La música no emociona a tothom

Els investigadors han trobat que la música no produeix aquesta experiència plaent en totes les persones i han determinat un tipus específic d’anhedonia musical. Foto: M. Casellas/UB
Els investigadors han trobat que la música no produeix aquesta experiència plaent en totes les persones i han determinat un tipus específic d’anhedonia musical. Foto: M. Casellas/UB
Recerca
(07/03/2014)

La música està considerada una de les principals fonts de plaer per a lʼésser humà, entre altres raons, per la seva importància en la cultura i la societat, tot i que no està associada amb cap avantatge biològic o valor útil, com ara els diners. Això ha portat a assumir que la capacitat de la música per produir plaer és universal, però fins ara aquesta afirmació no sʼhavia estudiat empíricament.

En un article publicat el 6 de març a la revista Current Biology, investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) i lʼInstitut dʼInvestigacions Biomèdiques de Bellvitge (IDIBELL) han trobat que la música no produeix aquesta experiència plaent en totes les persones i han determinat un tipus específic dʼanhedonia (pèrdua de capacitat dʼexperimentar plaer davant dʼestímuls), en aquest cas davant la música.

Els investigadors de la UB-IDIBELL havien trobat indicis dʼaquest tipus específic dʼanhedonia musical en un estudi anterior mitjançant un qüestionari desenvolupat per aquest grup per avaluar diferències en la «recompensa» musical. Gràcies a aquest qüestionari, es van detectar individus que, tot i mostrar una sensibilitat mitjana davant els estímuls que activen els sistemes de recompensa del cervell (com ara el menjar, el tacte, etc.), mostraven un perfil baix de resposta envers la música.
 
Lʼestudi actual sʼha dut a terme en tres grups de deu persones que en aquell qüestionari havien mostrat una resposta emocional alta, mitjana i baixa en relació amb la música. Tots els participants eren persones sanes i amb una percepció correcta de la música. Els subjectes van participar en dos tipus dʼexperiments, un de relacionat amb la música i un altre sobre recompensa monetària. Tant la música com les recompenses monetàries sʼha vist que activen les mateixes regions del sistema de recompensa. Mentre feien aquestes tasques, es van recollir altres indicadors fisiològics, com ara el canvi de conductància de la pell i el ritme cardíac.
 

«Els resultats mostren com persones sanes, sense altres patologies associades al sistema de recompensa o amb problemes per percebre la música, no responen emocionalment davant la música», explica Josep Marco Pallarès, investigador del Departament de Psicologia Bàsica de la UB i de lʼIDIBELL. «La identificació dʼaquests perfils pot obrir les portes a entendre les bases neurals de la música i de quina manera un patró abstracte de sons es pot traduir en emocions», detalla lʼexpert.

El sistema de recompensa humà és una xarxa extensa formada per diverses regions cerebrals (concretament es localitza a lʼestriat ventral, lʼamígdala i el còrtex prefrontral ventromedial entre dʼaltres), però el processament de la recompensa musical també està determinat per la connexió funcional entre aquestes regions i el còrtex auditiu i altres àrees associatives, especialment frontals. Així, «els resultats suggereixen que la recompensa musical no depèn només de les estructures mesolímbiques, sinó també dʼaltres regions implicades en la música», apunta Marco.
El fet que cada persona pugui ser sensible a un tipus o altre de recompensa suggereix que existeixen diferents maneres dʼactivar el sistema de recompensa, que poden ser diferents per a cada individu. El treball també mostra que no es tracta dʼuna preferència particular per un o altre tipus de música, sinó per un domini sencer —el de la música—, el qual la major part de la població considera plaent.
 

En lʼarticle també hi han participat Antoni Rodríguez Fornells, professor de la Facultat de Psicologia de la UB i investigador ICREA a lʼIDIBELL, i Ernest Mas Herrero, estudiant de doctorat i primer autor del treball, juntament amb Robert J. Zatorre, de la Universitat McGill (Mont-real, Canadà).

