Proposta de denominació científica per als fenòmens de pujada sobtada i breu de la temperatura ambient

Simulació de la temperatura i la humitat de l’aire a les 15 hores del 27 d’agost del 2010 en un tall vertical sobre Barcelona (Collserola a l’esquerra i el mar a la dreta).
Simulació de la temperatura i la humitat de l’aire a les 15 hores del 27 d’agost del 2010 en un tall vertical sobre Barcelona (Collserola a l’esquerra i el mar a la dreta).
(10/04/2014)

En un article publicat a la revista científica Natural Hazards and Earth System Sciences,  els investigadors Jordi Mazon i David Pino, de lʼEscola dʼEnginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels (EETAC) de la UPC, i Mariano Barriendos, de la UB, proposen anomenar flash heats els episodis de pujada sobtada de la temperatura ambient d'una durada compresa entre dues hores i dos dies. Actualment, no existeix un nom científic reconegut per definir els episodis de temperatura anòmala que abastin aquests períodes de temps, tot i que sí que es reconeix lʼexistència del fenomen. La nova denominació podria suposar canvis en els protocols dʼactuació per a la prevenció de cops de calor o dʼincendis forestals, així com en la cobertura de les companyies asseguradores per danys causats per aquests fenòmens.

Simulació de la temperatura i la humitat de l’aire a les 15 hores del 27 d’agost del 2010 en un tall vertical sobre Barcelona (Collserola a l’esquerra i el mar a la dreta).
Simulació de la temperatura i la humitat de l’aire a les 15 hores del 27 d’agost del 2010 en un tall vertical sobre Barcelona (Collserola a l’esquerra i el mar a la dreta).
10/04/2014

En un article publicat a la revista científica Natural Hazards and Earth System Sciences,  els investigadors Jordi Mazon i David Pino, de lʼEscola dʼEnginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels (EETAC) de la UPC, i Mariano Barriendos, de la UB, proposen anomenar flash heats els episodis de pujada sobtada de la temperatura ambient d'una durada compresa entre dues hores i dos dies. Actualment, no existeix un nom científic reconegut per definir els episodis de temperatura anòmala que abastin aquests períodes de temps, tot i que sí que es reconeix lʼexistència del fenomen. La nova denominació podria suposar canvis en els protocols dʼactuació per a la prevenció de cops de calor o dʼincendis forestals, així com en la cobertura de les companyies asseguradores per danys causats per aquests fenòmens.

Dʼuna banda, lʼOrganització Meteorològica Mundial (OMM) identifica com a onada de calor (heat wave) els períodes en què la temperatura puja de manera anormal, almenys 5 °C per sobre de la mitjana, durant dos dies consecutius com a mínim i fins a diverses setmanes. Dʼaltra banda, la Societat Americana de Meteorologia (AMS) denomina heat burst els episodis similars, però dʼuna durada de pocs minuts, i excepcionalment, de fins a una o dues hores com a màxim.

Així, doncs, en lʼàmbit internacional, els organismes competents identifiquen els fenòmens que formen part de la microescala (els heat bursts) i els de la macroescala (les onades de calor), però no els de la mesoescala. En aquest context, els investigadors detecten una resolució temporal i espacial amb condicions de pujada de la temperatura no gaire estudiada, tot i que la seva identificació pot afectar en camps com ara la salut, lʼagricultura, lʼestudi del canvi climàtic o del consum energètic. La proposta dels investigadors Jordi Mazon, David Pino i Mariano Barriendos és anomenar flash heats aquests tipus dʼepisodis, ja que no poden ser considerats ni onades de calor ni heat bursts.
 

Rècord històric de temperatura a Barcelona 

La recerca es basa en lʼanàlisi instrumental i la simulació numèrica a partir de les dades de temperatura i humitat preses a Barcelona el 27 dʼagost de lʼany 2010, i a Heraklion (Creta, Grècia) el 21 de març del 2008. En el primer cas, Barcelona va experimentar el rècord històric de temperatura màxima mitjana en 230 anys (des que hi ha registres), i va arribar a registrar 39,8 °C a nivell del mar. Lʼepisodi, que va durar menys de deu hores (el pic central va ser de cinc hores aproximadament), es va conèixer com a petita onada de calor a falta dʼuna denominació específica per a aquest fenomen.

En el cas de Grècia, es va detectar una pujada anòmala de la temperatura que va durar dotze hores i va arribar a 34 °C de màxima durant la matinada del 21 de març del 2008. Els dos casos es caracteritzen per un augment de la temperatura mitjana de més de 5 °C causat pel moviment ràpid dʼuna dorsal dʼaire càlid procedent del nord dʼÀfrica. Una dorsal és una prolongació dʼun anticicló que en un mapa sinòptic —la representació gràfica del camp de pressió atmosfèric— es representa com una extensió de relleu isobàric en forma dʼesquena dʼase, preferentment cap a la banda polar de les altes pressions. La irrupció de la dorsal africana a la península Ibèrica comporta lʼentrada dʼaire calent i, conseqüentment, la pujada de la temperatura.

A més dels moviments de les dorsals, els flash heats poden ser causats per un efecte Foehn marcat i persistent. Aquestefecte consisteix en un reescalfament i assecament de lʼaire en la vessant de sotavent dʼuna serralada, en condensar-se tota la humitat a la vessant de sobrevent. Tant la incidència de les dorsals com lʼefecte Foehn comporten pujades de temperatura que, sovint no superen les quaranta-vuit hores de durada continuada i, per tant, no poden ser catalogades com a onades de calor.

 

Efectes en lʼestudi del canvi climàtic

Discernir entre onada de calor i flash heat pot ajudar a afinar en lʼestudi del comportament atmosfèric, en lʼanàlisi de la dinàmica i lʼevolució de lʼescalfament global i, per tant, en la recerca sobre el canvi climàtic.

Així mateix, els autors analitzen els possibles impactes en lʼagricultura, el consum energètic, el medi ambient i la salut. Pel que fa al medi ambient i la salut, existeix un risc real que les pujades sobtades de temperatura iniciïn els incendis forestals o tinguin efectes en la salut, com ara els cops de calor. Però, si els episodis de calor no arriben a durar més dos dies seguits, no es poden identificar com a onades de calor i, per tant, no sʼactiven protocols de prevenció dʼincendis ni sʼinforma la ciutadania sobre les precaucions que cal adoptar envers els possibles cops de calor.

De la mateixa manera, els flash heats poden tenir efectes en el consum energètic o provocar danys en els conreus, que es podrien prevenir amb el reconeixement i lʼestudi amb més profunditat dʼaquests períodes de calor. A més, aquests danys no acostumen a estar coberts per les asseguradores: les pòlisses no inclouen els flash heats perquè no estan reconeguts per les organitzacions competents. En la gran majoria dels casos, sʼasseguren només els episodis catalogats com a onades de calor.

Després de publicar la recerca a la revista de divulgació científica Natural Hazards and Earth System Sciences al febrer, ara els investigadors proposaran la nova definició a lʼOMM a través del Servei Meteorològic de Catalunya i lʼAgència Estatal de Meteorologia.