Projecte europeu LIFE TRivers: conèixer, protegir i restaurar els rius temporals al continent europeu

El projecte proporcionarà eines als gestors i a la ciutadania per millorar la diagnosi de la hidrologia i l’estat ecològic dels cursos fluvials temporals.
El projecte proporcionarà eines als gestors i a la ciutadania per millorar la diagnosi de la hidrologia i l’estat ecològic dels cursos fluvials temporals.
Recerca
(29/07/2014)

Estudiar la hidrologia i lʼecologia dels rius temporals, crear noves eines per millorar-ne la gestió i facilitar la presa de decisions en lʼàmbit de la gestió dʼacord amb la Directiva marc de lʼaigua europea són els objectius principals del projecte europeu LIFE TRivers, una iniciativa impulsada per un consorci que lidera el catedràtic Narcís Prat, del Departament dʼEcologia de la UB, i en el qual participen lʼInstitut de Diagnosi Ambiental i Estudis de lʼAigua (IDAEA-CSIC), lʼAgència Catalana de lʼAigua (ACA) i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX). Les eines sʼelaboren a partir dels resultats obtinguts pels mateixos investigadors en el projecte MIRAGE, pertanyent al 7è Programa marc de la Unió Europea, per transferir de manera efectiva el coneixement científic als gestors i la ciutadania.

El projecte proporcionarà eines als gestors i a la ciutadania per millorar la diagnosi de la hidrologia i l’estat ecològic dels cursos fluvials temporals.
El projecte proporcionarà eines als gestors i a la ciutadania per millorar la diagnosi de la hidrologia i l’estat ecològic dels cursos fluvials temporals.
Recerca
29/07/2014

Estudiar la hidrologia i lʼecologia dels rius temporals, crear noves eines per millorar-ne la gestió i facilitar la presa de decisions en lʼàmbit de la gestió dʼacord amb la Directiva marc de lʼaigua europea són els objectius principals del projecte europeu LIFE TRivers, una iniciativa impulsada per un consorci que lidera el catedràtic Narcís Prat, del Departament dʼEcologia de la UB, i en el qual participen lʼInstitut de Diagnosi Ambiental i Estudis de lʼAigua (IDAEA-CSIC), lʼAgència Catalana de lʼAigua (ACA) i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX). Les eines sʼelaboren a partir dels resultats obtinguts pels mateixos investigadors en el projecte MIRAGE, pertanyent al 7è Programa marc de la Unió Europea, per transferir de manera efectiva el coneixement científic als gestors i la ciutadania.

Cada vegada existeix una demanda més gran de recursos hídrics a tot el món, i el continent europeu no nʼés cap excepció. A més, durant els últims anys, la sequera a la Unió Europea ha augmentat en freqüència i intensitat, una situació que es podria agreujar pels efectes del canvi climàtic sobre els recursos hídrics. Segons lʼAgència Europea de Medi Ambient (AEMA), cada vegada hi haurà més pressió sobre els sistemes hídrics, i sʼespera que el 2030 aquesta situació afecti prop de la meitat de les conques fluvials del continent europeu.

 
 
Objectiu: estudiar i protegir els rius temporals a Europa
 
Lʼescassetat dʼaigua i la sequera tenen un alt cost mediambiental al continent, i afecten directament diversos sectors econòmics que fan ús dels recursos hídrics (agricultura, indústria, energia, transport, turisme, etc.). En aquest context, una política inadequada dels recursos hídrics encareix encara més lʼeconomia de lʼaigua; ja que el procés dʼextreure, transportar i tractar lʼaigua implica costos energètics i econòmics més elevats.
 
Els rius temporals —uns dels ecosistemes dʼaigua dolça més comuns— són hàbitats naturals de gran interès ecològic i paisatgístic. En el futur, es preveu que la proporció de rius i cursos fluvials de caràcter temporal augmenti per efectes del canvi global. El particular règim hidrològic dels rius temporals —ben diferenciat del dels cursos permanents dʼaigua— afecta de manera directa els tipus dʼindicadors de qualitat de lʼaigua que sʼutilitzen per estudiar-los, i obliga a desenvolupar metodologies dʼestudi específiques.
 
