Prop de 300 participants a la II Jornada dʼInvestigadors Predoctorals Interdisciplinària

Moment de l'speed networking, en la qual tots els investigadors van explicar la seva recerca, els uns als altres, en exposicions de cinc minuts cadascuna
Moment de l'speed networking, en la qual tots els investigadors van explicar la seva recerca, els uns als altres, en exposicions de cinc minuts cadascuna
Recerca
(07/02/2014)
A qui li pot interessar la meva recerca? I això per a què serveix? Què hi ha després del doctorat? Aquestes són algunes de les preguntes que es fan els investigadors en formació o doctorands. Per intentar respondre-les, aquest dijous, 6 de febrer, va tenir lloc la II Jornada dʼInvestigadors Predoctorals Interdisciplinària (JIPI), una iniciativa concebuda i organitzada per investigadors en formació de diverses facultats de la Universitat de Barcelona (UB) i altres centres de recerca. Els objectius principals de la trobada eren donar a conèixer a les empreses i a altres investigadors la recerca que estan duent a terme, estimular lʼintercanvi dʼidees i promoure lʼaccés a lʼempresa i la interdisciplinarietat en la investigació.

 

Moment de l'speed networking, en la qual tots els investigadors van explicar la seva recerca, els uns als altres, en exposicions de cinc minuts cadascuna
Moment de l'speed networking, en la qual tots els investigadors van explicar la seva recerca, els uns als altres, en exposicions de cinc minuts cadascuna
Recerca
07/02/2014
A qui li pot interessar la meva recerca? I això per a què serveix? Què hi ha després del doctorat? Aquestes són algunes de les preguntes que es fan els investigadors en formació o doctorands. Per intentar respondre-les, aquest dijous, 6 de febrer, va tenir lloc la II Jornada dʼInvestigadors Predoctorals Interdisciplinària (JIPI), una iniciativa concebuda i organitzada per investigadors en formació de diverses facultats de la Universitat de Barcelona (UB) i altres centres de recerca. Els objectius principals de la trobada eren donar a conèixer a les empreses i a altres investigadors la recerca que estan duent a terme, estimular lʼintercanvi dʼidees i promoure lʼaccés a lʼempresa i la interdisciplinarietat en la investigació.

 

La presentació de la trobada va ser a càrrec de la degana de la Facultat de Matemàtiques de la UB, Carme Cascante; el vicerector de Política Universitària de la UPC, Sisco Vallverdú, i el coordinador Institucional del CSIC a Catalunya, Lluís Calvo. En la cloenda hi van participar el rector de la UB, Dídac Ramírez; el secretari dʼUniversitats de la Generalitat de Catalunya, Antoni Castellà, i el president de la Societat Catalana de Biologia, Lluís Tort.  

En aquesta segona edició van participar prop de 300 joves investigadors, dels quals una cinquantena van explicar, en forma de flash talks, la seva recerca sobre disciplines que anàven des de la Química i la Física, fins a la Psicologia o la Literatura. També hi van assistir prop de 10 empreses i es van dur a terme faran dues sessions amb professionals que fan recerca en el sector privat o bé emprenedors que han muntat la seva pròpia empresa.
 
«Els investigadors en formació tenen altes capacitats adquirides pel sol fet de fer recerca, independentment del camp, i poden aportar valor afegit a les empreses», expliquen els organitzadors de la trobada, molts dʼells en la fase final de la tesi doctoral. Dʼaltra banda, aquest col·lectiu és conscient que el nombre de places al sector públic per a investigadors sèniors és molt petit en comparació amb el nombre dʼinvestigadors en formació, que a Catalunya actualment és de prop de 4.000. En aquest sentit, la visió dels doctorands està canviant i cada vegada més veuen lʼempresa o lʼemprenedoria com una sortida. Però segons els organitzadors de la jornada, existeix un «buit de coneixement entre el que poden oferir aquests investigadors en formació a les empreses i el que les empreses requereixen». La jornada, doncs, volia apropar lʼempresa als investigadors en formació.
 
JIPI 2014 té el suport del campus dʼexcel·lència internacional Barcelona Knowledge Campus i les seves escoles de doctorat, a més de totes les institucions presents al campus: la UB, la UPC i el Consell Superior dʼInvestigacions Científiques (CSIC), el Centre de Recerca Matemàtica (CRM) i lʼAssociació Catalana dʼEntitats de Recerca (ACER). També hi col·laboren les societats catalanes de Matemàtiques, Biologia, Química i Física, filials de lʼInstitut dʼEstudis Catalans (IEC). 
 

Sessions dʼemprenedoria i treball en xarxa

Durant la trobada va tenir lloc una sessió dʼemprenedoria, en la qual van participar Marc Almendros, de Signadyne; Xavier Guardiola, de les empreses Simpple i Ilustrum, i Miguel Vidal, de TechIDEAS. La sessió va estar moderada per Xavier Ferràs, director del Centre dʼInnovació Empresarial dʼACC1Ó i degà de la Facultat dʼEmpresa i Comunicació de la Universitat de Vic. En una altra sessió sobre consultoria i nous models de negoci, moderada pel professor de la UB Josep Perelló, van intervenir Joan Antoni Cabrer, de McKinsey and Company, i Daniele Quercia, de Yahoo Labs.
 
També es va fer una sessió de speed networking, en la qual tots els investigadors van explicar la seva recerca, els uns als altres, en exposicions de cinc minuts cadascuna, amb la finalitat dʼexplorar possibles vies de col·laboració futura.
 

Els doctorats, tema de debat a Europa

Lʼapropament dels doctorands a lʼempresa és un tema que també sʼestà impulsant des dʼEuropa. En un document publicat recentment per la Lliga dʼUniversitats de Recerca Europees (LERU), en el qual ha participat lʼEscola de Doctorat de la UB, es presenten diferents iniciatives dʼèxit que sʼhan dut a terme en centres europeus. La LERU formula una sèrie de recomanacions adreçades tant a universitats com a polítics, inversors i empresaris.
 
Tal com reconeix el document, hi ha tres elements clau que han portat les universitats a introduir canvis en lʼeducació doctoral. El primer és el fet que molts dels doctorands, amb capacitats dʼalt nivell,  busquen feina fora del món acadèmic; en segon lloc, que el model dʼinvestigador solitari ja no és vàlid, i finalment, que la forta dependència dʼun únic director de tesi per guiar el desenvolupament de lʼestudiant no és prou sòlida.
 
El document, que inclou una sèrie de bones pràctiques en la formació doctoral de diferents universitats europees (per exemple, Oxford, Cambridge o la Universitat Pierre i Marie Curie de París), també es fa ressò de tres exemples de bones pràctiques que sʼhan dut a terme a la UB. Dʼuna banda, esmenta la formació en Bioètica de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD), amb seu al Parc Científic Barcelona (PCB-UB), per donar a conèixer a doctorands i postdoctorands les implicacions ètiques, legals i socials de la biotecnologia i la biomedicina. Un altre dels exemples recollits és lʼInstitut dʼEmprenedoria de la Fundació Bosch i Gimpera (FBG), que té un programa per donar suport a la creació dʼspin-off tecnològiques. Finalment, en lʼapartat dʼiniciatives intersectorials, es presenten les activitats de la Fundació Solidaritat UB, amb una llarga trajectòria en lʼassessorament i la consultoria dʼinstitucions públiques i de govern en relació amb la defensa dels drets humans i lʼacció social.
 
Enllaç al document: How to train doctoral researchers for a diverse job market (LERU, 15 de gener de 2014)