Notícies

Inici  >  Notícies > Identifiquen una proteïna clau en el desenvolupament del càncer de pàncrees...

Identifiquen una proteïna clau en el desenvolupament del càncer de pàncrees

D'esquerra a dreta Alba Llopis, Carles Barceló, Neus Agell, Noelia Paco, Amaia Ercilla, Sonia Brun, Eduard Garrido i Montserrat Jaumot de la UB-IDIBAPS.

D'esquerra a dreta Alba Llopis, Carles Barceló, Neus Agell, Noelia Paco, Amaia Ercilla, Sonia Brun, Eduard Garrido i Montserrat Jaumot de la UB-IDIBAPS.

10/11/2014

Recerca

Investigadors de la UB han descrit una relació fins ara desconeguda entre la proteïna HNRNPA2B1 i el desenvolupament del càncer de pàncrees. La recerca, publicada a la revista Gastroenterology, ha demostrat que en línies cel·lulars humanes cancerígenes (in vitro i in vivo) aquesta proteïna és essencial per al funcionament de la proteïna KRASoncogènica, vinculada amb l’inici i la progressió tumoral. La interacció entre HNRNPA2B1 i la proteïna codificada pel gen KRAS és una diana terapèutica potencial per al tractament del càncer de pàncrees, un dels tumors amb més mal pronòstic.

La investigació ha estat dirigida per la professora Neus Agell, catedràtica del Departament de Biologia Cel·lular, Immunologia i Neurociències de la Facultat de Medicina de la UB i investigadora de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS). Carles Barceló, investigador del mateix Departament de la UB, és el primer signant d’un treball en què també han participat grups de recerca de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), el Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO) i l’Institut del Càncer Dana-Farber, adscrit a l’Escola de Medicina de Harvard (EUA).

 
Estratègia alternativa per bloquejar el gen KRAS

Més del 90 % dels càncers de pàncrees contenen mutacions del gen KRAS. Aquest gen ajuda la cèl·lula a interpretar el que passa al seu voltant i li indica quines accions ha de fer a continuació, com per exemple reproduir-se o morir. Molts tumors, com ara els de pàncrees, pulmó o còlon, tenen aquest gen mutat, de manera que sempre està senyalitzant perquè les cèl·lules cancerígenes proliferin, independentment de la informació que arriba del medi exterior de la cèl·lula.

Durant més de trenta anys, els científics han tractat infructuosament d’inhibir KRAS amb l’objectiu d’aturar el desenvolupament tumoral. «L’estratègia del nostre grup és conèixer millor com regula la cèl·lula l’activitat i el funcionament de KRAS, de manera que si no podem inhibir directament l’acció del KRAS oncogènic, el que fem és mirar d’impedir la interacció amb altres proteïnes per evitar que funcioni, i influir així en els tumors», explica Neus Agell.
 
Descens del creixement tumoral

Els investigadors, amb la col·laboració de la Unitat de Proteòmica dels Centres Científics i Tecnològics de la UB (CCiTUB), van estudiar quines proteïnes interactuen amb KRAS en cèl·lules cancerígenes. Dels candidats resultants de l’anàlisi es va seleccionar la proteïna HNRNPA2B1. El pas següent va ser bloquejar aquesta proteïna en dos conjunts diferents de línies cel·lulars d’adenocarcinoma ductal pancreàtic (PDAC) —el tipus de càncer de pàncrees més comú— per tal de veure’n els efectes en el creixement tumoral. El bloqueig es va fer, d’una banda, en línies de cèl·lules cancerígenes que necessiten tenir el gen KRAS alterat per poder desenvolupar-se —anomenades dependents de KRAS— i, d’altra banda, en línies cel·lulars on el tumor pot evolucionar sense KRAS. «Els resultats de silenciar aquesta proteïna van ser una reducció de la proliferació i el creixement de les cèl·lules cancerígenes, i també l’augment de la mort cel·lular, però només en les línies cel·lulars dependents de  KRAS», descriu Neus Agell.  

Els efectes es van repetir posteriorment quan es van injectar aquestes cèl·lules cancerígenes humanes en ratolins. Un cop més, en silenciar la proteïna HNRNPA2B1, les línies cel·lulars dependents de KRAS van mostrar una reducció significativa en el creixement tumoral.

 
A la recerca de potencials dianes terapèutiques 

Aquesta recerca se suma a un treball anterior del mateix grup en què es van localitzar altres molècules que també intervenen en la regulació de l’activitat de KRAS a la cèl·lula. En aquest cas, es tractava d’un enzim clau en un procés anomenat fosforilació, pel qual s’afegeix un fosfat al gen KRAS. «En cèl·lules de ratolins vam demostrar que si inhibeixes aquest enzim, KRAS senyalitza menys i les cèl·lules són menys oncogèniques. D’aquesta manera, podem atacar KRAS des de dues vessants: eliminant la interacció amb la proteïna HNRNPA2B1 o bé bloquejant el procés de fosforilació», explica la professora de la UB Montserrat Jaumot, també signant de l’article.

El pas següent d’aquesta recerca per al grup de la UB és conèixer millor com funcionen aquestes modificacions de KRAS, per tal de dissenyar fàrmacs que les puguin bloquejar. «Per trencar aquestes interaccions, s’ha de conèixer molt bé què està succeint a escala bioquímica i molecular perquè tinguin llocs les funcions oncogèniques del gen KRAS», conclou Neus Agell.

 

Referència de l'article:

C. Barceló, J. Etchin, M. R. Mansour, T. Sanda, M. M. Ginesta, V. J. Sanchez-Arévalo, F. X. Real, G. Capellà, J. M. Estanyol, M. Jaumot, A. T. Look, N. Agell. «Ribonucleoprotein HNRNPA2B1 interacts with and regulates oncogenic KRAS in pancreatic ductal adenocarcinoma cells». Gastroenterology, octubre de 2014. DOI: 10.1053/j.gastro.2014.06.041

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir als rss de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al butlleti de la universitat de barcelona
Membre de: Dos Campus d'Excel·lència Internacional logo del leru - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona