LʼObservatori Europeu de Memòries, impulsat per la UB, inicia la seva activitat

El col·loqui «Memòria i poder. Una perspectiva transnacional» és la primera activitat que organitza l’Observatori.
El col·loqui «Memòria i poder. Una perspectiva transnacional» és la primera activitat que organitza l’Observatori.
(06/05/2014)

En els darrers anys sʼhan dut a terme nombrosos projectes i iniciatives a Europa i a la resta del món per recuperar la memòria del segle XX. Lʼinterès creixent, tant del món acadèmic i científic com de la societat civil, per la història recent ha dut la Fundació Solidaritat UB i el Grup de Recerca Memòria i Societat de la Universitat de Barcelona a presentar lʼObservatori Europeu de Memòries, una eina que aglutina diverses institucions europees per analitzar i comprendre els diferents processos històrics i memorials del nostre passat més proper.

El col·loqui «Memòria i poder. Una perspectiva transnacional» és la primera activitat que organitza l’Observatori.
El col·loqui «Memòria i poder. Una perspectiva transnacional» és la primera activitat que organitza l’Observatori.
06/05/2014

En els darrers anys sʼhan dut a terme nombrosos projectes i iniciatives a Europa i a la resta del món per recuperar la memòria del segle XX. Lʼinterès creixent, tant del món acadèmic i científic com de la societat civil, per la història recent ha dut la Fundació Solidaritat UB i el Grup de Recerca Memòria i Societat de la Universitat de Barcelona a presentar lʼObservatori Europeu de Memòries, una eina que aglutina diverses institucions europees per analitzar i comprendre els diferents processos històrics i memorials del nostre passat més proper.

 
«LʼObservatori es planteja com una xarxa de treball sobre memòries, única i original per la seva multidisciplinarietat i transversalitat, i amb la voluntat dʼobservar què es fa i com sʼestan portant a terme les polítiques de memòria a Europa», explica el director de lʼObservatori, Jordi Guixé. Fomentar la recerca interdisciplinària i les activitats acadèmiques relatives a la construcció de la memòria pública, contribuir a lʼanàlisi i la gestió de les polítiques de memòria i incidir en el dret dels ciutadans a utilitzar i ressignificar el patrimoni memorial són els objectius principals de lʼObservatori. En aquesta línia, el nou centre presenta el seu primer col·loqui internacional, titulat «Memòria i poder. Una perspectiva transnacional», que es durà a terme del 6 al 8 de maig a lʼAula Magna de lʼEdifici Històric de la UB (Gran Via, 585).
 
Coincidint amb la commemoració europea de la rendició de les tropes nazis el 8 de maig de 1945 i el debat actual sobre la idea dʼEuropa, lʼObservatori de Memòries Europees reunirà, en aquest col·loqui, experts dʼarreu dʼEuropa i de lʼAmèrica Llatina per debatre sobre com els diferents poders —locals, regionals, nacionals i supranacionals— han gestionat la memòria pública, establint marcs de convivència i participació, o bé instaurant imatges oficials del passat amb la voluntat de substituir les memòries diverses per una memòria administrativa en nom de lʼequiparació.
 
Programa
 
La inauguració del col·loqui tindrà lloc avui dimarts, 6 de maig, a les 18.30 h. Hi intervindran la vicerectora dʼAdministració i Organització de la UB, Dra. Carme Panchón, i el director de Patrimoni, Museus i Arxius de lʼAjuntament de Barcelona, Sr. Josep Lluís Alay. El filòsof Josep Ramoneda serà lʼencarregat de pronunciar la conferència inaugural, que tractarà sobre com pensar Europa al segle XXI.
 
El programa dels dos dies següents inclou nombroses ponències i tres taules temàtiques. Entre els participants a la jornada de dimecres, 7 de maig, destaquen Ricard Vinyes, historiador i director del Grup de Recerca Memòria i Societat de la UB, que parlarà sobre Europa (9.30 h), i Claudia Wasserman, historiadora de la Universitat Federal de Rio Grande do Sul, que abordarà el cas del Brasil (10.15 h). A continuació, tindran lloc les taules rodones «Reptes sobre les polítiques de memòria al segle XXI, models transnacionals» (11.40 h) i «Alteritats memorials i debats en els conflictes europeus recents» (15.30 h). En aquesta darrera taula, hi intervindran Adrian Kerr, director del Museu de Free Derry, que recordarà la història de la lluita pels drets civils a Irlanda del Nord, i Oksana Chelysheva, periodista i membre del Finnish-Russian Citizensʼ Forum, que tractarà sobre la crisi dʼUcraïna. Entre els ponents que tancaran aquesta segona jornada, hi ha Georges Mink, director de recerca emèrit del Centre Nacional de Recerca Científica (CNRS, França), que oferirà una ponència sobre memòries Est-Oest i postcomunisme (18.30 h).
 
A la jornada de dijous, 8 de maig, tindrà lloc la tercera i última taula rodona, que porta per títol «Poder i memòria a Europa. Projectes i mancances en les polítiques memorials nacionals i europees» (11.40 h). Entre els participants, destaca Amor Masovic, diputat al Parlament de Bòsnia i Hercegovina i president de la Comissió per a Persones Desaparegudes i de lʼAssociació Internacional dʼInvestigadors sobre el Genocidi (IAGS), que centrarà la seva intervenció en el treball pioner en fosses comunes i en memòria a la guerra dels Balcans, a Bòsnia i Sarajevo.
 
LʼObservatori Europeu de Memòries
 
Lʼactivitat de lʼObservatori Europeu de Memòries no acaba amb aquest col·loqui. «Estem fent entrevistes per tot Europa, escriurem un llibre col·lectiu, farem un nou web amb documentació sobre les diferents memòries dʼEuropa i també col·laborarem en altres seminaris i conferències a ciutats com ara Oslo i Berlín, entre dʼaltres», afirma Jordi Guixé. Lʼobjectiu és generar una anàlisi transnacional, en xarxa, sobre els processos de construcció i gestió de la memòria pública, tot analitzant la creació i la implementació de projectes de diferents governs i la seva relació amb la producció cultural i les conjuntures polítiques.
 
Amb aquesta voluntat, ja sʼhan unit a lʼObservatori Europeu de Memòries prestigioses institucions i grups de recerca dʼEuropa i Amèrica, com ara el Comitè Internacional per a Museus en Memòria de Víctimes de Crims Públics (ICMEMO); el Museu de Free Derry; La Casa dʼIzieu; el Finnish-Russian Citizensʼ Forum; lʼInstitut Nacional dʼHistòria del Moviment dʼAlliberament a Itàlia (INSMLI); la Fundació Topografia del Terror (Alemanya); el Memorial Mauthausen (Àustria); el Museu de les Ocupacions (Estònia); el Memorial de Wewelsburg 1933-1945 (Alemanya), o el Centre de la Memòria i Estudis de Testimonis de la Universitat Wilfrid Laurier (Canadà), entre dʼaltres.
 
Podeu ampliar-ne la informació i consultar el programa complet del col·loqui en aquest enllaç.