom que se li ha posat—, amb la base espanyola antàrtica Gabriel de Castella com a centre d’operacions.
 
En el descobriment hi han participat, a més de la professora Àvila, del Departament de Biologia Animal de la UB i membre de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio), també de la UB, els investigadors Sergio Taboada, del mateix Departament, i Javier Cristobo, de l’IEO (Gijón).
 
«En la campanya del 2010 —assenyala Taboada—, només vam trobar un individu de 2 mm de la nova espècie, però va ser suficient per descriure-la. Es tractava d’una femella adulta a partir de la qual es va dur a terme l’estudi morfològic i genètic de l’animal. En campanyes posteriors, n’hem pogut recollir més individus, la qual cosa ens permetrà definir millor l’espècie i la relació interna en el grup». Per l’expert Javier Cristobo, «sens dubte, les difícils condicions de mostreig a l’Antàrtida realcen la importància de cada descobriment. Submergir-se en aigües tèrboles a -1,5 ⁰C i fer experiments al fons del mar durant un any, implica una preparació logística molt acurada».
 
Com a resultat d’aquest mateix experiment, els investigadors també han pogut descriure tres noves espècies de cucs anèl·lids, dos Dorvilleidae i un Cirratulidae.
 

Osedax: cucs «menjaossos»

Fins ara només hi havia cinc espècies descrites del gènere Osedax, totes elles procedents de latituds més temperades. Aquests cucs (anèl·lids poliquets), descrits per primera vegada fa tot just deu anys, tenen característiques molt particulars. Els mascles són microscòpics (de l’ordre d’unes 100-500 micres) i viuen dins d’un tub que construeixen les femelles, on només exerceixen una funció reproductiva.
 
Les femelles, per la seva banda, presenten una simbiosi amb bacteris que els permet degradar la matèria orgànica retinguda als ossos de balena. No tenen ni boca ni tracte digestiu, així que s’alimenten directament mitjançant aquests bacteris. D’aquesta manera, aquests petits organismes ajuden a retornar a l’ecosistema la matèria orgànica que emmagatzemen els ossos.
 
A grans trets, les femelles presenten una regió que queda fora de l’os, formada per un tronc i una part cefàlica d’on surten els palps, de color rosat a causa del pas dels vasos sanguinis, que actuen com si fossin brànquies i fan l’intercanvi de gasos. Les arrels on emmagatzemen els bacteris es localitzen a la part interior de l’os.
 

Projecte Actiquim

El projecte Actiquim (I i II), iniciat l’any 2007 i dirigit per la professora Àvila des de la UB, està finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació i té com a objectiu estudiar l’ecologia química d’invertebrats marins que habiten al fons del mar a l’Antàrtida.
 
Des de la base antàrtica Gabriel de Castella, l’equip desenvolupa una àmplia activitat investigadora, que inclou tant els protocols experimentals al laboratori com el mostreig dels fons marins, realitzats mitjançant immersions amb escafandre autònom a les inhòspites aigües polars.
 
En un escenari més global, el projecte Actiquim-II contribueix a integrar els coneixements sobre la funcionalitat i l’estructura dels ecosistemes marins, la gestió i la conservació del medi natural, així com les bases ecològiques per desenvolupar nous productes bioactius d’interès farmacològic i biotecnològic.

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al flickr de la Universitat de Barcelona
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona