La contaminació per microplàstics arriba a les regions oceàniques més remotes

Fins i tot a les parts més profundes i remotes de l’oceà s’hi pot trobar la petjada contaminant de l’activitat humana.
Fins i tot a les parts més profundes i remotes de l’oceà s’hi pot trobar la petjada contaminant de l’activitat humana.
Recerca
(19/12/2014)

En alguns fons marins es poden trobar fins a quatre mil milions de fibres microscòpiques de plàstic per cada quilòmetre quadrat, segons revela un estudi publicat per la Royal Society Open Science en què participen els experts Anna Sánchez Vidal, Miquel Canals i Antoni Calafat, del Departament dʼEstratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines de la UB.

 

Fins i tot a les parts més profundes i remotes de l’oceà s’hi pot trobar la petjada contaminant de l’activitat humana.
Fins i tot a les parts més profundes i remotes de l’oceà s’hi pot trobar la petjada contaminant de l’activitat humana.
Recerca
19/12/2014

En alguns fons marins es poden trobar fins a quatre mil milions de fibres microscòpiques de plàstic per cada quilòmetre quadrat, segons revela un estudi publicat per la Royal Society Open Science en què participen els experts Anna Sánchez Vidal, Miquel Canals i Antoni Calafat, del Departament dʼEstratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines de la UB.

 

El misteri dels plàstics al mar

 

La brossa marina és un greu problema mediambiental que afecta ecosistemes costaners i oceànics de tot el planeta. Fins i tot a les parts més profundes i remotes de lʼoceà sʼhi pot trobar la petjada contaminant de lʼactivitat humana. Tal com explica la investigadora Anna Sánchez Vidal, que ha encapçalat la participació de lʼequip dʼexperts del Grup de Recerca de Geociències Marines de la UB en aquest estudi, «la concentració de fibres microscòpiques de plàstics (raió, polièster, etc.) als fons marins profunds és fins a quatre vegades més alta que a menys profunditat». «De fet —explica—, el nostre estudi aclareix el que podríem anomenar com «el misteri dels plàstics» al mar, ja que recerques recents han mostrat que lʼabundància de plàstics surant a la superfície de lʼoceà és menor de lʼesperada. Alguna cosa no quadra. On és tot el plàstic que va a parar als oceans?

 

«El nostre estudi —continua Sánchez Vidal— demostra que les quantitats ingents de plàstic que no se sabia on eren, en realitat sʼhavien esmicolat en fibres microscòpiques que sʼhan anat acumulant, i continuen fent-ho, als fons marins, des de lʼAntàrtida fins a lʼÀrtic. És a dir, molt i molt lluny de les àrees de procedència i, per tant, a escala planetària».

 

Els resultats dʼaquest estudi són altament rellevants en el context de la Directiva marc sobre lʼestratègia marina de la Unió Europea i altres iniciatives dʼabast global, ja que la presència, la composició i els impactes de les deixalles de tota mena —en particular, dels productes plàstics— en els hàbitats marins és un dels indicadors del bon estat ambiental dels oceans, una temàtica en què la Unió Europea està fermament compromesa en lʼhoritzó de lʼany 2020. Tal com explica el catedràtic Miquel Canals, que és cap del Grup de Recerca Consolidat de Geociències Marines de la UB, «aquest estudi, en concret, és una contribució del projecte PERSEUS, finançat per la Comissió Europea i centrat en la recerca ambiental orientada a establir polítiques de gestió als mars del sud dʼEuropa».

 
 

Una amenaça per als ecosistemes dʼaigües profundes

 

A més de lʼequip de la UB, en el nou estudi també col·laboren científics de la Universitat de Plymouth i del Museu dʼHistòria Natural de Londres. En el treball, sʼhan analitzat mostres de sediments i coralls profunds recollits en setze punts de mostreig a la Mediterrània, lʼAtlàntic nord-oriental, lʼÀrtic i  lʼÍndic meridional. Segons destaca la Dra. Lucy Woodall, zoòloga del Museu dʼHistòria Natural de Londres i primera autora de lʼestudi, «és alarmant trobar nivells tan alts de contaminació, sobretot quan no es coneix lʼefecte complet dʼaquests plàstics sobre el delicat equilibri dels ecosistemes dʼaigües profundes». 

 
 

Raió, polièster i poliamides, als fons marins

 

Raió, polièster, poliamides, acetat i material acrílic són alguns dels compostos més abundants en les mostres obtingudes de les fondalades marines objecte de la recerca. Segons Richard Thompson, professor de la Universitat de Plymouth i coordinador de lʼestudi, «els grans fons marins abasten més de 300 milions de quilòmetres quadrats a la Terra. Per això, la descoberta de microplàstics a les àrees estudiades suggereix que el seu impacte podria ser encara més perjudicial sobre lʼhàbitat marí del que es pensa».

 

Cal recordar que els experts del Grup de Recerca Consolidat de Geociències Marines de la UB, dirigit per Miquel Canals, també van participar en un estudi recent que alertava de lʼimpacte de la brossa marina dʼorigen humà (ampolles, bosses de plàstic, xarxes de pesca, etc.) a les parts més profundes dels oceans.