Josep Batista Trobalon: «Estem materialitzant el projecte del que serà la futura Clínica Psicològica de la Universitat de Barcelona»

En quin moment decideix presentar-se al càrrec de degà?

Estic vinculat a la Facultat de Psicologia des del 1986, quan vaig obtenir una beca de col·laboració amb el Departament de Psicologia Bàsica per als dos últims cursos de la carrera. Em vaig llicenciar, vaig fer la tesina i, en temps rècord, vaig llegir la tesi doctoral. Després de lʼexperiència dʼhaver estat director del Departament de Psicologia Bàsica i dʼhaver engegat una sèrie de projectes amb èxit, decideixo presentar-me a degà. Estem davant dʼun moment històric i a mi mʼagrada participar en les accions des de dins: es qüestiona el tema de la governança de les universitats, la UB treballa en una reforma estatutària i de les seves estructures...

Com definiria la seva gestió?

És molt propera, molt adreçada a la gent; però, alhora, seguint el rigor propi del mètode científic (defecte formatiu!). Tinc una premissa: «La feina feta és feina feta i cal aprofitar-la». Tot allò que està fet i ha obtingut resultats, sʼha dʼaprofitar. Si els resultats són positius, millor. Si no ho són, els mateixos resultats tʼindiquen què ha fallat; per tant, la feina feta es pot aprofitar sempre.

Hi ha una altra qüestió que per mi és cabdal: el treball conjunt. Lʼacció col·lectiva de la gent genera dinàmiques que no generen les accions individuals. Lògicament, a la Facultat hi ha acadèmics que són primeres espases internacionals: són el que en una orquestra anomenaríem solistes. Solistes que toquen el seu instrument dʼuna manera increïble i als quals sʼha de donar oportunitats perquè tinguin el seu moment. Però la música celestial no la dóna el solista, sinó el conjunt de lʼorquestra. Lʼorquestra és la que ha de marcar la diferència.

Després dʼun any de mandat, quin balanç fa de la feina feta?

Doncs, en realitat, han passat algunes coses que estaven planificades, però també nʼhan succeït de sobrevingudes. Estava previst, per exemple, que el grau de Psicologia hauria de passar per un procés tècnic dʼacreditació el 2016 per demostrar que sʼestan complint tots els compromisos que vam adquirir en el document de verificació. És una feinada importantíssima perquè suposa aglutinar una gran quantitat dʼinformació que demana lʼAgència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU).

També era fonamental engranar el títol de grau amb els màsters i els títols propis. Aquestes eren les prioritats inicialment; però, de moment, hem hagut de passar al davant la implantació del màster universitari de Psicologia General Sanitària.

Per què és tan important aquest màster?

És cabdal perquè defineix una nova professió. Fa tres anys, aproximadament, es va publicar el BOE que regulava les professions sanitàries, una de les quals té a veure amb lʼàmbit de la Psicologia: la de psicòleg general sanitari. Feia més de deu anys que sʼestava treballant en aquesta qüestió. Una vegada regulada la professió, sʼhavia de regular la formació que et condueix a aquesta professió. Vaig pensar que si havien trigat deu anys a regular la professió, en trigarien deu més a regular-ne la formació, però no va ser així: el juny del 2013, el BOE publicava totes les característiques concretes del nou màster.

Quan vaig entrar com a degà, lʼabril de lʼany passat, ja vaig crear un grup promotor per al futur màster. En paral·lel, vam anar als hospitals a negociar les possibles pràctiques sanitàries que haurien de fer els estudiants. Quan es van publicar les característiques dels nous estudis, ja teníem molt camí recorregut; va ser molt més fàcil modificar alguns aspectes del que havíem estat treballant que no pas fer tota la feina de nou. És per això que la UB, al mes de juliol i en un temps rècord, va lliurar el document de verificació a lʼAQU. A Espanya, al novembre, només nosaltres i la Universitat de Santiago vam poder començar les classes.

