Llibre dʼhomenatge al medievalista Salvador Claramunt
El dimarts 30 de setembre, a les 12 h, es presentarà al Paranimf de la UB el llibre Societat, cultura i món mediterrani a lʼedat mitjana. Recull dʼarticles, de Salvador Claramunt, en un acte d'homenatge amb motiu de la seva jubilació com a catedràtic dʼHistòria Medieval. El volum recull alguns dels seus articles sobre els temes que sempre li han interessat al llarg de quaranta-sis anys de docència universitària: lʼassistència social, el món de la cultura i els estudis medievals, Catalunya, la Corona dʼAragó i la Mediterrània.
El dimarts 30 de setembre, a les 12 h, es presentarà al Paranimf de la UB el llibre Societat, cultura i món mediterrani a lʼedat mitjana. Recull dʼarticles, de Salvador Claramunt, en un acte d'homenatge amb motiu de la seva jubilació com a catedràtic dʼHistòria Medieval. El volum recull alguns dels seus articles sobre els temes que sempre li han interessat al llarg de quaranta-sis anys de docència universitària: lʼassistència social, el món de la cultura i els estudis medievals, Catalunya, la Corona dʼAragó i la Mediterrània.
El llibre es divideix en tres parts: «Supervivència, vida i mort a lʼedat mitjana», «Cultura i món universitari», i «Catalunya, la Corona dʼAragó i el Mediterrani», que glossen els interessos intel·lectuals i de recerca de lʼhomenatjat.
Ofereix aportacions centrades en la transmissió del saber, la política universitària —en relació, sobretot, amb les universitats aragoneses i catalanes—, sense oblidar una figura cabdal com la del cardenal Cisneros, ja en el trànsit de lʼèpoca medieval a la moderna. Destaca el capítol dedicat a «Los studia de los goliardos», que recull un dels aspectes més interessants de la vida universitària i popular de lʼedat mitjana, així com la part en què sʼocupa dels pecats universitaris. Aquestes recerques sobre la universitat medieval han constituït un dels nuclis fonamentals de la tasca de Claramunt, on ha fet conjuminar la seva passió com a docent universitari amb la recerca mateixa sobre lʼorigen, el fet i la significació de la institució universitària, sempre en conflicte amb ella mateixa i amb el poder.
Cal esmentar també el capítol dedicat a la política matrimonial de la casa comtal barcelonina des del 1213 fins a Ferran el Catòlic, o el que tracta la presència política i cultural dels aragonesos a la Itàlia medieval, en què repassa els episodis més significats de la història de la Corona dʼAragó, com ara la unió de les cases dʼAragó i Barcelona o el tractat de Corbeil i la fi de lʼexpansió vers el nord.