Identifiquen una proteïna clau en el desenvolupament del càncer de pàncrees
Investigadors de la UB han descrit una relació fins ara desconeguda entre la proteïna HNRNPA2B1 i el desenvolupament del càncer de pàncrees. La recerca, publicada a la revista Gastroenterology, ha demostrat que en línies cel·lulars humanes cancerígenes (in vitro i in vivo) aquesta proteïna és essencial per al funcionament de la proteïna KRASoncogènica, vinculada amb lʼinici i la progressió tumoral. La interacció entre HNRNPA2B1 i la proteïna codificada pel gen KRAS és una diana terapèutica potencial per al tractament del càncer de pàncrees, un dels tumors amb més mal pronòstic.
Investigadors de la UB han descrit una relació fins ara desconeguda entre la proteïna HNRNPA2B1 i el desenvolupament del càncer de pàncrees. La recerca, publicada a la revista Gastroenterology, ha demostrat que en línies cel·lulars humanes cancerígenes (in vitro i in vivo) aquesta proteïna és essencial per al funcionament de la proteïna KRASoncogènica, vinculada amb lʼinici i la progressió tumoral. La interacció entre HNRNPA2B1 i la proteïna codificada pel gen KRAS és una diana terapèutica potencial per al tractament del càncer de pàncrees, un dels tumors amb més mal pronòstic.
La investigació ha estat dirigida per la professora Neus Agell, catedràtica del Departament de Biologia Cel·lular, Immunologia i Neurociències de la Facultat de Medicina de la UB i investigadora de lʼInstitut dʼInvestigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS). Carles Barceló, investigador del mateix Departament de la UB, és el primer signant dʼun treball en què també han participat grups de recerca de lʼInstitut Català dʼOncologia (ICO), lʼInstitut dʼInvestigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), el Centre Nacional dʼInvestigacions Oncològiques (CNIO) i lʼInstitut del Càncer Dana-Farber, adscrit a lʼEscola de Medicina de Harvard (EUA).
Més del 90 % dels càncers de pàncrees contenen mutacions del gen KRAS. Aquest gen ajuda la cèl·lula a interpretar el que passa al seu voltant i li indica quines accions ha de fer a continuació, com per exemple reproduir-se o morir. Molts tumors, com ara els de pàncrees, pulmó o còlon, tenen aquest gen mutat, de manera que sempre està senyalitzant perquè les cèl·lules cancerígenes proliferin, independentment de la informació que arriba del medi exterior de la cèl·lula.
Els investigadors, amb la col·laboració de la Unitat de Proteòmica dels Centres Científics i Tecnològics de la UB (CCiTUB), van estudiar quines proteïnes interactuen amb KRAS en cèl·lules cancerígenes. Dels candidats resultants de lʼanàlisi es va seleccionar la proteïna HNRNPA2B1. El pas següent va ser bloquejar aquesta proteïna en dos conjunts diferents de línies cel·lulars dʼadenocarcinoma ductal pancreàtic (PDAC) —el tipus de càncer de pàncrees més comú— per tal de veureʼn els efectes en el creixement tumoral. El bloqueig es va fer, dʼuna banda, en línies de cèl·lules cancerígenes que necessiten tenir el gen KRAS alterat per poder desenvolupar-se —anomenades dependents de KRAS— i, dʼaltra banda, en línies cel·lulars on el tumor pot evolucionar sense KRAS. «Els resultats de silenciar aquesta proteïna van ser una reducció de la proliferació i el creixement de les cèl·lules cancerígenes, i també lʼaugment de la mort cel·lular, però només en les línies cel·lulars dependents de KRAS», descriu Neus Agell.
Els efectes es van repetir posteriorment quan es van injectar aquestes cèl·lules cancerígenes humanes en ratolins. Un cop més, en silenciar la proteïna HNRNPA2B1, les línies cel·lulars dependents de KRAS van mostrar una reducció significativa en el creixement tumoral.
Aquesta recerca se suma a un treball anterior del mateix grup en què es van localitzar altres molècules que també intervenen en la regulació de lʼactivitat de KRAS a la cèl·lula. En aquest cas, es tractava dʼun enzim clau en un procés anomenat fosforilació, pel qual sʼafegeix un fosfat al gen KRAS. «En cèl·lules de ratolins vam demostrar que si inhibeixes aquest enzim, KRAS senyalitza menys i les cèl·lules són menys oncogèniques. Dʼaquesta manera, podem atacar KRAS des de dues vessants: eliminant la interacció amb la proteïna HNRNPA2B1 o bé bloquejant el procés de fosforilació», explica la professora de la UB Montserrat Jaumot, també signant de lʼarticle.
El pas següent dʼaquesta recerca per al grup de la UB és conèixer millor com funcionen aquestes modificacions de KRAS, per tal de dissenyar fàrmacs que les puguin bloquejar. «Per trencar aquestes interaccions, sʼha de conèixer molt bé què està succeint a escala bioquímica i molecular perquè tinguin llocs les funcions oncogèniques del gen KRAS», conclou Neus Agell.
Referència de l'article:
C. Barceló, J. Etchin, M. R. Mansour, T. Sanda, M. M. Ginesta, V. J. Sanchez-Arévalo, F. X. Real, G. Capellà, J. M. Estanyol, M. Jaumot, A. T. Look, N. Agell. «Ribonucleoprotein HNRNPA2B1 interacts with and regulates oncogenic KRAS in pancreatic ductal adenocarcinoma cells». Gastroenterology, octubre de 2014. DOI: 10.1053/j.gastro.2014.06.041