Com es pot evitar que els boscos d'algues esdevinguin blancalls?

L'estudi vol desxifrar quins són els processos que afecten la transformació dels boscos algals, que són font de biodiversitat, en blancalls oceànics.
L'estudi vol desxifrar quins són els processos que afecten la transformació dels boscos algals, que són font de biodiversitat, en blancalls oceànics.
Recerca
(26/11/2014)

Els eriçons són invertebrats marins que actuen com a agents modeladors de la riquesa biològica dels fons oceànics. Però una proliferació excessiva dʼeriçons també pot tenir un greu impacte ecològic sobre els fons marins, perquè redueixen la cobertura dʼalgues i limiten, doncs, la supervivència dʼaltres espècies marines. Determinar la dinàmica i els factors que transformen els boscos dʼalgues en autèntics blancalls submarins és lʼobjectiu dʼun nou treball publicat a la revista Philosophical Transaction of the Royal Society B, signat pels professors Bernat Hereu i Mikel Zabala, del Departament dʼEcologia de la UB; Emma Cebrian i Enric Ballesteros, del Centre dʼEstudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC); Joaquim Garrabou, de lʼInstitut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), i José Carlos Hernández i Sabrina Clemente, de la Universitat de La Laguna (Canàries). També hi han participat altres centres de recerca dʼAustràlia, el Canadà, els Estats Units, Sud-àfrica, Nova Zelanda, el Japó, Xile i Noruega.

L'estudi vol desxifrar quins són els processos que afecten la transformació dels boscos algals, que són font de biodiversitat, en blancalls oceànics.
L'estudi vol desxifrar quins són els processos que afecten la transformació dels boscos algals, que són font de biodiversitat, en blancalls oceànics.
Recerca
26/11/2014

Els eriçons són invertebrats marins que actuen com a agents modeladors de la riquesa biològica dels fons oceànics. Però una proliferació excessiva dʼeriçons també pot tenir un greu impacte ecològic sobre els fons marins, perquè redueixen la cobertura dʼalgues i limiten, doncs, la supervivència dʼaltres espècies marines. Determinar la dinàmica i els factors que transformen els boscos dʼalgues en autèntics blancalls submarins és lʼobjectiu dʼun nou treball publicat a la revista Philosophical Transaction of the Royal Society B, signat pels professors Bernat Hereu i Mikel Zabala, del Departament dʼEcologia de la UB; Emma Cebrian i Enric Ballesteros, del Centre dʼEstudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC); Joaquim Garrabou, de lʼInstitut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), i José Carlos Hernández i Sabrina Clemente, de la Universitat de La Laguna (Canàries). També hi han participat altres centres de recerca dʼAustràlia, el Canadà, els Estats Units, Sud-àfrica, Nova Zelanda, el Japó, Xile i Noruega.

De les comunitats dʼalgues marines als blancalls

Els eriçons de mar o garotes són uns organismes clau en la dinàmica dels ecosistemes litorals en els oceans. Tal com explica el professor Bernat Hereu, «els eriçons es troben en un nivell intermedi en la xarxa tròfica, ja que sʼalimenten dʼalgues i són depredats per peixos (sards, orades, etc.). En situacions de sobrepesca, per exemple, la població dʼeriçons pot arribar a disparar-se fins al punt de transformar els tapissos i les praderies algals en blancalls submarins, poc productius i de baixa biodiversitat».

Però les prediccions del model general que vincula àrees marines amb molta pesca, sobrepoblació dʼeriçons marins i poca cobertura algal no sempre sʼacompleixen. «Aquesta correlació general peixos-garotes-algues no sempre és certa», apunta Hereu. «Hi ha reserves marines —continua lʼexpert— que són riques en peixos, garotes i blancalls, i altres en què, per contra, no hi abunden ni els peixos ni les garotes, i els boscos algals estan ben conservats. Això ens indica que hi ha interaccions desconegudes que poden alterar la dinàmica del sistema i desviar aquests processos».
 

