Lola Badia: «El paper de la literatura en la construcció de la identitat catalana és un discurs polític que comença amb la Renaixença i que encara ara és vàlid»

Lola Badia es va doctorar en Filologia Romànica el 1977 sota la direcció de Martí de Riquer.
Lola Badia es va doctorar en Filologia Romànica el 1977 sota la direcció de Martí de Riquer.
Entrevistes
(10/06/2013)

El 23 de maig es presentava al Saló de Cent de lʼAjuntament de Barcelona el primer dels vuit volums de la nova Història de la literatura catalana, dirigida per Àlex Broch i coeditada per Enciclopèdia Catalana, Editorial Barcino i lʼAjuntament de Barcelona. Centrat en lʼèpoca medieval fins al segle XIV, aquest primer volum ha estat coordinat per la catedràtica de Filologia Catalana de la UB Lola Badia i recull les aportacions acadèmiques dels darrers quaranta anys que actualment només es poden trobar en un escampall incontrolable dʼarticles, edicions i monografies.

Aquesta és la primera història de la literatura catalana que ha estat planificada i dissenyada de bon començament com una obra col·lectiva i representativa del coneixement acadèmic que hi ha sobre la matèria; en les diferents etapes de lʼobra hi han participat més de seixanta historiadors i investigadors de la literatura de totes les universitats de parla catalana dirigits per alguns dels principals especialistes actuals.

Lola Badia es va doctorar en Filologia Romànica el 1977 sota la direcció de Martí de Riquer. Guanyadora dʼuna càtedra de Filologia Catalana el 1983, ha exercit a la UAB, la UdG i la UB. És responsable dʼun grup de recerca de Filologia Catalana medieval, repetidament subvencionat pel Ministeri dʼEducació espanyol i la Generalitat de Catalunya. És membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1996), ha obtingut la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat (2000), ha dirigit una vintena de tesis doctorals des del 1991 i ha fet cursos i seminaris a diverses universitats dʼEuropa i Amèrica. Els seus àmbits de recerca són la tradició lírica i narrativa trobadoresca, la cultura literària dels escriptors catalans dels segles XIV i XV, les obres en vulgar de Ramon Llull, i textos científics medievals en vulgar romànic. Amb Albert Soler, director del Departament de Filologia Catalana, coordina la Base de Dades Ramon Llull de la UB.

Lola Badia es va doctorar en Filologia Romànica el 1977 sota la direcció de Martí de Riquer.
Lola Badia es va doctorar en Filologia Romànica el 1977 sota la direcció de Martí de Riquer.
Entrevistes
10/06/2013

El 23 de maig es presentava al Saló de Cent de lʼAjuntament de Barcelona el primer dels vuit volums de la nova Història de la literatura catalana, dirigida per Àlex Broch i coeditada per Enciclopèdia Catalana, Editorial Barcino i lʼAjuntament de Barcelona. Centrat en lʼèpoca medieval fins al segle XIV, aquest primer volum ha estat coordinat per la catedràtica de Filologia Catalana de la UB Lola Badia i recull les aportacions acadèmiques dels darrers quaranta anys que actualment només es poden trobar en un escampall incontrolable dʼarticles, edicions i monografies.

Aquesta és la primera història de la literatura catalana que ha estat planificada i dissenyada de bon començament com una obra col·lectiva i representativa del coneixement acadèmic que hi ha sobre la matèria; en les diferents etapes de lʼobra hi han participat més de seixanta historiadors i investigadors de la literatura de totes les universitats de parla catalana dirigits per alguns dels principals especialistes actuals.

Lola Badia es va doctorar en Filologia Romànica el 1977 sota la direcció de Martí de Riquer. Guanyadora dʼuna càtedra de Filologia Catalana el 1983, ha exercit a la UAB, la UdG i la UB. És responsable dʼun grup de recerca de Filologia Catalana medieval, repetidament subvencionat pel Ministeri dʼEducació espanyol i la Generalitat de Catalunya. És membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1996), ha obtingut la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat (2000), ha dirigit una vintena de tesis doctorals des del 1991 i ha fet cursos i seminaris a diverses universitats dʼEuropa i Amèrica. Els seus àmbits de recerca són la tradició lírica i narrativa trobadoresca, la cultura literària dels escriptors catalans dels segles XIV i XV, les obres en vulgar de Ramon Llull, i textos científics medievals en vulgar romànic. Amb Albert Soler, director del Departament de Filologia Catalana, coordina la Base de Dades Ramon Llull de la UB.