Una de les particularitats dʼaquest màster és que els estudiants han de fer set-centes hores presencials de pràctiques en un centre sanitari acreditat. Per això, va ser una sort tenir aparaulats tots els convenis amb centres hospitalaris i que només calgués formalitzar-los. Vam presentar el document abans de lʼestiu i a la tardor el títol ja estava aprovat.

En qualsevol cas, la resta dʼuniversitats sʼhauran de posar les piles...

Efectivament, perquè fer el màster serà condició indispensable per exercir. I totes les universitats hi estan treballant. El BOE dóna de marge fins al 4 dʼoctubre de 2014. Aquell dia es tanca la moratòria perquè els professionals que vulguin seguir exercint puguin acreditar la seva experiència en lʼàmbit de la psicologia clínica. Després dʼaquesta data, necessàriament, sʼhaurà de fer el màster.

Cap a on camina la psicologia en lʼàmbit de la recerca?

La Facultat de Psicologia de la UB està molt ben posicionada en els rànquings internacionals. Durant molts anys, hem desenvolupat estratègies de recerca que han fet que la Facultat sʼhagi ancorat en els indicadors de més èxit de lʼàmbit de la psicologia a escala internacional. Hem apostat per potenciar el PDI propi, acollint-nos a programes de retenció de talent, però també hem incorporat talent de fora. El programa ICREA de la Generalitat de Catalunya ha possibilitat que, actualment, tinguem quatre investigadors ICREA en plantilla, a més dʼun altre que és compartit amb lʼIDIBAPS, i hem aconseguit que tres professors de la casa tinguin el reconeixement ICREA Acadèmia. També hem incorporat investigadors dels programes Ramón y Cajal i Juan de la Cierva.

Tenim, doncs, un grup important de gent en el nivell més alt de la recerca en àmbits tan diversos com ara la neurociència, la percepció i lʼatenció, la realitat virtual, el comportament, etc. La llista és molt rellevant.

Parliʼm de la tercera missió de la Universitat: què fa la Facultat per transferir el coneixement?

Recordo una conversa de fa uns anys amb el vicerector de Recerca, Dr. Jordi Alberch, quan jo era director del Departament de Psicologia Bàsica. Em va dir: «Ara ja esteu en un bon nivell en recerca, esteu publicant als millors llocs i teniu investigadors de nivell excepcional, però encara teniu una assignatura pendent: la transferència de coneixement». En aquell moment, vaig interpretar que es referia a la transferència tècnica i ens vam posar les piles. El Departament va començar a fer patents de procediments i de maquinària diversa.

Tanmateix, penso que a la Facultat de Psicologia —i dʼaixò me nʼhe adonat ja com a degà perquè aleshores, com a director del Departament, no hi pensava— hi ha un tipus de transferència que és bàsica: la transferència a través de lʼacció assistencial, en tots els seus àmbits: social, educatiu i també en lʼàmbit clínic.Per això, ens hem endinsat en una nova dimensió, i actualment estem materialitzant el projecte del que serà la futura Clínica Psicològica de la Universitat de Barcelona.

Mʼestà dient que la Facultat de Psicologia tindrà una clínica psicològica pròpia?

Sí, més ben dit: la Universitat de Barcelona tindrà una clínica. Una clínica que sʼubicarà al Palau de les Heures i que recollirà les unitats assistencials que ja tenim, alhora que incorporarà altres unitats amb noves formes de treballar que provenen de la recerca capdavantera que comentàvem abans. Disposarem dʼestratègies de diagnòstic i de tractament que seran úniques. La nostra clínica oferirà un catàleg dʼacció clínica absolutament innovadora i desconeguda per al sistema tradicional.

Serà un centre acreditat?

Sí, ho estem tramitant. Quan la clínica estigui acreditada com a centre sanitari reconegut, podrem enviar estudiants del màster a fer-hi les pràctiques. La Clínica ha de ser un referent a Catalunya.