Lʼexpedició a Oxirinc descobreix pintures dels primers cristians coptes i la tomba dʼun escriba amb les seves eines de treball
Les eines de treball de l'escriba.
Recerca
(30/04/2014)
La darrera expedició dʼinvestigadors de la Universitat de Barcelona, la Societat Catalana dʼEgiptologia i la Universitat de Montpeller a lʼantiga ciutat egípcia dʼOxirinc ha permès excavar per primer cop una estructura subterrània de pedra que presenta una factura excel·lent en la seva construcció i de la qual encara no es coneix la finalitat que tenia originàriament. Entre les primeres descobertes que sʼhan fet en aquesta estructura hi ha les cinc o sis capes de pintures de les parets, la darrera de les quals correspon a lʼèpoca dels primers cristians coptes. Una altra troballa excepcional de lʼexpedició ha estat la tomba dʼun escriba enterrat amb les seves eines de treball: un tinter metàl·lic que encara està ple de tinta i dos càlams per estrenar perquè el difunt escrivís durant la vida eterna.
Les eines de treball de l'escriba.
Recerca
30/04/2014
La darrera expedició dʼinvestigadors de la Universitat de Barcelona, la Societat Catalana dʼEgiptologia i la Universitat de Montpeller a lʼantiga ciutat egípcia dʼOxirinc ha permès excavar per primer cop una estructura subterrània de pedra que presenta una factura excel·lent en la seva construcció i de la qual encara no es coneix la finalitat que tenia originàriament. Entre les primeres descobertes que sʼhan fet en aquesta estructura hi ha les cinc o sis capes de pintures de les parets, la darrera de les quals correspon a lʼèpoca dels primers cristians coptes. Una altra troballa excepcional de lʼexpedició ha estat la tomba dʼun escriba enterrat amb les seves eines de treball: un tinter metàl·lic que encara està ple de tinta i dos càlams per estrenar perquè el difunt escrivís durant la vida eterna.
«El jaciment dʼOxirinc és conegut pels milers de papirs que sʼhi han trobat, però fins ara no sʼhi havia descobert cap escriba amb les seves eines», explica el director de lʼexpedició, i professor emèrit de la UB, Josep Padró. No sʼhan localitzat inscripcions a la tomba, però les restes arqueològiques i del mateix cadàver permeten concloure que es tracta dʼuna persona dʼuns setze anys i que podria pertànyer a lʼèpoca romana copta (encara que en aquell moment històric els enterraments no incloïen aixovar funerari i, en aquest sentit, la troballa seria extraordinària).
Lʼexpedició ha acomplert la missió dʼexcavar lʼestructura subterrània de pedra, situada enmig dʼuna via processional que uneix el Nil amb lʼOsierion, el temple dedicat a Osiris i que és una de les grans troballes dʼOxirinc. Per arribar fins a lʼestructura subterrània sʼhan hagut de retirar grans quantitats de runa; en concret, sʼhan aixecat fins a quaranta-cinc tones de pedra sota la direcció dʼun arquitecte i un enginyer. Finalment, es va poder accedir a un recinte rectangular de prop de vuit metres de llarg i un fons de 3,75 metres. Encara no se sap, però, si es tracta dʼun altre temple, com ara un serapeu (temple del déu Serapis, la forma hel·lenitzada dʼOsiris).
Amb vista a properes campanyes, cal excavar una estructura annexa a aquest recinte a la qual sʼaccedeix mitjançant uns esglaons molt desgastats, i que ara per ara no se sap què conté. També sʼiniciarà un projecte per conservar de la millor manera possible les pintures descobertes de lʼèpoca dels primers cristians coptes, de manera que es puguin visitar en un futur.
Durant la missió també sʼha descobert una tomba plena de mòmies de lʼèpoca romana. Igualment, sʼha prosseguit amb lʼestudi dels excepcionals dipòsits votius de peixos oxirincs (lʼanimal sagrat de la deessa Tueris i que dóna el nom a la ciutat), que es van descobrir fa dos anys.