El Premi Vita Studens a la millor biografia universitària ja té guanyadors
El jurat del Premi Vita Studens dʼautobiografies universitàries ha decidit per unanimitat, donada la qualitat dels textos presentats, atorgar el guardó ex aequo a dos treballs empatats en vots: El chico de los sábados, presentat per Edmon Girbal González, i Memòries. Escenes filològiques, presentat per Artur Garcia Fuster. A més, han proclamat finalista el text El traje de la emperatriz, escrit per Sara Díez Santidrián. Lʼacte de lliurament dels premis va tenir lloc el dimarts 2 de desembre, i els guardons els van donar lʼempresària Maria Reig Moles, lʼescriptora Laura Freixas, i Lluís Morral, en representació de les llibreries Laie.
El jurat del Premi Vita Studens dʼautobiografies universitàries ha decidit per unanimitat, donada la qualitat dels textos presentats, atorgar el guardó ex aequo a dos treballs empatats en vots: El chico de los sábados, presentat per Edmon Girbal González, i Memòries. Escenes filològiques, presentat per Artur Garcia Fuster. A més, han proclamat finalista el text El traje de la emperatriz, escrit per Sara Díez Santidrián. Lʼacte de lliurament dels premis va tenir lloc el dimarts 2 de desembre, i els guardons els van donar lʼempresària Maria Reig Moles, lʼescriptora Laura Freixas, i Lluís Morral, en representació de les llibreries Laie.
En aquesta primera edició, que el jurat, presidit per Laura Freixas, ha valorat molt positivament, sʼhi han presentat quaranta-cinc biografies. Anna Caballé, secretària del jurat i responsable de la Unitat dʼEstudis Biogràfics de la UB, organitzadora del concurs, explica, a propòsit dʼEl chico de los sábados, dʼEdmon Girbal: «És una autobiografia original que recrea el descobriment de lʼamor i de lʼerotisme, però també lʼalienació del sexe i la manera com el final de lʼadolescència coincideix amb la necessitat de sortir dʼun mateix per aprendre del món que ens envolta i elaborar les primeres hipòtesis de futur». «Aquestes —continua Caballé— es materialitzen amb lʼarribada a la Universitat: ʻSi se levanta la duda recíbela como las hojas al viento, si se despierta el miedo, ponle preguntas, cércale, hazlo oveja aullando largamente. Sigue leyendo tus libros y pensando en tus cosas. Algo bueno sacarás de todo ello. Al fin y al cabo, no nos hemos equivocado: esto es lo que nos gustaʼ».
Quant al text Memòries. Escenes filològiques, els membres del jurat consideren que sʼajusta completament a lʼesperit del premi perquè se centra en lʼexperiència pròpiament universitària. Lʼautor evoca algunes escenes significatives del seu pas per la Facultat de Filologia, que gent del seu voltant segueix confonent amb «filosofia». Segons Caballé, el text mostra «llums i ombres dʼuna experiència descrita amb un interessant sentit de lʼhumor i de la ironia. ʻPensava en els dies passats, en tantes anècdotes divertides que de segur quedaran oblidades i serà una mica com si no haguessin existit, llavors. I a lʼinici de tot això, aquella tarda al teatre Romea, amb les vel·leïtats artístiques més o menys enterrades. La carrera havia transcorregut per camins molt més terrenals -Llull o Verdaguer a banda. Ja no els veia, els companys, però encara els sentia dèbilment. Quina il·lusió tan diferent, la del primer dia i la de lʼúltimʼ».
Per últim, el jurat ha considerat que El traje de la emperatriz, de Sara Díez, tot i no tractar-se pròpiament dʼuna autobiografia, mereixia ser la finalista del premi. Sʼha valorat el difícil exercici dʼescriure dʼun mateix —dʼuna mateixa, en aquest cas— des dʼuna perspectiva postmoderna i intertextual en què el jo queda com a vèrtex dʼun conjunt aparentment invertebrat de veus narratives i referències plurals.