Unes jornades glossen la figura de Martí de Riquer un any després de la seva mort
El dimarts 28 i el dimecres 29 dʼoctubre tindran lloc a lʼAula Magna de lʼEdifici Històric de la UB (Gran Via, 585) les jornades Martí de Riquer i la Universitat de Barcelona: El llegat intel·lectual i humà, coincidint amb el primer aniversari de la mort, el setembre de lʼany passat, dʼaquest catedràtic de la UB i referent cabdal en els estudis humanístics. El rector de la UB, Dídac Ramírez, inaugurarà les sessions, que inclouen conferències de professors de les universitats catalanes que van ser alumnes de Martí de Riquer, així com estudiosos de la seva figura, com ara el membre de la Reial Acadèmia Espanyola Francisco Rico, i persones del món editorial com José Manuel Lara.
El dimarts 28 i el dimecres 29 dʼoctubre tindran lloc a lʼAula Magna de lʼEdifici Històric de la UB (Gran Via, 585) les jornades Martí de Riquer i la Universitat de Barcelona: El llegat intel·lectual i humà, coincidint amb el primer aniversari de la mort, el setembre de lʼany passat, dʼaquest catedràtic de la UB i referent cabdal en els estudis humanístics. El rector de la UB, Dídac Ramírez, inaugurarà les sessions, que inclouen conferències de professors de les universitats catalanes que van ser alumnes de Martí de Riquer, així com estudiosos de la seva figura, com ara el membre de la Reial Acadèmia Espanyola Francisco Rico, i persones del món editorial com José Manuel Lara.
Entre els temes de les conferències, figuren els vessants de Martí de Riquer com a romanista, lector i editor, professor universitari, o com a coneixedor i estudiós del Quixot. Les jornades estan organitzades per la Facultat de Filologia amb la col·laboració del Departament de Filologia Romànica, i sʼacompanyaran dʼuna exposició al CRAI Biblioteca de Lletres sobre llibres i fotos del mestre.
Nascut el 1914, el professor De Riquer està considerat el principal romanista de Catalunya i un gran especialista en literatura medieval catalana i del Segle dʼOr espanyol. Membre de la Reial Acadèmia Espanyola des del 1965, president de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1963-1996) i membre corresponent de diverses institucions estrangeres, va rebre també nombrosos reconeixements, entre els quals cal destacar el Premi Príncep dʼAstúries de les Ciències Socials (1997), la Creu de Sant Jordi (1992) i el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles (2000), a més del Premi Michel de Montaigne, el Premi Internacional Menéndez Pelayo, el Premi Nacional dʼAssaig, el de la Fundació Catalana per a la Recerca o el Bartomeu March. Era doctor honoris causa per les universitats de La Sapienza (Roma) i de Lieja.
Martí de Riquer Morera es va llicenciar en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, on el 1942 va començar a exercir la docència. El 1944 es va doctorar a Madrid, com era obligatori aleshores, amb la tesi Traducciones castellanas de Ausias March en la literatura castellana del Siglo de Oro. Posteriorment, el 1950, va esdevenir el primer catedràtic dʼHistòria de les Literatures Romàniques, càrrec que va ocupar fins que es va jubilar, el 1984. El 1965, va ser nomenat vicerector de la UB. Del 1987 al 1990 va ser professor emèrit a la Facultat de Filologia.
Gran dinamitzador dels estudis de literatura medieval, el nombre de les seves publicacions sobrepassa els tres-cents títols. Va iniciar la recerca en el camp de lʼhumanisme i en el de la lírica cortesana, i va passar posteriorment a lʼestudi de la lírica trobadoresca, la literatura del Segle dʼOr castellà, la novel·la cavalleresca i les literatures romànica i artúrica. És autor dʼuna vasta i reconeguda obra, en la qual destaquen les edicions del Tirant lo Blanc i del Quixot, i títols com ara Quinze generacions dʼuna família catalana (1998, Premi Lletra d'Or) i Reportajes de la historia (2010), escrit en col·laboració amb el seu fill Borja. També són rellevants la traducció i les edicions de clàssics catalans, especialment de Cerverí de Girona, Bernat Metge, Antoni Canals, Jordi de Sant Jordi i Andreu Febrer. Així mateix, va publicar diverses antologies de literatura catalana, espanyola i universal.
Era nét del pintor i poeta Alexandre de Riquer, i pare de lʼhistoriador i catedràtic de la UAB Borja de Riquer, i dʼIsabel i Alexandra de Riquer, professores de la UB, de Filologia Romànica i de Filologia Llatina, respectivament.