Notícies

Inici  >  Notícies > ‘Advanced grant’ per a un projecte del catedràtic José Remesal...

‘Advanced grant’ per a un projecte del catedràtic José Remesal que uneix historiadors i físics per estudiar el comerç d’aliments a l’imperi romà

El catedràtic José Remesal.

El catedràtic José Remesal.

07/10/2013

Recerca

El catedràtic d’Història Antiga José Remesal ha estat seleccionat com a destinatari d’un advanced grant, el prestigiós ajut que concedeix el Consell Europeu de Recerca (ERC) a investigadors sèniors, pel projecte EPNet (Production and distribution of food during the Roman Empire: economic and political dynamics), que uneix la física, en concret l’estudi de xarxes complexes, amb la història per investigar les dinàmiques del comerç durant l’imperi romà. El projecte parteix d’una de les bases de dades més importants que existeixen sobre àmfores i la seva epigrafia, resultat de la tasca que ha dut a terme durant vint-i-cinc anys el Centre per a l’Estudi de la Interdependència Provincial a l’Antiguitat Clàssica (CEIPAC) de la UB, i que consta de 36.000 registres amb una mitjana de quinze ítems d’informació per cada registre. Els models teòrics sobre xarxes i les simulacions informàtiques serviran per extreure informació d’aquesta base de dades que permeti formular i validar hipòtesis sobre els mecanismes polítics i econòmics del món romà.

 
Sobre la complementarietat del treball d’historiadors, físics i informàtics, Remesal afirma que «per als físics el projecte és una possibilitat d’aplicar els models a dades reals, mentre que als historiadors els permet abastar i analitzar una base de dades de gran magnitud». A més del CEIPAC, són socis del projecte el grup de recerca de la UB PhysComp (coordinat per Albert Díaz Guilera), que es dedica a l’estudi de xarxes complexes des de la perspectiva de la física estadística; el Barcelona Supercomputing Centre (Xavier Rubio), i la consultora SIRIS Academic, especialitzada en models semàntics i gestió del coneixement (Bernardo Rondelli).
 
Les àmfores es poden considerar el millor indicador per estudiar el comerç d’aliments i la seva influència en l’economia de l’imperi romà, ja que estan presents en tot el món romà i contenen informació precisa similar a la que es pot trobar en les etiquetes i marques comercials d’avui en dia. A partir de l’àmplia base de dades d’informació sobre àmfores del CEIPAC, el projecte EPNet proposa un marc transdisciplinari per formular models de la dinàmica del comerç en el món romà i les seves rutes principals. Els autors del projecte parteixen del fet que altres sistemes estudiats per la física tenen propietats i comportaments similars als de les ciències socials. Val a dir que les xarxes complexes s’han aplicat ja a l’anàlisi de l’economia i el comerç entre empreses, bancs i països; el projecte EPNet proposa aplicar-les ara al comerç de l’antiguitat en productes com ara el vi, l’oli o les conserves de peix. Les simulacions informàtiques actuaran com una mena de «laboratori virtual» en què es formularan i es validaran, o no, hipòtesis sobre els mecanismes econòmics i polítics del món romà. Fins ara, les simulacions informàtiques s’han usat principalment per estudiar les societats prehistòriques però rarament s’havien aplicat per a etapes més recents, com és ara la història antiga. A més, EPNet també integrarà experts en anàlisi semàntica que contribuiran a definir els valors i paràmetres que s’utilitzaran en les simulacions informàtiques.
 
El sistema comercial romà es considera la primera xarxa comercial europea complexa. S’han proposat nombroses teories i hipòtesis sobre l’organització d’aquest comerç, i com estava vinculat a la gestió de l’exèrcit i la política de l’imperi. Hi ha autors que consideren el comerç romà com un model específic sense cap connexió amb les economies modernes; mentre que d’altres el veuen com un predecessor de les economies globalitzades de l’actualitat, i pensen que es pot explicar mitjançant les noves teories econòmiques. El projecte EPNet permetrà una altra aproximació a aquest debat, que fins ara s’ha mantingut en el terreny especulatiu.
 
José Remesal (Lora del Río, Sevilla, 1948) és especialista en la vida econòmica i política de l’imperi romà i en la recerca de les xarxes comercials basades en la producció, la distribució i el consum d’aliments, sobretot de l’oli d’oliva provinent d’Hispània, com també en l’estudi de l’epigrafia amfòrica. Dirigeix el grup CEIPAC i la col·lecció de publicacions Instrumenta (Publicacions i Edicions de la UB). És, juntament amb José M. Blázquez i des de fa més de vint anys, director de les excavacions del mont Testaccio, un pujol artificial a la ciutat de Roma format per les deixalles d’aproximadament vint-i-sis milions d’àmfores trencades. És membre de la Fundació Alexander von Humboldt, de l’Institut Nacional d’Estudis Romans, de la Casa de Velázquez, de la Reial Acadèmia de la Història, de l’Oficina de la Unió Internacional d’Acadèmies, de l’Institut Arqueològic Alemany, de la Reial Acadèmia Sevillana de Bones Lletres, i Premi d’Humanitats de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA). Autor de més d’un centenar de treballs científics publicats en catorze països i en set llengües, entre les seves obres es poden esmentar La annona militaris y la exportación de aceite bético a Germania (Madrid, 1986); Die Heeresversorgung und die wirtschaftlichen Beziehungen zwischen der Baetica und Germanien (Stuttgart, 1997); Estudios sobre el monte Testaccio (Roma, juntament amb J. M. Blázquez, sis volums); Celti (Peñaflor) (Universitat de Southampton, 2000; juntament amb S. Keay i J. Creighton); Carlos Benito González de Posada (1745-1831): Vida y obra de un ilustrado entre Asturias y Cataluña (Madrid, 2013, conjuntament amb J. M. Pérez Suñé).
 
En la darrera convocatòria d’advanced grants de l’ERC s’han concedit ajuts de fins a 3,5 milions d’euros cadascun a 284 investigadors de primera línia, seleccionats entre 2.400 candidats, que estan fent recerca a Europa. Els projectes que han presentat aquests experts abasten un ventall ampli de disciplines i temes, des de la vida a Mart, fins a virus que eliminin cèl·lules canceroses o els mecanismes moleculars que hi ha darrere la malaltia d’Alzheimer. L’objectiu dels advanced grants és impulsar la recerca europea i fer-la més competitiva a escala mundial. Aquests ajuts de l’ERC donen suport a investigadors d’excel·lència que treballen en projectes de recerca en camps emergents, en l’anomenada recerca de frontera, que siguin capaços de fer avançar els límits del coneixement. Actualment a la UB, a més del catedràtic José Remesal, han obtingut advanced grants la catedràtica Susana Narotzky, del Departament d’Antropologia Cultural i d’Història d’Amèrica i Àfrica, pel projecte Grassroots economics: meaning, project and practice in the pursuit of livelihood (GRECO); Peter Wagner, del Departament de Teoria Sociològica, Filosofia del Dret i Metodologia de les Ciències Socials, pel projecte Trajectòries de modernitat: comparació de les varietats europees i no europees (TRAMOD), i Mel Slater, del Departament de Personalitat, Avaluació i Tractament Psicològic, pel projecte Transcendir la realitat: activar les respostes en els entorns virtuals mitjançant un enriquiment sensorial (TRAVERSE).

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir als rss de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al butlleti de la universitat de barcelona
Membre de: Dos Campus d'Excel·lència Internacional logo del leru - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona