Lʼestudi de lʼADN mitocondrial revela com va arribar la tortuga babaua a la Mediterrània

La tortuga babaua (Caretta caretta), lʼespècie més abundat a la Mediterrània, està amenaçada a tot el món. Les principals platges de nidificació són al Japó, Oman, Austràlia, el Carib i la costa est dʼAmèrica del Nord, el Cap Verd i el Mediterrani oriental (en especial, a Grècia, Turquia, Xipre i Líbia). A les aigües peninsulars, hi ha tortugues procedents tant de lʼAtlàntic com del Mediterrani oriental.

Tortuga babaua: la ruta cap a la Mediterrània

Fa vora cinc milions dʼanys, la distribució de la tortuga babaua era global a lʼAtlàntic i el Pacífic, fins que lʼelevació de lʼistme de Panamà va dividir la població en dos grups (un a cada oceà). Tal com explica Lluís Cardona, «actualment, les àrees de nidificació més importants dʼaquesta espècie a lʼAtlàntic són al Brasil, al Cap Verd, a Amèrica del Nord i al Carib, però no es coneixia bé quina relació històrica hi havia amb la conca mediterrània».

«Aquest procés de colonització de la Mediterrània —subratlla Cardona— és anterior al que es pensava i va tenir lloc abans de lʼúltima glaciació». Com a conclusió destacada, això indica que les tortugues han sobreviscut, com a mínim, a una fase glacial a la Mediterrània, en què es devien refugiar en els entorns més càlids dʼaquella època: a les costes de Líbia, Grècia i Turquia.

En realitat, la tortuga babaua va colonitzar la Mediterrània en dues etapes independents com a mínim: la primera fase —entre 50.000 i 200.000 anys enrere— la va portar a colonitzar la Mediterrània oriental; la segona fase, molt més recent —després de la darrera glaciació—, li va permetre colonitzar el sud dʼItàlia, en concret Calàbria. «Aquests resultats són sorprenents i ens indiquen que la tortuga babaua té una destacada capacitat dʼexpansió com a espècie marina», apunta Cardona.

També a lʼAtlàntic va haver-hi una segona colonització, a partir del nucli de tortugues de lʼIndo-Pacífic. Aquest procés seguiria un curiós itinerari en ziga-zaga, des de Sud-àfrica fins al Brasil, el Cap Verd i el Carib i lʼest dʼAmèrica del Nord, segons la distribució dels corrents oceànics i la temperatura de lʼaigua. Al Brasil, per exemple, només hi ha tortugues babaues originàries dʼaquesta segona onada de colonització, mentre que a les illes del Cap Verd, el Carib i lʼAmèrica del Nord ja sʼhi pot trobar una barreja de tortugues dels dos llinatges.

Quan les tortugues no tornen a la platja dʼorigen

La tortuga babaua fa llargues migracions i torna a les platges on va néixer per fer la posta dʼous (filopàtria). Ara bé, els nous treballs confirmen que no totes les femelles tornen a nidificar al lloc on han nascut i que la colonització de zones noves és un procés relativament freqüent. «La filopàtria no és tan perfecta com es pensava inicialment: hi ha exemplars que no tornen a la zona de nidificació i el que fan és colonitzar noves àrees. Tot això ens dóna pistes dels mecanismes de colonització de noves àrees en resposta a canvis ambientals», diu Cardona.

El nou escenari global de la dispersió dʼaquest queloni en aigües de lʼAtlàntic i la Mediterrània sʼha elaborat aplicant tècniques dʼalta resolució dʼestudi de fragments de lʼADN mitocondrial i gràcies a la suma dʼesforços de diversos equips de tot el món que treballen sobre diferents àrees geogràfiques de distribució. Mitjançant lʼelaboració de bases de dades sobre les zones de nidificació, ara els experts poden esbrinar quin és lʼorigen de les tortugues que hi ha a les àrees marines dʼalimentació.  

«Des dʼuna perspectiva de la conservació, aquesta informació és clau per calcular millor quin és lʼimpacte de lʼactivitat humana sobre poblacions concretes, com ara la captura accidental per pesca de palangre. Sabem, per exemple, que la pesca de palangre a la Mediterrània occidental afecta sobretot les tortugues originàries del continent americà i les tortugues mediterrànies nascudes a les costes de Líbia», conclou Lluís Cardona.

Brian M. Shamblin, Alan B. Bolten, F. Alberto Abreu Grobois, Karen A. Bjorndal, Lluís Cardona, Carlos Carreras, Marcel Clusa, Catalina Monzón Argüello, Campbell J. Nairn, Janne T. Nielsen, Ronel Nel, Luciano S. Soares, Kelly R. Stewart, Sibelle T. Vilaça, Oguz Türkozan, Can Yilmaz, Peter H. Dutton.«Geographic Patterns of Genetic Variation in a Broadly Distributed Marine Vertebrate: New Insights into Loggerhead Turtle Stock Structure from Expanded Mitochondrial DNA Sequences». PLOS ONE, gener de 2014. Doi: 10.1371/journal.pone.0085956

Marcel Clusa, Carlos Carreras, Marta Pascual, Stephen J. Gaughran, Susanna Piovano, Cristina Giacoma, Gloria Fernández, Yaniv Levy, Jesús Tomás, Juan Antonio Raga, Fulvio Maffucci, Sandra Hochscheid, Àlex Aguilar, Lluís Cardona. «Fine-scale distribution of juvenile Atlantic and Mediterranean loggerhead turtles (Caretta caretta) in the Mediterranean Sea». Marine Biology, març de 2014. Doi: 10.1007/s00227-013-2353-y  

Marcel Clusa, Carlos Carreras, Marta Pascual, Andreas Demetropoulos, Dimitris Margaritoulis, Alan F. Rees, Abdulmaula A. Hamza, Mona Khalil, Monica Aureggi, Yaniv Levy, Ogüz Türkozan, Adolfo Marco, Àlex Aguilar, Lluís Cardona. «Mitochondrial DNA reveals Pleistocenic colonisation of the Mediterranean by loggerhead turtles (Caretta caretta)». Journal of Experimental Marine Biology and Ecology, gener de 2013. Doi: 10.1016/j.jembe.2012.10.011