La CRUE demana la finalització de les mesures excepcionals que afecten lʼestudi, lʼactivitat docent i la recerca

Sʼhan complert dos anys de lʼaprovació del RDL 14/2012, de mesures urgents de racionalització de la despesa pública en lʼàmbit educatiu, una norma que va modificar la Llei orgànica dʼuniversitats i va afectar aspectes tan sensibles com ara els preus públics i lʼorganització de lʼactivitat docent. Les normes pressupostàries posteriors han afectat els salaris, els drets laborals i les expectatives professionals de tots els treballadors públics i, per tant, també els de les universitats.

Els Reials decrets sobre beques han canviat la seva naturalesa de dret per la dʼun ajut pel qual es competeix, amb requisits acadèmics endurits que pateixen els qui més les necessiten. Així mateix, els criteris de concessió dels ajuts Erasmus també han estat restringits els dos últims anys.

En investigació, la disminució del pressupost i la seqüència de les convocatòries aplicades pel Govern dʼEspanya i per alguns governs autonòmics han comportat una elevada retallada efectiva de conseqüències irreparables per a molts grups de recerca. Aquest concepte de lʼR+D+i com una despesa i no com una inversió contrasta amb la política dels països més avançats.

Els rectors considerem especialment doloroses i difícilment justificables —pel seu mínim impacte econòmic— les mesures que afecten els joves. Lʼincrement dels preus públics dels graus i, molt per sobre dʼaquests, el dels màsters, afecta les possibilitats formatives dels nostres joves en un moment especialment negatiu per a lʼocupació. Lʼaccés a la professió acadèmica està tancat per a ells, tret de les escletxes que deixen les insatisfactòries taxes de reposició. Aquestes tallen les perspectives dels professors universitaris en la seva carrera acadèmica i minen la motivació per a la millora permanent en docència i recerca. Les restriccions normatives han provocat que les plantilles de professors, investigadors i personal dʼadministració i serveis sʼhagin omplert de figures i places interines i precàries —algunes recorregudes pel mateix Govern—, que resulten inadequades per a la funció universitària, docent, investigadora i de gestió.

Les mesures, segons deia el RD 14/2012, eren excepcionals i es van justificar per la conjuntura econòmica del moment. Davant les afirmacions dʼuna perspectiva de millora econòmica a Espanya, demanem la supressió de les que vagin més enllà dʼun estalvi racional i una gestió eficient i austera, en el marc dels criteris pressupostaris que es fixin.

Els preus públics de matrícula a les universitats han de ser accessibles i raonables en tots els nivells formatius. Sʼha de recuperar el sentit de les beques i ajuts com a garants de lʼequitat. Ha de tornar lʼautonomia de gestió de lʼactivitat docent i investigadora de les universitats. Ha de ser possible que aquestes configurin de manera ordenada les seves plantilles, amb fórmules de renovació i promoció ajustades a la seva realitat i a la seva planificació estratègica. Sʼha de reprendre el suport a la recerca i a la innovació per tornar a una senda de creixement que es basi en el coneixement i lʼespecialització intel·ligent i sostenible, que eviti la pèrdua de talent i que aprofiti la formació proporcionada.

La universitat espanyola, com tota la universitat europea, afronta necessitats dʼadaptació del seu sistema a una realitat social i econòmica que exigeix una modernització de les seves estructures i funcionament. Per poder abordar-la, cal cercar un ampli consens social i polític que ha de començar forçosament per la recuperació de la normalitat en la vida acadèmica, docent i investigadora. La consecució dʼaquests objectius ens implica a tots —agents socials, Govern, comunitats autònomes i universitats— i és necessari aconseguir-los en benefici de la societat espanyola.