Publicada la primera història de la geologia espanyola
Manuel Julivert acaba de publicar la primera síntesi de la història de la geologia espanyola, del segle XVIII fins a lʼactualitat.Enfocada sobretot des de la perspectiva catalana, Una historia de la geología en España (Publicacions i Edicions UB, 2014) posa especial èmfasi en el paper que van dur a terme al llarg del segle XX la Universitat de Barcelona i lʻanomenada escola geològica de Barcelona. El llibre es presenta a lʼAula Magna de la Facultat de Geologia el proper dimecres 29 dʼoctubre a les 12 hores
Manuel Julivert acaba de publicar la primera síntesi de la història de la geologia espanyola, del segle XVIII fins a lʼactualitat.Enfocada sobretot des de la perspectiva catalana, Una historia de la geología en España (Publicacions i Edicions UB, 2014) posa especial èmfasi en el paper que van dur a terme al llarg del segle XX la Universitat de Barcelona i lʻanomenada escola geològica de Barcelona. El llibre es presenta a lʼAula Magna de la Facultat de Geologia el proper dimecres 29 dʼoctubre a les 12 hores
En lʼacte intervindran el Dr. Pere J. Quetglas, vicerector de Comunicació i Projecció; el Dr. Lluís Cabrera, degà de la Facultat de Geologia; el Sr. Josep M. Camarasa, expresident de la Societat Catalana dʼHistòria de la Ciència i de la Tècnica (IEC); el Dr. José Ramón Martínez Catalán, catedràtic del Departament de Geologia de la Universitat de Salamanca, i Manuel Julivert, autor del llibre i catedràtic jubilat de Geologia Estructural de la Universitat dʼOviedo i de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Els inicis de la geologia espanyola es remunten a la Il·lustració, moment en què, malgrat el poc interès que mostraven les universitats pel coneixement científic, es van formar societats privades que es dedicaven tant al conreu com a lʼensenyament de la ciència i que concedien beques per estudiar a lʼestranger, en especial a lʼAcadèmia de Mines de Freiberg. Aquest període arriba fins a les primeres dècades del segle XIX, quan, coincidint amb les turbulències del moment polític i lʼemancipació de les colònies americanes, es va produir un estancament de la geologia a Espanya. Julivert remarca el greuge que suposava la inexistència dʼuniversitat a Barcelona i el benefici que va comportar la seva recuperació a partir de 1837.
Va ser a partir del segon terç del XIX que tingué lloc lʼeclosió de la geologia a Espanya, amb la consolidació de les institucions que la impulsaven, la confecció del mapa geològic de la península a escala 1:400.000 i la publicació dʼestudis regionals dʼimportància (Galícia, Aragó, Madrid, Catalunya), així com de la primera síntesi sobre la geologia a Espanya per Ezquerra del Bayo el 1850. Dʼaltra banda, durant lʼúltim quart de segle XIX i principis del XX, a Catalunya es va desenvolupar una geologia autòctona al marge dels organismes oficials, fruit de dos interessos coincidents: la voluntat del bisbat de Barcelona per cristianitzar la ciència a Catalunya, i la de la Diputació de Barcelona per disposar dʼun mapa geològic de la província, conscient dels beneficis que podia suposar per a lʼeconomia; aquesta tasca va ser continuada per la Mancomunitat amb la creació del Servei del Mapa Geològic de Catalunya, que fou suprimit -com la resta dʼinstitucions pròpies- lʼany 1923 amb la dictadura de Primo de Rivera.
El segle XX va comportar el desenvolupament de la investigació i lʼassentament definitiu de la geologia universitària, amb les càtedres de Vilanova y Piera a Madrid i la dʼOdón de Buen a Barcelona. Però, si bé la incipient escola de Madrid es va truncar a causa de la Guerra Civil, a Barcelona la recerca geològica es va reprendre durant els durs anys de la postguerra gràcies a la figura del geògraf i geòleg Lluís Solé i Sabarís, que va exercir dʼautèntic mestre i catalitzador dʼuna sèrie de talents com Noel Llopis, Josep Fernández de Villalta, Josep M. Ribera, Josep M. Fontboté i Miquel Crusafont, els quals van conformar el nucli de lʼescola geològica de Barcelona. Lʼexpansió econòmica dels anys seixanta i setanta va permetre la incorporació de joves investigadors, deixebles dʼaquesta escola, a les universitats de Granada, Oviedo, Madrid, Salamanca, Saragossa i lʼAutònoma de Barcelona, entre dʼaltres, fet que va donar un fort impuls a la investigació acadèmica i la docència de la geologia.
La geologia espanyola, malgrat que durant tota la seva història sʼhagi mantingut al marge del progrés general dʼaquesta ciència, actualment ha aconseguit incorporar-se a la comunitat internacional. I lʼautor advoca perquè lʼactual crisi econòmica no signifiqui un nou endarreriment.
Manuel Julivert (Reus, 1930) es va llicenciar en Geologia a la Universitat de Barcelona i es va doctorar a la Universitat dʼOviedo, sota la direcció de Noel Llopis. Va viure uns anys a Colòmbia, on va exercir de professor a la Universitat Industrial de Santander i a la Universitat Nacional de Bogotà, i on va investigar sobre la serralada dels Andes. Instal·lat de nou a Espanya, va esdevenir catedràtic de Geologia a la Universitat dʼOviedo i, posteriorment, a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha fet estudis importants sobre la serralada Cantàbrica i les muntanyes de Catalunya, i també sobre lʼAlt Atles, al Marroc (el 2003 va publicar El Sàhara, tierras, pueblos y cultures). És membre de la Reial Acadèmica de Ciències i Arts de Barcelona.