Notícies

Inici  >  Notícies > El plaer de conèixer el significat de les paraules

El plaer de conèixer el significat de les paraules

Esquema de l'experiment dut a terme pels investigadors.

Esquema de l'experiment dut a terme pels investigadors.

Els investigadors de la UB-IDIBELL que han liderat la recerca: Josep Marco Pallarès, Pablo Ripollés i Antoni Rodríguez Fornells, al campus de Ciències de la Salut de Bellvitge.

Els investigadors de la UB-IDIBELL que han liderat la recerca: Josep Marco Pallarès, Pablo Ripollés i Antoni Rodríguez Fornells, al campus de Ciències de la Salut de Bellvitge.

24/10/2014

Recerca

Des dels primers instants de la infància, els éssers humans estem motivats per aprendre paraules noves i el seu significat. Durant aquesta fase inicial, l’aprenentatge de la primera llengua es produeix enmig d’una constant interacció emocional entre pares i fills. En els adults, aquesta relació entre l’aprenentatge del llenguatge i els circuits de recompensa ha estat poc estudiada fins ara.

En un treball publicat a la revista Current Biology, investigadors de la Facultat de Psicologia de la UB, de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Bellvitge (IDIBELL) i de la Universitat Otto von Guericke de Magdeburg (Alemanya) han mostrat experimentalment que l’aprenentatge de paraules noves en persones adultes provoca l’activació no solament de circuits corticals de llenguatge, sinó també de l’estriat ventral, una de les àrees principals dins dels circuits motivacionals i de recompensa. Aquest descobriment confirma que, en l’edat adulta, la motivació per aprendre un nou idioma es manté, la qual cosa ens ajuda a adquirir una segona llengua.  

Els investigadors han determinat que l’àrea de recompensa que s’activa és la mateixa que respon a estímuls com ara l’alimentació, el sexe, les drogues o el joc. «L’objectiu del treball era veure fins a quin punt aprendre un llenguatge podria activar aquests circuits del plaer i la recompensa», explica Pablo Ripollés, estudiant de doctorat de la UB-IDIBELL i primer autor de l’article. «D’altra banda, que el llenguatge s’hagi pogut sustentar en circuits d’aquest tipus és una hipòtesi interessant des del punt de vista evolutiu», destaca l’expert. 

Tal com explica Antoni Rodríguez Fornells, professor de la UB i investigador ICREA de l’IDIBELL, «l’àrea del llenguatge se situa tradicionalment en una estructura cortical del cervell que se suposa encapsulada, i en cap moment es postula que hagi d’estar relacionada amb circuits de recompensa, evolutivament molt anteriors». «L’article —continua— posa en dubte que el llenguatge provingui només d’una evolució cortical o de mecanismes molt estructurats, i mostra un possible aspecte emocional en el desenvolupament del llenguatge».  

D’altra banda, aquests circuits subcorticals estan estretament relacionats amb els que ajuden a emmagatzemar informació. Així, aquells fets o informacions que tenen associats una càrrega emocional es fixen millor i es memoritzen més fàcilment.

 

Motivació per aprendre noves llengües

D’altra banda, els investigadors de la UB-IDIBELL van reconstruir les fibres de substància blanca que connectaven les diferents regions cerebrals de cadascun dels participants mitjançant imatges de tensor de difusió. D’aquesta manera, van poder correlacionar el nombre de paraules noves adquirides correctament per cada persona durant l’experiment amb un índex del contingut de mielina —una mesura d’integritat estructural— dels feixos de matèria blanca. Els resultats van demostrar que els subjectes amb un contingut més alt de mielina en les estructures que porten informació a l’estriat ventral —és a dir, que tenen una millor connexió amb l’àrea de recompensa— eren capaços d’aprendre més paraules durant la tasca d’aprenentatge.

Aquests resultats proporcionen una base neuronal per a la possible influència de circuits motivacionals i de recompensa en l’aprenentatge de paraules noves a través del context», afirma Josep Marco Pallarès, investigador de la UB-IDIBELL. El fet que aquests circuits de motivació estiguin actius durant l’adquisició de llenguatge obre un nou camí per a futures investigacions que intentin estimular aquestes àrees de recompensa amb l’objectiu de produir una millora en pacients amb problemes lingüístics d’aprenentatge.

D’altra banda, que uns circuits neuronals subcorticals i evolutivament molt antics siguin capaços de treballar conjuntament amb regions corticals clàssiques del llenguatge —que evolutivament van tenir una aparició molt més tardana— obre portes a noves teories del llenguatge que intentin explicar de quina manera diverses àrees motivacionals i de recompensa van poder influir en l’aparició d’un dels nostres impulsos més bàsics: el desig d’aprendre paraules noves i comunicar-nos.

 
Experiment amb paraules i apostes

L’estudi es va dur a terme en un grup de trenta-sis adults que van participar en dues sessions de ressonància magnètica. En la primera, es va utilitzar ressonància magnètica funcional per mesurar l’activitat cerebral dels participants mentre feien dues tasques. Aquesta tècnica permet detectar de manera molt precisa quines regions cerebrals estan actives mentre una persona duu a terme un exercici determinat. En la primera tasca, els participants podien aprendre el significat de paraules noves deduint-lo del context de dues frases on apareixien. Per exemple, els subjectes veien en una pantalla l’oració: «Al llac, l’home va agafar un jedin», i posteriorment: «L’home remava en el seu jedin». A partir d’aquestes dues frases, els participants podien aprendre que la paraula jedin significava ‘barca’. L’altra tasca era una activitat de joc, en la qual havien d’apostar sistemàticament una quantitat de diners que podien guanyar o perdre.

Els resultats de l’experiment van mostrar que en el moment en què els subjectes extreien i memoritzaven correctament el significat d’una paraula nova per si mateixos (jedin = barca), augmentava l’activitat cerebral de l’estriat ventral. És més, aquesta activació de l’estriat ventral coincidia amb la que es produïa en guanyar diners en la tasca d’apostes. Per tant, per al cervell, aprendre el significat d’una paraula nova activava els circuits de recompensa en la mateixa mesura que guanyar diners. A més, es va veure que l’aprenentatge d’aquestes paraules noves anava acompanyat d’un augment en la sincronització de l’activitat neuronal entre l’estriat ventral i altres àrees corticals relacionades amb el processament del llenguatge.

En aquest treball hi han participat els investigadors Pablo Ripollés, Josep Marco Pallarès i Antoni Rodríguez Fornells, del Grup de Cognició i Plasticitat Cerebral del Departament de Psicologia Bàsica de la UB i de l’IDIBELL, juntament amb investigadors de la Universitat Otto von Guericke de Magdeburg, liderats pel doctor Toemme Noesselt.

 

Article

P. Ripollés, J. Marco Pallarès, U. Hielscher, A. Mestres Missé, C. Tempelmann, H. Heinze, A. Rodríguez Fornells, T. Noesselt. «The role of reward in word learning and its implications for language acquisition». Current Biology. DOI: 10.1016/j.cub.2014.09.044

 

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir als rss de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al butlleti de la universitat de barcelona
Membre de: Dos Campus d'Excel·lència Internacional logo del leru - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona