Un estudi relaciona la disminució de petxines a les platges amb la pressió del turisme

El turisme mundial sʼha multiplicat els darrers trenta anys, i aquest fenomen ha afectat diversos hàbitats naturals. A la platja Llarga de Salou (Tarragonès), una localitat on el turisme sʼha triplicat des del 1970, lʼequip científic de la UB va iniciar als anys vuitanta uns primers mostrejos de petxines amb finalitats científiques.

 

«La idea inicial era estudiar aspectes relacionats amb les traces de depredació en lʼespècie Chamelea gallina, però la recerca es va reorientar per determinar la pressió del turisme sobre lʼacumulació de petxines a la platja i, en conseqüència, sobre els ecosistemes bentònics costaners i la sedimentació», explica el catedràtic Jordi Martinell, que és cap del Grup de Recerca de Paleobiologia del Neogen Mediterrani de la UB. «Nosaltres som paleontòlegs —continua Martinell— i estàvem i estem interessats a estudiar processos actuals biosedimentaris i ecològics amb la intenció dʼaplicar-los a la interpretació del registre fòssil. Per això, encara queda força feina per endavant».

 

Del 1978 al 1981, els experts de la UB van separar i identificar les diferents espècies per tal de seleccionar les més adients per a lʼestudi. De les desenes de milers de petxines —només de Chamelea gallina seʼn van recollir més de 50.000 valves—, es va obtenir informació de caràcter tafonòmic, ecològic, etc. Del 2008 al 2010, es van repetir els mostrejos, quan lʼentorn urbanístic de la platja sʼhavia modificat amb construccions hoteleres noves. A més, també es van analitzar dades mediambientals (meteorologia, oceanografia, etc.) i econòmiques (turisme, etc.) per completar lʼestudi.

 

Tal com explica la professora Rosa Domènech, «la platja Llarga tenia unes característiques biològiques i físiques de gran interès científic: va gaudir dʼuna protecció especial durant el període 1978-1981, és propera a Barcelona, té prop de 600 metres de longitud i sʼhi acumulen conquilles de bivalves tot lʼany, que eren el nostre objectiu inicial». «A més —remarca la investigadora—, teníem les mostres de fa trenta anys, i això no és gaire usual en la recerca científica: poder disposar de dades comparables, separades per molts anys però obtingudes pel mateix mètode i pels mateixos investigadors».

 

 

La desaparició de petxines podria tenir un impacte significatiu sobre lʼentorn natural, i causar alteracions en lʼestabilització de la línia de costa o una disminució en la producció de sediments carbonatats, entre dʼaltres. «Els éssers humans poden tenir un rol important en lʼalteració dels hàbitats mitjançant activitats que semblen inofensives, com ara caminar per la platja recollint petxines marines», apunta Michał Kowalewski.

 

Però no tots els canvis en lʼecosistema litoral de la platja Llarga són atribuïbles al turisme, assenyalen els autors. La hipòtesi inicial del treball era relacionar el descens en el nombre de conquilles a la platja amb lʼaugment del turisme, i el treball constata aquesta correlació. Això no obstant, aquest fet no vol pas dir que sigui lʼúnic factor o causa directa de la disminució de petxines. «Aquesta correlació també podria respondre a lʼaugment de la terbolesa de les aigües perquè hi ha més embarcacions recreatives, a la contaminació orgànica o a lʼeliminació de petxines pels serveis de neteja diaris, entre altres motius», subratllen els experts de la UB.

 

 

Si a la platja Llarga sʼha detectat una relació entre la pressió del turisme i la desaparició accelerada de petxines, en altres platges conegudes pel seu interès malacològic i freqüentades per col·leccionistes, aquest fenomen encara pot ser més impactant. En alguns països —per exemple, a les Bahames— els turistes tenen limitada la recol·lecció de petxines, però avui en dia no hi ha estudis sobre lʼimpacte real dʼaquesta activitat humana sobre els hàbitats i ecosistemes costaners.

 

«Al litoral mediterrani —assenyalen Martinell i Domènech— no hi ha una pressió relacionada amb la recol·lecció de conquilles, ja que no tenim ni la riquesa ni lʼespectacularitat dʼaltres costes, com ara les de Florida, les Filipines o Indonèsia, on hi ha una activitat recol·lectora important de peces malacològiques, tant de closques buides a les platges com també dʼexemplars vius dins lʼaigua». «Aquí, la incidència del turisme, tot i que existeix, és més indirecta», conclouen.

 

Segons els experts de la UB, «caldria fer més estudis, en especial en zones on se sap que part del turisme es basa en la recol·lecció de conquilles». «Ara bé —remarquen els autors—, cal disposar de dades antigues i dissenyar nous mètodes de treball per fer anàlisis similars. En el cas de la platja Llarga, ha estat un luxe poder disposar dʼun material recol·lectat ja fa trenta anys, quan la incidència del turisme era entre tres i quatre vegades menor que lʼactual».