A lʼàrea mediterrània, en concret, el règim dels rius pot variar per efecte del clima, amb períodes humits i secs que sʼalternen i generen cursos irregulars dʼaigua. Valorar quin és lʼestat ecològic dels rius de règim no permanent és un dels reptes científics que cal afrontar per millorar la gestió dels sistemes fluvials.
 
El programa LIFE TRivers (Implementing the water framework directive for temporary rivers: tools for the assessment of their ecological status) es durà a terme del 2014 al 2019, i servirà per transformar el treball desenvolupat en el projecte MIRAGE (Mediterranean intermittent river management) en una eina de treball al servei de la gestió sostenible de lʼaigua a les conques hidrogràfiques mediterrànies. LIFE TRivers està coordinat pel catedràtic Narcís Prat (UB) i el professor dʼinvestigació Francesc Gallart (IDAEA-CSIC). En el comitè directiu també hi ha els responsables de la implementació de la Directiva marc de lʼaigua a les conques internes de Catalunya (Antoni Munné, ACA) i a la conca del Xúquer (Teodoro Estrela, CHX).
 
 
Nous elements per millorar la gestió de lʼaigua a les conques mediterrànies
 
Tal com explica Narcís Prat, director del Grup de Recerca Freshwater Ecology and Management (FEM) de la UB i investigador principal del projecte LIFE TRivers, «aquest projecte pretén omplir un buit amb què es troben els gestors de les conques mediterrànies: la manca dʼeines que els permetin prendre decisions correctes a lʼhora de determinar, primer, si un riu és temporal o no; segon, si la temporalitat és deguda a factors naturals o bé a lʼacció humana, i tercer, com cal fer una diagnosi correcta de la qualitat ecològica dʼaquest riu».
 
Entre altres objectius, LIFE TRivers aportarà una base de dades (programari TREHS) que permetrà als gestors mediambientals conèixer la distribució i les característiques de la xarxa de rius temporals a les conques hidrogràfiques. Aquest programari també ajudarà a determinar si la temporalitat dels rius respon a canvis naturals o a lʼacció humana sobre lʼentorn natural, i facilitarà el disseny de models predictius sobre lʼevolució de les característiques dels rius al llarg del temps. Mitjançant aquesta nova eina, serà possible conèixer les millors dates i metodologies per obtenir mostres que informin de lʼestat ecològic dels rius temporals i que aportin resultats comparables als dels altres sistemes fluvials.
 
En el marc del projecte, també es faran campanyes de mostreigs per determinar dades hidrològiques, fisicoquímiques i biològiques amb la finalitat de caracteritzar sistemes fluvials temporals en diverses conques hidrogràfiques. Un altre dels objectius de LIFE TRivers és definir directrius i protocols que siguin efectius per aplicar-los sobre el territori a fi dʼoptimitzar la presa de decisions i millorar la política hídrica en la Directiva marc de lʼaigua europea.
 
 
Trehs.net: conèixer lʼestat ecològic dels rius temporals amb el mòbil
 
Tots els resultats aportats per aquest projecte europeu es podran consultar mitjançant un portal web i es difondran a través de conferències i informes de caràcter periòdic, entre dʼaltres. Amb els resultats obtinguts, els investigadors i gestors podran millorar el procés de selecció de les mesures més adequades per conservar o restaurar lʼestat ecològic dels rius. Així mateix, està previst crear un procés de participació pública en el qual la ciutadania també intervingui a lʼhora de definir i seleccionar el programa de mesures que calgui aplicar en aquests rius.
 
A més, el projecte impulsarà altres accions dirigides al gran públic per apropar el món de lʼecologia dels rius temporals a la societat i generar més interès i sensibilització social respecte a la protecció i preservació dels recursos hídrics. En paraules de la Dra. Maria Rieradevall, del Departament d'Ecologia i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio), que també forma part de lʼequip de recerca, «un element important serà lʼelaboració dʼuna aplicació per a mòbil (Trehs.net) que permetrà a la gent fer un seguiment de lʼestat hidrològic i ecològic dels rius temporals i, dʼaquesta manera, conèixer si les mesures preses pels gestors han estat efectives per preservar i restaurar lʼestat ecològic dʼaquests rius».
 
 
 
 Fotografies: Grup de Recerca Freshwater Ecology and Management (FEM) de la UB