Un gegant a la família de les llenties dʼaigua
Lʼespècie Spirodela polyrrhiza, que pertany a la família de les llenties dʼaigua, té un cos miniaturitzat, reduït a un disc flotant del qual pengen diverses arrels, sense tiges ni fulles. Amb un diàmetre de prop de 10 mil·límetres, és considerada un gegant dins del grup de les llenties dʼaigua (per exemple, lʼespècie Wolffia arrhiza no fa més dʼ1,5 mil·límetres de diàmetre).
Aquesta espècie, de distribució mundial, també es troba a la conca hidrogràfica atlàntica a la Península. A Catalunya, però, només era coneguda a la zona de lʼEmpordà i no sʼhavia identificat mai a la conca de lʼEbre ni a la rodalia de Barcelona. En territori català, les darreres referències conegudes es van fer fa més de vuitanta anys al Rosselló, tot i que també nʼhi ha del segle XIX corresponents a lʼàrea dʼEmpúries. Quan la planta va desaparèixer de Catalunya, també ho feia de tota la conca mediterrània ibèrica, ja que no sʼhavia identificat en cap altre punt hidrològic dʼaquesta xarxa.
«Aquesta planta es troba en zones entollades relativament someres, en aiguamolls i marges de rius grans, compartint lʼhàbitat natural amb altres espècies de llenties dʼaigua o de macròfits», explica la professora Núria Bonada, que és membre del
Grup de Recerca Freshwater Ecology and Management (FEM) de la UB.
Sense notícies de lʼespècie durant vuitanta anys
Més de vuitanta anys després, la
S. polyrrhiza ha estat redescoberta al curs baix de lʼEbre i, a més, al pantà de Vallvidrera, tal com descriu un treball recent publicat al
Butlletí de la Institució Catalana dʼHistòria Natural (ICHN) i coordinat per lʼexpert Pere Aymerich.
«Aquesta espècie no sʼhavia trobat més a la seva localització original ni havia estat identificada en estudis previs al riu Ebre, amb la qual cosa suposem que ja de per si es tractava dʼuna espècie poc freqüent i restringida a hàbitats molt concrets», apunta Núria Bonada. «Lʼabsència dʼhàbitat potencial i els possibles canvis de règim hidrològic dels rius podrien explicar que tingués una distribució reduïda que lʼhagués portat a una suposadaextinció». Els autors descarten que lʼespècie hagi passat desapercebuda, almenys al tram baix de lʼEbre, «atès que sʼhi han anat fent inventaris fitosociològics de manera periòdica».
Redescoberta però caldrà protegir-la
Aquesta troballa científica és important perquè retorna la S. polyrrhiza al catàleg dʼespècies catalanes. Aquest coneixement contribuirà a millorar la gestió del territori natural. Ara bé, tot i desaparèixer del catàleg dʼespècies extintes, aquesta espècie vegetal no deixa dʼestar amenaçada.
Caldrà, per tant, prendre mesures per garantir-ne la conservació i evitar, per segon cop, la seva aparent extinció a la conca mediterrània peninsular. «Es tracta dʼuna espècie que pot viure en ambients amb concentracions de nutrients i matèria orgànica importants —assenyala Núria Bonada—, però canvis en els règims hidrològics dels rius, o un augment de la temporalitat de les aigües (consum agrícola, canvi climàtic, etc.), podrien fer-ne disminuir les poblacions». No obstant això, atès que la presència a lʼEbre sʼatribueix a una colonització relativament recent, cal esperar que lʼespècie estigui en fase dʼexpansió, conclouen els autors.
