ʻSom per mirarʼ, dos volums dʼhomenatge a Carles Miralles
Aquest dimarts, 30 de setembre, a les 18.30 h, lʼAula Magna de lʼEdifici Històric de la UB acollirà la presentació dels dos volums dʼhomenatge al professor Carles Miralles, publicats amb motiu de la seva jubilació sota el títol Som per mirar (el primer ha estat coordinat per Eulàlia Vintró, Francesca Mestre i Pilar Gómez, i el segon, per Montserrat Jufresa, Carles Garriga i Eulàlia Miralles). L'obra constitueix un reconeixement a la tasca docent i a la trajectòria acadèmica i humana dʼaquest catedràtic de Filologia Grega. La presentació serà a càrrec dels professors Joan Martí, de la Universitat Rovira i Virgili, i Pau Gilabert, de la UB.
Aquest dimarts, 30 de setembre, a les 18.30 h, lʼAula Magna de lʼEdifici Històric de la UB acollirà la presentació dels dos volums dʼhomenatge al professor Carles Miralles, publicats amb motiu de la seva jubilació sota el títol Som per mirar (el primer ha estat coordinat per Eulàlia Vintró, Francesca Mestre i Pilar Gómez, i el segon, per Montserrat Jufresa, Carles Garriga i Eulàlia Miralles). L'obra constitueix un reconeixement a la tasca docent i a la trajectòria acadèmica i humana dʼaquest catedràtic de Filologia Grega. La presentació serà a càrrec dels professors Joan Martí, de la Universitat Rovira i Virgili, i Pau Gilabert, de la UB.
Miralles transcendeix la figura del professor universitari. Autor dʼuna obra àmplia i variada que respon als seus interessos de filòleg i escriptor, sʼha mogut amb naturalitat i saviesa per èpoques diverses, des de les més antigues fins a les més properes, ha recorregut llengües i cultures diferents, i ha estudiat i conreat gèneres de tota mena, tant en vers com en prosa. Miralles és un home de literatura, un humanista. Dins dʼaquest ampli ventall, els puntals històrics que millor el defineixen són lʼèpoca arcaica i clàssica del món grec, i la contemporània catalana; de llengües, igualment dues, el grec antic i el català; i de gèneres, sobretot un, la poesia, també en la creació personal. Així, Miralles és un profund coneixedor de la poesia grega arcaica i clàssica —lʼèpica, les diferents modalitats de lírica, la tragèdia—, i també un estudiós dʼalguns dels poetes catalans més importants del segle XX —Riba, Foix, Espriu—, sobre els quals ha escrit treballs de referència obligada. Els dos volums publicats sʼocupen, respectivament, dʼaquests dos vessants dels seus interessos; però no entren en un aspecte que queda fora de lʼàmbit universitari, la seva producció poètica, per bé que sigui difícil delimitar les fronteres dʼunes tasques que, al cap i a la fi, són igualment humanístiques.
«Som per mirar» és la fórmula amb què Carles Riba enceta el segon tercet del seu sonet «Diana als jardins», el vint-i-dosè de Salvatge cor. Lʼexpressió fa sentit si llegim una mica més amunt quan, adreçant-se a la deessa, el poeta diu: «el misteri | és que tu ets i nosaltres només | vivim». Diana és natura que se sap ella mateixa. Els humans, en canvi, per saber hem de mirar, som per mirar. Aquesta és la condició humana: la filologia és lʼart de fer-ho conscientment; la poesia, el de viure-ho sàviament. Dʼaquí ve la tria del títol Som per mirar per als dos volums.
El primer aplega quinze contribucions de distingits hel·lenistes, tots col·legues i amics de Miralles. Els temes que sʼhi tracten són idees, interessos i orientacions cars a lʼhomenatjat: lectures dʼHomer, dʼHesíode i de lírics arcaics —Alcman, Safo, Teognis—, quatre aproximacions a Èsquil i, en època hel·lenística, qüestions de poètica i de definició del gènere èpic; per acabar amb estudis sobre diversos testimonis més tardans —Plutarc, Ateneu, Pausànies— sobre el món arcaic i clàssic, i amb una mostra de poesia en papirs màgics. En conjunt, un esplèndid recorregut per la cultura grega i els mecanismes de la seva poesia.
El segon volum, més heterogeni en temàtica i orientació, inclou la col·laboració de reputats professors, escriptors i crítics que sʼhan fixat en fets de literatura i en gustos compartits amb Miralles. Hi podem llegir aportacions sobre qüestions diverses, que van de T. S. Eliot a Rodoreda, de Llull a Carner, o, fins i tot, dʼun recull dʼaforismes a una anàlisi de crítica estrictament filològica aplicada a la literatura catalana. Tots els autors, però, sʼhan volgut presentar amb una visió que es fonamenta en el principi de reconèixer-se en la literatura, com a punt de partença i horitzó.
Carles Miralles (Barcelona, 1944), catedràtic de Filologia Grega de la UB, hel·lenista i poeta, es va donar a conèixer lʼany 1965 amb La terra humida, i el 1967 va guanyar el Premi Salvat-Papasseit amb On mʼhe fet home. No va tornar a publicar fins al 1981, any en què van aparèixer Camí dels arbres i de tu i Per fi la tortuga. El 1990, va sortir a la llum La mà de lʼarquer, que va obtenir el Premi Nacional de Poesia, i el 1995, La ciutat dels plàtans. En el volum Dʼaspra dolcesa. Poesia 1963-2001, publicat lʼany 2002, Miralles va aplegar i revisar la seva obra poètica apareguda fins aleshores. El 2010, va rebre el Premi de la Crítica Literària en llengua catalana amb Lʼombra dels dies roja (2009). És autor, també, de lʼobra narrativa Escrit a la finestra. Com a filòleg ha publicat Lectura de les «Elegies de Bierville» de Carles Riba (1978; Premi IEC - Josep Carner lʼany 1980), Sobre Foix (1993; Premi Crítica Serra dʼOr dʼassaig lʼany 1994), Homer (2005), Sobre Riba (2007) i Sobre Espriu (2013). Ha traduït al català obres de Xenofont i Heròdot, ha tingut cura de la introducció i lʼedició de les tragèdies dʼEurípides i Sòfocles, i ha participat en la redacció de la Història de la literatura catalana dʼAriel. Ha estat col·laborador habitual al diari Avui, així com en les publicacions Ítaca, El Pont, Serra dʼOr, Els Marges, Faventia, Reduccions, Nous Horitzons, Quimera i Arbor. És membre de la Secció Filològica de lʼInstitut dʼEstudis Catalans i president de la Societat Catalana dʼEstudis Clàssics.