Un estudi sociològic il·lustra un nou model dʼorganització familiar en què tant homes com dones augmenten el temps dedicat a tasques domèstiques

L’estudi estableix en 23,5 hores setmanals la mitjana del temps que les dones enquestades dediquen a tasques domèstiques, xifra que és de 7,8 hores en el cas dels homes.
L’estudi estableix en 23,5 hores setmanals la mitjana del temps que les dones enquestades dediquen a tasques domèstiques, xifra que és de 7,8 hores en el cas dels homes.
(24/07/2014)

Els investigadors del Departament de Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions de la UB Albert Julià i Sandra Escapa han elaborat un estudi sobre la dedicació de les mares al treball domèstic a partir dʼuna mostra de 1.926 famílies. Entre les conclusions destaca que hi ha dos tipus de relacions de parella en les quals les dones estan més carregades de tasques domèstiques: les que corresponen a models tradicionals en què la mare no té una feina remunerada o lʼhome és el sustentador principal de la família i, en lʼaltre extrem, parelles amb un fort compromís en les tasques domèstiques per part dels dos membres. En aquest darrer cas, sovint hi ha un projecte familiar comú basat en una important implicació dels dos membres de la parella en les tasques domèstiques i en les activitats amb els fills; és a dir, tots dos creuen que el temps dedicat a aquestes tasques aporta beneficis cognitius i emocionals, de manera que no se segueix una negociació basada en «el que faci lʼun no cal que ho faci lʼaltre», sinó que tots dos fan alhora aquestes feines.

L’estudi estableix en 23,5 hores setmanals la mitjana del temps que les dones enquestades dediquen a tasques domèstiques, xifra que és de 7,8 hores en el cas dels homes.
L’estudi estableix en 23,5 hores setmanals la mitjana del temps que les dones enquestades dediquen a tasques domèstiques, xifra que és de 7,8 hores en el cas dels homes.
24/07/2014

Els investigadors del Departament de Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions de la UB Albert Julià i Sandra Escapa han elaborat un estudi sobre la dedicació de les mares al treball domèstic a partir dʼuna mostra de 1.926 famílies. Entre les conclusions destaca que hi ha dos tipus de relacions de parella en les quals les dones estan més carregades de tasques domèstiques: les que corresponen a models tradicionals en què la mare no té una feina remunerada o lʼhome és el sustentador principal de la família i, en lʼaltre extrem, parelles amb un fort compromís en les tasques domèstiques per part dels dos membres. En aquest darrer cas, sovint hi ha un projecte familiar comú basat en una important implicació dels dos membres de la parella en les tasques domèstiques i en les activitats amb els fills; és a dir, tots dos creuen que el temps dedicat a aquestes tasques aporta beneficis cognitius i emocionals, de manera que no se segueix una negociació basada en «el que faci lʼun no cal que ho faci lʼaltre», sinó que tots dos fan alhora aquestes feines.

Lʼestudi, publicat a la revista Papers, estableix en 23,5 hores setmanals la mitjana del temps que les dones enquestades dediquen a tasques domèstiques, xifra que és de 7,8 hores en el cas dels homes. Un dels resultats de la recerca és que un cop lʼhome dedica més de 10 hores setmanals a les tasques domèstiques, això deixa de correspondreʼs amb una disminució de les hores per part de la dona. Tot al contrari: a partir de les 15 hores setmanals de dedicació del pare, les de la mare superen les 23,5 hores de mitjana que apunta lʼestudi. Així, tal com remarquen els autors de la recerca, «encara que els pares estiguin involucrats en les tasques domèstiques, les mares hi segueixen dedicant una proporció més elevada del temps».

Altres dades de lʼestudi són que les mares que passen més temps fent les tasques de la llar són les que no tenen una feina remunerada (al voltant de 35 hores per setmana), seguides per les que tenen menys ingressos, que hi dediquen una mitjana de 32 hores per setmana. La diferència més gran entre les hores que dediquen a les tasques domèstiques homes i dones es troba en les famílies tradicionals en què només lʼhome té una feina remunerada. En aquests casos, la dedicació a la llar de les dones és gairebé set vegades més elevada que la dels homes. Val a dir que quan els dos membres de la parella tenen una feina remunerada la mitjana dʼhores de dedicació a les tasques domèstiques de lʼhome és de 8,2 i la de la dona, de 20,6. Fins i tot quan la dona és la sustentadora principal de la llar, ella dedica més temps al treball domèstic (20,1 hores enfront a 10,6 de lʼhome).

Albert Julià i Sandra Escapa han dut a terme aquesta recerca en el marc de lʼInstitut dʼInfància i Món Urbà (CIIMU), un consorci format per lʼAjuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, la UB, la UAB i la UOC. Els dos investigadors formen part del Grup de Recerca Analysis of Inequalities and New Social Risks (AINSR).