Barcelona acull el congrés de ʻDrosophilaʼ més important dʼEuropa

L'EDRC 2013 és el congrés europeu més important dedicat a la recerca bàsica i biomèdica que té com a model d’estudi la mosca de la fruita.
L'EDRC 2013 és el congrés europeu més important dedicat a la recerca bàsica i biomèdica que té com a model d’estudi la mosca de la fruita.
Recerca
(16/10/2013)
Del 16 al 19 dʼoctubre, més de 700 investigadors internacionals assistiran a Barcelona al 23è Congrés Europeu de Recerca en Drosophila (EDRC 2013), el congrés europeu més important dedicat a la recerca bàsica i biomèdica que té com a model dʼestudi la mosca de la fruita (Drosophila melanogaster). La cimera internacional, de caràcter biennal, tindrà lloc al Palau de Congressos, i inclourà set conferències plenàries, tres-centes comunicacions, vint sessions monogràfiques i quatre-cents pòsters. «Fa anys que la comunitat científica europea suggeria aquesta seu. El gran nombre dʼinscripcions, quasi el doble que en el certamen anterior, mostra lʼatractiu del camp dʼestudi i del clúster», explica el comitè organitzador, integrat per científics de la UB, el CSIC i lʼInstitut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona). El premi Nobel de Medicina 2011, Jules Hoffmann, de la Universitat dʼEstrasburg, obrirà la cimera científica amb la conferència «Innate immunity: from flies to humans».
L'EDRC 2013 és el congrés europeu més important dedicat a la recerca bàsica i biomèdica que té com a model d’estudi la mosca de la fruita.
L'EDRC 2013 és el congrés europeu més important dedicat a la recerca bàsica i biomèdica que té com a model d’estudi la mosca de la fruita.
Recerca
16/10/2013
Del 16 al 19 dʼoctubre, més de 700 investigadors internacionals assistiran a Barcelona al 23è Congrés Europeu de Recerca en Drosophila (EDRC 2013), el congrés europeu més important dedicat a la recerca bàsica i biomèdica que té com a model dʼestudi la mosca de la fruita (Drosophila melanogaster). La cimera internacional, de caràcter biennal, tindrà lloc al Palau de Congressos, i inclourà set conferències plenàries, tres-centes comunicacions, vint sessions monogràfiques i quatre-cents pòsters. «Fa anys que la comunitat científica europea suggeria aquesta seu. El gran nombre dʼinscripcions, quasi el doble que en el certamen anterior, mostra lʼatractiu del camp dʼestudi i del clúster», explica el comitè organitzador, integrat per científics de la UB, el CSIC i lʼInstitut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona). El premi Nobel de Medicina 2011, Jules Hoffmann, de la Universitat dʼEstrasburg, obrirà la cimera científica amb la conferència «Innate immunity: from flies to humans».
 
Hoffmann va rebre el Nobel juntament amb Bruce A. Beutler i Ralph M. Steinman per haver determinat com sʼactiven les defenses de lʼorganisme, fet que ha permès desenvolupar nous mètodes per fer front a les malalties, com ara les vacunes dʼúltima generació i les teràpies contra el càncer mitjançant lʼactivació del sistema immunitari. A més, les seves troballes també han estat clau per entendre per què sʼoriginen les malalties autoimmunes —quan el sistema immunitari ataca el propi organisme—, com és el cas de la diabetis 1, i també per obrir noves alternatives terapèutiques.
 
«Lʼarticle publicat per Hoffmann a la revista Cell fa quinze anys va ser un dels detonants de lʼevolució que està mostrant la recerca biomèdica amb Drosophila per investigar les malalties humanes. Aquesta tendència, cada cop més important, es reflecteix en les sessions del congrés», assenyala Marco Milán, investigador ICREA de lʼIRB Barcelona i coorganitzador del congrés, juntament amb Florenci Serras (Dept. Genètica UB), Cayetano González (IRB Barcelona), Jordi Casanova (IRB Barcelona-CSIC) i Enrique Martín Blanco (CSIC). «Des de fa més de cent anys —continua lʼexpert—, la Drosophila és emprada en lʼestudi de la biologia bàsica i encara és un organisme excepcionalment adient per a aquest tipus de recerca científica». Dʼençà de les troballes de Hoffmann, però, la mosca també «sʼha revelat eficaç com a model dʼestudi del càncer, lʼAlzheimer, el Parkinson, la diabetis, i lʼaddicció a les drogues, per esmentar només algunes de les patologies amb més incidència», destaca Milán. La seqüenciació dels genomes de mosques i humans van evidenciar que les dues espècies comparteixen el 70 % de gens associats a malalties. De fet, la recerca amb Drosophila ja ha estat guardonada amb sis Nobel de Medicina.
 
 
Cèl·lules mare i càncer
 
El congrés dedicarà dues de les cinc sessions monogràfiques a la recerca en cèl·lules mare, malalties humanes i càncer. Les cèl·lules mare són bàsiques en lʼorganisme per regenerar teixits. Lʼalteració de les seves funcions sʼassocia amb la iniciació del càncer i lʼenvelliment prematur dels teixits. Les cèl·lules mare del sistema nerviós i de lʼintestí de Drosophila es fan servir com a model per identificar nous gens en cèl·lules mare que estan implicats en la formació de tumors. La conferència plenària «Modeling cancer in Drosophila», a càrrec de Cayetano González, investigador ICREA a lʼIRB Barcelona i beneficiari dʼuna advanced grant del Consell Europeu de Recerca (ERC), abordarà aquest tipus dʼestudis desenvolupats amb la Drosophila. Estudiant les cèl·lules mare del sistema nerviós de la Drosophila, González va constatar el 2005 que la divisió anormal generava tumors malignes.
 
 
Altres ponents destacats
 
Entre altres experts de referència que impartiran conferències plenàries, també destaquen Elisabeth Knust, directora de lʼInstitut Max Planck de Genètica i Biologia Cel·lular i Molecular (Dresden, Alemanya). Knust va identificar en la Drosophila el gen CRB1, un gen que es conserva en els humans i la mutació del qual està vinculada al desenvolupament de la retinitis pigmentària, una malaltia genètica hereditària que causa ceguesa. La recerca de Knust ha permès avançar en el coneixement sobre processos biològics bàsics, a més de contribuir a desenvolupar noves teràpies per a pacients afectats per distròfies de la retina.
 
També participarà en el congrés Ginés Morata, guardonat el 2007 amb el Premi Príncep dʼAstúries dʼInvestigació Científica i Tècnica, juntament amb el biòleg anglès Peter Lawrence, referent internacional en lʼestudi de lʼ«arquitecturabiològica» de la mosca Drosophila melanogaster. Lʼactivitat científica de Ginés Morata al Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa, a Madrid, també està relacionada amb lʼestudi de la generació de tumors i lʼenvelliment.
 
Més informació a lʼenllaç.