Quan el sistema ecològic es col·lapsa

 Per desxifrar quins són els processos que afecten la transformació dels boscos algals en blancalls oceànics, els autors de lʼarticle han aplicat un protocol comú dʼestudi en tretze àrees marines temperades dʼarreu del món. Tot indica que el procés no té un règim lineal sinó que respon a canvis sobtats sobre els ecosistemes marins. En un moment determinat, el sistema ecològic es col·lapsa, canvia bruscament i hi ha una pèrdua important de biodiversitat. «Aquests canvis, que sʼhan dʼabordar des de la teoria de canvi dʼestats estables alternatius, segueixen un model gràfic dʼhistèresi», especifica Hereu.
 
Lʼarticle confirma la hipòtesi que aquest patró de canvi és el mateix en totes les àrees oceàniques estudiades, tot i les particularitats de cada ecosistema marí. Segons els autors, lʼestabilitat dels boscos marins es manté al llarg del temps mitjançant una sèrie de mecanismes de retroalimentació. Quan la densitat dʼeriçons arriba a un valor crític, el sistema ecològic es col·lapsa i passa a ser un blancall. Ara bé, caldrà que hi hagi moltes menys garotes perquè es recuperi el bosc algal, és a dir, per facilitar la transició de blancalls a boscos.
 

Objectiu: recuperar la població dʼalgues marines

 Les algues també són espècies de gran valor ecològic en els ecosistemes marins. Són productores primàries, fixen el substrat, modifiquen lʼentorn, i creen microhàbitats per a altres espècies marines. Segons lʼestudi, els processos de retroalimentació que potencien lʼestabilitat i la recuperació de boscos algals són la presència de predadors dʼeriçons (macrodepredació i microdepredació), la pesca dʼeriçons, una elevada productivitat macroalgal, una alta biomassa dʼalgues al llit marí, o fenòmens com ara tempestes o canvis en la temperatura del mar que poden limitar la població dʼeriçons, entre altres factors.
 
«Les espècies algals que hi ha a cada àrea també són importants», subratlla Hereu. Sovint els processos biològics depenen de lʼecologia de les algues i les condicions per potenciar la resiliència dʼun sistema varien si les algues són perennes o estacionals, etc. «Per exemple —explica lʼautor—, les algues del gènere Cystoseira, que fa anys abundaven a la Mediterrània i que han desaparegut en moltes àrees a causa de la pressió humana, són perennes però el seu potencial de dispersió al mar és baix pel pes dels propàguls, que no poden arribar gaire lluny». En aquests casos, fer treballs de replantació o bé facilitar la dispersió de zigots pot ser una eina eficaç per recuperar les comunitats algals al llit marí.
 

Protegint la biodiversitat als fons marins

 Per contra, els factors que potencien la progressió dels blancalls marins són la sobrepesca, tempestes o canvis en la temperatura del mar que poden afavorir la proliferació dʼeriçons, la disminució en la producció dʼalgues, lʼefecte protector de les garotes adultes sobre la població més juvenil, o algunes intervencions humanes, que afecten negativament la biodiversitat i la riquesa biològica associada als fons marins.
 
Els experts alerten que és bàsic conèixer quins són aquests factors clau per evitar el col·lapse dels sistemes naturals i la destrucció dʼaquests boscos algals, que són font de biodiversitat. «Prohibir la pesca no és suficient per recuperar aquests hàbitats marins. Si volem restaurar els blancalls marins i recuperar els sistemes algals, podem actuar sobre les poblacions de garotes o bé generar estructures (replantació dʼalgues, per exemple) per accelerar aquest procés de recuperació dʼaquests hàbitats marins», conclou Hereu.

Podeu veure el vídeo elaborat per la Universitat de Tasmània (Austràlia) a l'enllaç:

 

Fotografies: Bernart Hereu (Departament d'Ecologia UB)