 

Què aporta aquesta nova Història de la literatura catalana en relació amb les precedents?

La història de la literatura és un gènere acadèmic que té les seves convencions i exigències. La que estem escrivint ara es proposa dʼestar al dia en els plantejaments generals i en lʼatenció a les darreres aportacions de la crítica. En relació amb les històries de la literatura que lʼhan precedit a Catalunya, destaca perquè no sʼarticula a partir de les nocions de Decadència i Renaixença, sinó que descriu les successives fases de la història dʼacord amb les èpoques literàries europees generals: després de lʼEdat Mitjana, vénen el Renaixement, el Barroc i la Il·lustració. A la segona part tractem extensament dels segles XIX i el XX fins a la primera dècada del XXI.

 

Si nʼhi ha hagut, quins han estat els principals obstacles que ha hagut de superar aquesta edició?

La gestació ha estat complicada i entrebancada. Només cal dir que lʼany 2009 vam posar fil a lʼagulla dʼun projecte, pensat des dʼEnciclopèdia Catalana, que preveia elaborar un producte de luxe profusament il·lustrat. Calia poder-lo vendre a terminis i a llarga escala: pressupost generós, doncs, i gran desplegament de forces. Vam escriure el primer volum amb aquesta empenta i, quan lʼanàvem a lliurar, la crisi econòmica global va tallar les ales dels promotors i lʼobra va quedar congelada. Ha estat una autèntica benedicció del cel que la Fundació Carulla i lʼAjuntament de Barcelona hagin volgut entrar en la coedició de lʼobra quan ja lʼhavíem reduït a un format acadèmic auster. Des del meu punt de vista hi hem sortit guanyant perquè la lletra del que hi diem, sense les il·lustracions, adquireix un protagonisme ple. 

 

Quin paper hi té lʼèpoca medieval en la literatura catalana? I, al seu torn, quin paper hi té la literatura en la construcció de la identitat catalana?

Als segles XIV i XV el català era una de les llengües més sòlidament establertes en lʼadministració i la burocràcia dels reis de la Corona dʼAragó, en la mesura en què ho podien ser les llengües vernacles a lʼEuropa dʼabans del Renaixement. És en aquest context que documentem la producció dʼuns textos extensos i intel·lectualment ambiciosos escrits en una prosa molt homogènia i consolidada;  en mans de bons escriptors els resultats van ser excel·lents, des de Ramon Llull, fins a Francesc Eiximenis, Bernat Metge, lʼanònim del Curial o Joanot Martorell. Els catalans també van destacar com a poetes en occità als segles XII i XIII, i al segle XV, quan la llengua catalana va esdevenir el vehicle expressiu, vam tenir Ausiàs March.

El paper de la literatura en la construcció de la identitat catalana és un discurs polític que comença amb la Renaixença i que encara ara és vàlid, tal com va dir el president Mas el dia de la presentació de la Història de la literatura de què estem parlant.

 

I en el context de confrontació política i social actual, quina rellevància pot tenir una publicació com aquesta?

Si els polítics en fan bandera, la nostra Història de la literatura pot acabar sent un al·legat a favor de lʼindependentisme que faci molt contents els uns i produeixi horror en els altres. Però aquesta funció instrumental no té res a veure amb la voluntat de precisió i  de rigor amb què treballem els redactors. No cometré la ingenuïtat de dir que nosaltres fem una història només científica i totalment objectiva, però sí que procurem de no subordinar lʼestudi crític dels autors, de les obres i dels corrents estètics a cap programa ideològic de caràcter polític: diguem que la nostra ideologia és fer una història de la literatura que estigui dʼacord amb els postulats acadèmics majoritaris dels nostres dies.

El problema és que el mer fet de produir una història de la literatura concretament «catalana», en lloc de ser una activitat normal dʼun país dotat dʼautogovern, continuï resultant provocatiu per als nous croats de lʼespanyolisme militant que darrerament neixen com els bolets a la tardor.