Planàries exòtiques: potencialment invasores i de fàcil dispersió
Les planàries terrestres són cucs plans del fílum Platyhelminthes i es troben arreu del món. Des de fa temps, algunes espècies de planàries de latituds tropicals —més grans i de coloracions més vives que les autòctones— han estat introduïdes a Europa i Amèrica del Nord. Aquestes planàries tropicals detectades ara a Europa són un risc potencial per a la fauna dʼinvertebrats del sòl, per a les planàries terrestres natives i per a algunes espècies de vertebrats amb les mateixes necessitats alimentàries (en especial, ocells i petits mamífers).
Tal com apunten els experts, «la invasió de planàries exòtiques pot causar importants pèrdues econòmiques en lʼagricultura i danys als ecosistemes naturals. En concret, la planària Arthurdendyus triangulatus, originària de Nova Zelanda i ara molt freqüent a Escòcia, es nodreix de les poblacions de cucs de terra i, com a conseqüència, altera les condicions dels ecosistemes naturals i agrícoles (oxigenació pobre dels sòls, drenatge inadequat, inundacions en cultius agrícoles, etc.)».
Quan només hi havia una planària exòtica introduïda a la Península
Fins al 2007, a la península Ibèrica només sʼhavia detectat la presència de la planària tropical Bipalium kewense, originària del sud-est asiàtic i descrita a partir dʼexemplars trobats als jardins de Kew, a Londres. Dʼaleshores ençà, només sʼhan identificat quatre espècies més en territori peninsular.
El nou treball de lʼequip de la UB, que té com a primera autora Marta Álvarez Presas, alerta de la presència dʼun mínim de deu espècies de planàries potencialment invasores en diferents regions del territori peninsular. Mitjançant anàlisis moleculars i morfològiques, i inferint les relacions filogenètiques amb espècies procedents dels seus llocs dʼorigen, lʼequip ha determinat quines són les espècies exòtiques que sʼhan trobat en diferents indrets, com ara jardins, vivers, centres de jardineria i àrees recentment restaurades.
Millorar el control sobre el comerç de plantes
En el cas de la planària invasora
Caenoplana coerulea, originària dʼAustràlia i amb una elevada capacitat de dispersió, lʼequip de la UB ha emprat sistemes dʼinformació geogràfica (SIG) i modelització de nínxols ecològics per estudiar-ne la distribució potencial a la península Ibèrica i el risc de la seva introducció en àrees naturals.
Tal com descriuen els autors, «tot indica que la Caenoplana coerulea està en fase de naturalització a les àrees restaurades que hem estudiat. El comerç internacional de plantes és el vehicle dʼentrada dʼaquests animals. Molts centres de jardineria estan actuant com a reservoris, en alguns dels que hem visitat hi hem detectat fins a sis espècies diferents».
Els autors apunten que els treballs de restauració dʼhàbitats —que en la majoria de casos inclouen la plantació dʼespècies vegetals procedents de vivers en llocs com ara els talussos de carreteres— han facilitat que sʼhagi introduït la Caenoplana coerulea a prop de boscos naturals i camps agrícoles. Això pot representar un perill per a la fauna autòctona i la producció agrícola. «Seria important prendre mesures en el comerç de plantes i tenir una cura especial en el tractament dels hàbitats restaurats», alerten els experts de la UB.