 
Enllaç al qüestionari

 

Article:
 

E. Mas Herrero, R. J. Zatorre, A. Rodríguez Fornells i J. Marco Pallarès. «Dissociation between musical and monetary reward responses in specific musical anhedonia». Current Biology, 6 de març de 2014. Doi: 10.1016/j.cub.2014.01.068

Els investigadors han trobat que la música no produeix aquesta experiència plaent en totes les persones i han determinat un tipus específic d’anhedonia musical. Foto: M. Casellas/UB
Els investigadors han trobat que la música no produeix aquesta experiència plaent en totes les persones i han determinat un tipus específic d’anhedonia musical. Foto: M. Casellas/UB
Recerca
07/03/2014

La música està considerada una de les principals fonts de plaer per a lʼésser humà, entre altres raons, per la seva importància en la cultura i la societat, tot i que no està associada amb cap avantatge biològic o valor útil, com ara els diners. Això ha portat a assumir que la capacitat de la música per produir plaer és universal, però fins ara aquesta afirmació no sʼhavia estudiat empíricament.

En un article publicat el 6 de març a la revista Current Biology, investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) i lʼInstitut dʼInvestigacions Biomèdiques de Bellvitge (IDIBELL) han trobat que la música no produeix aquesta experiència plaent en totes les persones i han determinat un tipus específic dʼanhedonia (pèrdua de capacitat dʼexperimentar plaer davant dʼestímuls), en aquest cas davant la música.

Els investigadors de la UB-IDIBELL havien trobat indicis dʼaquest tipus específic dʼanhedonia musical en un estudi anterior mitjançant un qüestionari desenvolupat per aquest grup per avaluar diferències en la «recompensa» musical. Gràcies a aquest qüestionari, es van detectar individus que, tot i mostrar una sensibilitat mitjana davant els estímuls que activen els sistemes de recompensa del cervell (com ara el menjar, el tacte, etc.), mostraven un perfil baix de resposta envers la música.
 
Lʼestudi actual sʼha dut a terme en tres grups de deu persones que en aquell qüestionari havien mostrat una resposta emocional alta, mitjana i baixa en relació amb la música. Tots els participants eren persones sanes i amb una percepció correcta de la música. Els subjectes van participar en dos tipus dʼexperiments, un de relacionat amb la música i un altre sobre recompensa monetària. Tant la música com les recompenses monetàries sʼha vist que activen les mateixes regions del sistema de recompensa. Mentre feien aquestes tasques, es van recollir altres indicadors fisiològics, com ara el canvi de conductància de la pell i el ritme cardíac.
 

«Els resultats mostren com persones sanes, sense altres patologies associades al sistema de recompensa o amb problemes per percebre la música, no responen emocionalment davant la música», explica Josep Marco Pallarès, investigador del Departament de Psicologia Bàsica de la UB i de lʼIDIBELL. «La identificació dʼaquests perfils pot obrir les portes a entendre les bases neurals de la música i de quina manera un patró abstracte de sons es pot traduir en emocions», detalla lʼexpert.

El sistema de recompensa humà és una xarxa extensa formada per diverses regions cerebrals (concretament es localitza a lʼestriat ventral, lʼamígdala i el còrtex prefrontral ventromedial entre dʼaltres), però el processament de la recompensa musical també està determinat per la connexió funcional entre aquestes regions i el còrtex auditiu i altres àrees associatives, especialment frontals. Així, «els resultats suggereixen que la recompensa musical no depèn només de les estructures mesolímbiques, sinó també dʼaltres regions implicades en la música», apunta Marco.
El fet que cada persona pugui ser sensible a un tipus o altre de recompensa suggereix que existeixen diferents maneres dʼactivar el sistema de recompensa, que poden ser diferents per a cada individu. El treball també mostra que no es tracta dʼuna preferència particular per un o altre tipus de música, sinó per un domini sencer —el de la música—, el qual la major part de la població considera plaent.
 

En lʼarticle també hi han participat Antoni Rodríguez Fornells, professor de la Facultat de Psicologia de la UB i investigador ICREA a lʼIDIBELL, i Ernest Mas Herrero, estudiant de doctorat i primer autor del treball, juntament amb Robert J. Zatorre, de la Universitat McGill (Mont-real, Canadà).

 
Enllaç al qüestionari

 

Article:
 

E. Mas Herrero, R. J. Zatorre, A. Rodríguez Fornells i J. Marco Pallarès. «Dissociation between musical and monetary reward responses in specific musical anhedonia». Current Biology, 6 de març de 2014. Doi: 10.1016/j.cub.2014.01.068