El plurilingüisme a la Universitat

Imatge de la inauguració de la trobada.
Imatge de la inauguració de la trobada.
Acadèmic
(19/11/2013)

El Comissionat per a Multilingüisme de la UB i el Servei de Cooperació Lingüística i Educativa de lʼAmbaixada de França (a través de lʼInstitut Francès de Barcelona) van organitzar els dies 19 i 20 de novembre una Trobada sobre Plurilingüisme en Entorns Universitaris, en què va participar Enrica Piccardo, docent i investigadora amb una àmplia experiència internacional en qüestions de plurilingüisme tant en lʼàmbit personal com en el professional.

Imatge de la inauguració de la trobada.
Imatge de la inauguració de la trobada.
Acadèmic
19/11/2013

El Comissionat per a Multilingüisme de la UB i el Servei de Cooperació Lingüística i Educativa de lʼAmbaixada de França (a través de lʼInstitut Francès de Barcelona) van organitzar els dies 19 i 20 de novembre una Trobada sobre Plurilingüisme en Entorns Universitaris, en què va participar Enrica Piccardo, docent i investigadora amb una àmplia experiència internacional en qüestions de plurilingüisme tant en lʼàmbit personal com en el professional.

La trobada, que es va fer amb el suport dels vicerectorats de Política Acadèmica i Qualitat, dʼEstudiants i Política Lingüística i de Política Docent de la UB, va tenir lloc a lʼAula Magna de lʼEdifici Històric el dia 19 i a lʼaula capella de la Facultat de Filologia el dia 20.

Tal com va explicar la comissionada per a Multilingüisme, M. Teresa Garcia Castanyer, els objectius de la trobada eren «explicar al públic el concepte de plurilingüisme i els reptes que seʼn deriven, amb una consideració especial a lʼàmbit universitari, i també el seu paper i potencialitat en el desenvolupament de les competències dels aprenents en tots els nivells de la formació al llarg de la vida».

Garcia Castanyer va afegir que «el concepte de plurilingüisme es confon sovint amb el de multilingüisme o bilingüisme equilibrat, i fins i tot es planteja només com una reacció contra el “tot en anglès”, mentre que el seu valor intrínsec i el seu potencial passen desapercebuts». Això no obstant, remarcava la comissionada, «és molt important comprendre que la reflexió al voltant del plurilingüisme, de la mateixa manera que la nova actitud dels experts respecte a aquesta noció, no prové del no-res, sinó que sorgeix des de la ciència i esdevé possible gràcies a una visió postmoderna dʼaquesta, de la societat i de lʼensenyament i aprenentatge de les llengües en particular».

En aquest sentit, Garcia Castanyer va destacar el paper decisiu que ha de tenir la universitat, atesa la seva vocació internacionalitzadora, en la mesura que sʼadreça a un públic internacional i que, a més, transfereix coneixements més enllà de les fronteres. Per la comissionada, la universitat pot actuar en dues direccions: «En primer lloc, afavorint i protegint el plurilingüisme, ja sigui com a recurs provinent del repertori de llengües dels estudiants o bé com a valor i horitzó educatiu i didàctic europeu ofert per la institució; en segon lloc, utilitzant-lo com a palanca dʼinnovació docent i reflexió de lʼitinerari curricular en els plans dʼestudis».

Enrica Piccardo va impartir dues conferències: «”Nous sommes tous plurilingues” (Wandruszka, 1979). Le plurilinguisme comme manière dʼêtre: dimensions linguistique, cognitive et émotionnelle» i «Entre défis et opportunité: plaidoyer pour une vision plurilingue de lʼenseignement supérieur». També va fer el taller «Vision plurilingue, perméabilité des langues et nouvelles postures pédagogiques».

Professora a lʼInstitut dʼEstudis dʼEducació de la Universitat de Toronto (Canadà) i a la Universitat J. Fourier de Grenoble (França), Piccardo té una àmplia experiència internacional en ensenyament i avaluació de llengües estrangeres. Ha publicat treballs en diferents llengües (francès, anglès, italià i alemany) centrats en quatre aspectes fonamentals: el paper de la creativitat i les noves tecnologies en lʼadquisició dʼuna llengua estrangera, lʼavaluació i el seu paper en el currículum, el plurilingüisme, i la formació de professors de llengua estrangera. És experta en el Marc comú europeu de referència per a les llengües (MCER) i el seu impacte en lʼensenyament de llengües.

A més, ha coordinat el projecte Encouraging the culture of evaluation among professionals (ECEP), un important programa internacional desenvolupat pel Centre Europeu de Llengües Modernes (ECML) i finançat pel Consell dʼEuropa. Ha impartit conferències, cursos i seminaris en diferents països, i publicat articles i capítols de llibre sobre lʼensenyament de llengües i el desenvolupament professional dels professors. També ha publicat llibres de text i ha treballat com a consultora per a editorials educatives, dissenyadors curriculars i institucions educatives. Així mateix, ha col·laborat com a assessora en la revisió dels nivells de competència lingüística canadencs. Finalment, coordina lʼedició de la revista Synergies Europe des que es va crear, lʼany 2012.

Durant la trobada, també es va presentar el Marc per al plurilingüisme, a càrrec del secretari de Polítiques Educatives del Departament dʼEnsenyament de la Generalitat de Catalunya, Joan Mateo. Aquest pla es va aprovar al juliol i té com a objectiu que el sistema educatiu garanteixi el domini del català, el castellà i lʼanglès i el coneixement dʼaltres llengües en acabar lʼeducació obligatòria. El nou marc consolida el català com a llengua vehicular de referència de lʼaprenentatge i com a dinamitzadora del tractament integrat de les llengües.També proporcionarà als alumnes els instruments necessaris perquè tinguin accés a les oportunitats de comunicació i dʼaprenentatge al llarg de la vida i perquè obtinguin una capacitació i formació professional.