Investigadors de la UB confirmen els efectes neuroprotectors de lʼactivació de la proteïna sirtuïna 1 en ratolins amb Alzheimer

Els experts Anna M. Canudas, Christian Griñan-Ferré, Sònia Abad, David Porquet, Miren Ettcheto, Mercè Pallàs, Antoni Camis i Ignacio Pedrós, del Grup d’Envelliment i Neurodegeneració de la UB (GREN).
Els experts Anna M. Canudas, Christian Griñan-Ferré, Sònia Abad, David Porquet, Miren Ettcheto, Mercè Pallàs, Antoni Camis i Ignacio Pedrós, del Grup d’Envelliment i Neurodegeneració de la UB (GREN).
Recerca
(17/09/2014)

Un estudi liderat per la Universitat de Barcelona ha descrit un mecanisme clau en lʼevolució de la malaltia dʼAlzheimer. En concret, lʼactivació de la proteïna anomenada sirtuïna 1 en ratolins model amb malaltia dʼAlzheimer del tipus familiar té efectes neuroprotectors, segons lʼestudi publicat a la revista científica Journal of Alzheimerʼs Disease. El treball, basat en la tesi doctoral de lʼinvestigador David Porquet (UB), descriu per primera vegada la via completa de la sirtuïna en aquest model murí i ha estat dirigit per la professora Mercè Pallàs, del Departament de Farmacologia i Química Terapèutica de la Facultat de Farmàcia de la UB. També col·laboren en lʼestudi lʼInstitut dʼInvestigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i lʼInstitut dʼInvestigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS).

 
Els experts Anna M. Canudas, Christian Griñan-Ferré, Sònia Abad, David Porquet, Miren Ettcheto, Mercè Pallàs, Antoni Camis i Ignacio Pedrós, del Grup d’Envelliment i Neurodegeneració de la UB (GREN).
Els experts Anna M. Canudas, Christian Griñan-Ferré, Sònia Abad, David Porquet, Miren Ettcheto, Mercè Pallàs, Antoni Camis i Ignacio Pedrós, del Grup d’Envelliment i Neurodegeneració de la UB (GREN).
Recerca
17/09/2014

Un estudi liderat per la Universitat de Barcelona ha descrit un mecanisme clau en lʼevolució de la malaltia dʼAlzheimer. En concret, lʼactivació de la proteïna anomenada sirtuïna 1 en ratolins model amb malaltia dʼAlzheimer del tipus familiar té efectes neuroprotectors, segons lʼestudi publicat a la revista científica Journal of Alzheimerʼs Disease. El treball, basat en la tesi doctoral de lʼinvestigador David Porquet (UB), descriu per primera vegada la via completa de la sirtuïna en aquest model murí i ha estat dirigit per la professora Mercè Pallàs, del Departament de Farmacologia i Química Terapèutica de la Facultat de Farmàcia de la UB. També col·laboren en lʼestudi lʼInstitut dʼInvestigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i lʼInstitut dʼInvestigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS).

 

 

Els investigadors van administrar resveratrol —un compost polifenòlic natural que es troba en el raïm i el vi negre— a un grup de ratolins mutats per desenvolupar Alzheimer familiar, un tipus dʼAlzheimer que constitueix un 5 % dels casos dʼaquesta demència i que es caracteritza pel fet que sʼhereta genèticament i que, en general, ataca prematurament. La dosi de resveratrol va ser equivalent a la dels complements dietètics dʼaquest compost i es va administrar durant deu mesos. Després, seʼn van comparar els efectes, tant cognitius com en els teixits neuronals, amb un grup control que no havia rebut cap suplement. «Els resultats van mostrar que els ratolins tractats amb resveratrol tenien més memòria i, a més, havien frenat el desenvolupament de plaques betaamiloides i de proteïna tau, els dos signes fisiològics característics del desenvolupament de la malaltia», explica Mercè Pallàs, investigadora  del Grup dʼEnvelliment i Neurodegeneració de la UB i dels Centres dʼInvestigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Neurodegeneratives (CIBERNED).
 
Els investigadors van estudiar quins mecanismes sʼactiven en aquest procés i, concretament, es van centrar en la sirtuïna 1, una proteïna implicada en lʼenvelliment. «Vam utilitzar resveratrol perquè es considera que una part de les accions beneficioses dʼaquest polifenol es produeixen per lʼincrement en lʼactivitat de la sirtuïna», assenyala Pallàs. «Malgrat que els nivells proteics de sirtuïna baixaven —continua—, la seva activitat sʼincrementava». Sorprenentment, en lʼestudi es va veure que altres mecanismes intracel·lulars relacionats amb la sirtuïna també estaven augmentats. Així, «lʼacció beneficiosa del resveratrol augmenta aquests altres mecanismes i també la funció mitocondrial», conclou la investigadora.
 
Segons Pallàs, «la via de la sirtuïna podria ser una bona diana per al tractament de lʼAlzheimer, ja que en aquest treball sʼha vist que si regulem aquesta via —en aquest cas amb el resveratrol—, modifiquem la progressió de lʼAlzheimer en aquest model murí dʼAlzheimer familiar».
 
  
Sirtuïna i envelliment
 
Lʼequip dʼinvestigadors ja va demostrar la importància de la sirtuïna en lʼenvelliment en un estudi anterior. «Amb el mateix tipus de tractament amb resveratrol aplicat a ratolins amb senescència accelerada —modificats per envellir més ràpidament—, es va veure que lʼesperança de vida augmentava i que aquest efecte sobre la longevitat també anava lligat a lʼactivació de la sirtuïna», detalla Pallàs.
 
La continuació dʼaquest estudi serà comprovar si el resveratrol és capaç de protegir davant la disfunció mitocondrial. «Si, tal com hem vist en aquest treball, la interacció mitocondri-sirtuïna és important, lʼactivació de la sirtuïna amb resveratrol hauria de tenir algun efecte protector en ratolins alimentats amb una dieta molt alta en greixos, que en principi haurien de sofrir un empitjorament de la funció mitocondrial», avança lʼexperta.