Demostrada la comunicació directa entre cervells humans a 7.800 quilòmetres de distància

Treballs previs recents havien demostrat la comunicació entre un cervell humà i un ratolí, però la tecnologia encara no havia assolit el repte de posar en contacte dos cervells humans.
Treballs previs recents havien demostrat la comunicació entre un cervell humà i un ratolí, però la tecnologia encara no havia assolit el repte de posar en contacte dos cervells humans.
Recerca
(09/09/2014)

Per primera vegada sʼha aconseguit establir una comunicació directa i conscient entre dos cervells humans, segons revela un estudi internacional publicat a la revista electrònica dʼaccés lliure PLOS ONE. Emprant telepatia amb base tecnològica, els investigadors van comunicar dues persones situades a 7.800 quilòmetres de distància a través dʼInternet. Aquest treball ha estat coliderat per Carles Grau, professor honorífic del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica de la Universitat de Barcelona i assessor científic de lʼempresa Starlab, i Giulio Ruffini (Starlab i Neuroelectrics, Barcelona). També hi han participat investigadors de la Universitat de Harvard (Dr. Álvaro Pascual Leone) i de lʼempresa francesa Axilum Robotics.

Treballs previs recents havien demostrat la comunicació entre un cervell humà i un ratolí, però la tecnologia encara no havia assolit el repte de posar en contacte dos cervells humans.
Treballs previs recents havien demostrat la comunicació entre un cervell humà i un ratolí, però la tecnologia encara no havia assolit el repte de posar en contacte dos cervells humans.
Recerca
09/09/2014

Per primera vegada sʼha aconseguit establir una comunicació directa i conscient entre dos cervells humans, segons revela un estudi internacional publicat a la revista electrònica dʼaccés lliure PLOS ONE. Emprant telepatia amb base tecnològica, els investigadors van comunicar dues persones situades a 7.800 quilòmetres de distància a través dʼInternet. Aquest treball ha estat coliderat per Carles Grau, professor honorífic del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica de la Universitat de Barcelona i assessor científic de lʼempresa Starlab, i Giulio Ruffini (Starlab i Neuroelectrics, Barcelona). També hi han participat investigadors de la Universitat de Harvard (Dr. Álvaro Pascual Leone) i de lʼempresa francesa Axilum Robotics.

La fita es va produir el passat 28 de març quan es va transmetre la paraula hola des de Thiruvananthapuram (Índia), on es trobava lʼemissor, fins al cervell del receptor, que era a Estrasburg. La paraula es va codificar amb codi binari, format per 1 i 0. En van resultar 140 bits dʼinformació que van ser transmesos per Internet mitjançant tecnologies pioneres.

Un casc amb elèctrodes va registrar els canvis a lʼelectroencefalograma del cervell de lʼemissor quan pensava la paraula hola en codi binari. Es va establir un sistema pel qual, quan lʼemissor pensava a moure la mà, la interfície registrava un 1, i quan pensava a moure el peu, registrava un 0, fins a codificar tota la paraula.

 
Flaixos de llum al cervell

El receptor va rebre aquest missatge via Internet mitjançant una interfície robòtica ordinador-cervell que va convertir els 140 caràcters que formaven la paraula en fosfens: flaixos de llum que apareixien en la seva visió perifèrica. Dʼaquesta manera, la persona receptora, que tenia els ulls tapats amb una bena, interpretava un 1 quan notava una dʼaquestes descàrregues de llum, i un 0 quan no la notava, fins a descodificar tot el missatge. Lʼoperació es va reproduir deu dies després, també amb èxit, fent servir la paraula ciao.

Treballs previs recents havien demostrat la comunicació entre un cervell humà i un ratolí, però la tecnologia encara no havia assolit el repte de posar en contacte dos cervells humans. «En aquest treball hem aconseguit, mitjançant lʼús de tecnologies completament no invasives, una comunicació conscient entre cervells», explica Carles Grau, expert en neurociència i membre del Grup de Recerca de Neurodinàmica Cognitiva i dels Trastorns Mentals de la UB. «De fet —destaca—, podem utilitzar el terme transmissió de ment a ment, ja que tant a lʼorigen com a la destinació de la comunicació hi participa lʼactivitat conscient dels subjectes».

 
Nous reptes ètics i legislatius

Aquesta recerca pionera suposa una fita tecnològica important que obre futures línies de recerca, com ara la transmissió directa i no invasiva de les emocions i els sentiments o la connexió directa de sensors amb el cervell humà mitjançant lʼestimulació cerebral.

«En un futur no gaire llunyà, els ordinadors podran interactuar directament amb el cervell humà dʼuna manera fluïda, donant suport rutinàriament tant a la comunicació entre ordinadors com a la comunicació de cervell a cervell», assenyala Carles Grau. «Així —continua—, lʼús generalitzat dʼaquestes tecnologies de comunicació de cervell a cervell pot crear noves possibilitats dʼinterrelació humana amb àmplies implicacions socials que requeriran noves respostes ètiques i legislatives».

El treball ha estat finançat parcialment amb un ajut FET de la Unió Europea (Hive), i també amb fons específics de lʼempresa Starlab i del Grup de Recerca de Neurodinàmica Cognitiva i dels Trastorns Mentals de la UB.