Un llibre recull les troballes que sʼhan fet a la principal tomba del jaciment egipci dʼOxirinc
Divendres, 31 dʼoctubre, a les 18 h, es presentarà a lʼAula Magna de lʼEdifici Històric de la UB el darrer llibre publicat sobre els treballs que duen a terme a lʼantiga ciutat egípcia dʼOxirinc arqueòlegs de la Universitat de Barcelona, la Societat Catalana dʼEgiptologia, la Universitat de Montpeller III, la Universitat del Caire i el Ministeri dʼAntiguitats egipci. Lʼobra recull textos científics sobre la zona del jaciment que comprèn lʼanomenada tomba número 1, un espai de lʼèpoca saïta construït entre els segles VII i VI aC que arquitectònicament es manté gairebé intacte. Als encontorns sʼhi han fet troballes com ara una màscara mortuòria infantil dʼèpoca romana recoberta de làmines dʼor. Durant lʼacte de presentació, també es farà públic el conveni que renova la col·laboració entre la UB i la Universitat de Montpeller, que es remunta a lʼinici de la missió arqueològica dʼOxirinc lʼany 1992.
Divendres, 31 dʼoctubre, a les 18 h, es presentarà a lʼAula Magna de lʼEdifici Històric de la UB el darrer llibre publicat sobre els treballs que duen a terme a lʼantiga ciutat egípcia dʼOxirinc arqueòlegs de la Universitat de Barcelona, la Societat Catalana dʼEgiptologia, la Universitat de Montpeller III, la Universitat del Caire i el Ministeri dʼAntiguitats egipci. Lʼobra recull textos científics sobre la zona del jaciment que comprèn lʼanomenada tomba número 1, un espai de lʼèpoca saïta construït entre els segles VII i VI aC que arquitectònicament es manté gairebé intacte. Als encontorns sʼhi han fet troballes com ara una màscara mortuòria infantil dʼèpoca romana recoberta de làmines dʼor. Durant lʼacte de presentació, també es farà públic el conveni que renova la col·laboració entre la UB i la Universitat de Montpeller, que es remunta a lʼinici de la missió arqueològica dʼOxirinc lʼany 1992.
En la presentació del llibre hi intervindran el vicerector de Política Científica de la UB, Enric Canela; el professor emèrit de la UB i director de la missió arqueològica dʼOxirinc, Josep Padró; el catedràtic de la UB Joan Sanmartí; la directora de lʼInstitut del Pròxim Orient Antic de la UB, Adelina Millet; la vicepresidenta de la Societat Catalana dʼEgiptologia, Maite Mascort, i el professor de la Universitat de Montpeller Frédéric Servajean. A més dels investigadors de la Universitat de Montpeller que participen en les excavacions, aquest centre també col·labora financerament en la missió arqueològica.
La tomba número 1 és un monument subterrani construït amb grans blocs de pedra tallada dins dʼuna excavació rectangular practicada a la roca natural. Consta dʼunes set cambres acabades en volta. Lʼestructura ha permès que sʼhi mantinguessin unes condicions ambientals internes estables que han ajudat a conservar el que hi havia a lʼinterior. La tomba va ser utilitzada ininterrompudament des de la seva construcció fins al segle I aC. Quan va ser descoberta, el 1982, hi havien començat els saquejos, que van ser aturats pel Servei dʼAntiguitats egipci. Durant les expedicions arqueològiques, a més de troballes com ara la màscara mortuòria de lʼèpoca romana o el sarcòfag dʼHeret de pedra calcària gris, també sʼhan analitzat les nombroses pintures de les parets. És justament en una dʼelles on sʼha trobat per primer cop en aquesta regió egípcia el nom dʼoxirinc, en el llenguatge dels jeroglífics (per-medjet). En la mateixa zona hi ha set tombes més, que també sʼanalitzen en el llibre. Lʼobra, titulada La tombe nº 1 à la Nécropole Haute, recull una descripció de les troballes fetes a les tombes i lʼanàlisi que se nʼha fet posteriorment als laboratoris.
El treball, que ha estat coeditat per la UB, la Universitat de Montpeller, la Generalitat de Catalunya i la Societat Catalana dʼEgiptologia, és la tercera de les monografies publicades fins ara sobre les excavacions a Oxirinc. La primera es titulava Fouilles archéologiques à El-Bahnasa (1982-2005) i, la segona, La maison funéraire de la nécropole haute à Oxyrhynchos. Està previst que seʼn publiquin més sobre altres aspectes del jaciment.
La ciutat dʼOxirinc va esdevenir important a partir de la dinastia XXV, durant el regnat dels faraons negres. Era la segona ciutat més important de la província, després de la capital, Sepermeru, però avui és una ciutat perduda. Estava consagrada al déu Set, que representava la guerra, les tenebres i el desert. En la darrera expedició al jaciment es van descobrir pintures dels primers cristians coptes i una tomba plena de mòmies de lʼèpoca romana.