Miquel Martínez: «El Programa de millora i innovació en la formació de mestres és un projecte de país»

Miquel Martínez Martín.
Miquel Martínez Martín.
Entrevistes
(02/12/2014)

Des de fa un any, el catedràtic de la UB Miquel Martínez coordina el consell de coordinació constituït pel Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) per millorar la formació dels futurs mestres. Aquest consell de coordinació, format per setze representants de les universitats catalanes, dos del Departament dʼEnsenyament i dos del dʼUniversitats, ha estat lʼencarregat de posar en marxa, fer el seguiment i avaluar el Programa de millora i innovació en la formació de mestres (MIF).

Miquel Martínez Martín és catedràtic de Teoria de lʼEducació i membre del Grup de Recerca Consolidat dʼEducació Moral (GREM) de la UB. Ha estat degà de la Facultat de Pedagogia, director de lʼInstitut de Ciències de lʼEducació i vicerector de Docència i Estudiants de la UB. La seva activitat academicodocent i investigadora comprèn aspectes com ara lʼaprenentatge ètic, lʼaxiologia i lʼeducació en valors i ciutadania, així com la política i prospectiva de lʼeducació. Ha estat professor convidat a diferents universitats i participa com a consultor i avaluador en organitzacions i administracions educatives a escala nacional i internacional. És membre de la Comissió dʼAvaluació de la Recerca de lʼAgència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) i ha estat codirector de Lʼestat de lʼeducació a Catalunya (anuaris de 2011 i de 2013 de la Fundació Jaume Bofill). Així mateix, enguany ha estat codirector del comitè científic del Congrés Internacional de Ciutats Educadores, que va tenir lloc a Barcelona aquest novembre.

Miquel Martínez Martín.
Miquel Martínez Martín.
Entrevistes
02/12/2014

Des de fa un any, el catedràtic de la UB Miquel Martínez coordina el consell de coordinació constituït pel Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) per millorar la formació dels futurs mestres. Aquest consell de coordinació, format per setze representants de les universitats catalanes, dos del Departament dʼEnsenyament i dos del dʼUniversitats, ha estat lʼencarregat de posar en marxa, fer el seguiment i avaluar el Programa de millora i innovació en la formació de mestres (MIF).

Miquel Martínez Martín és catedràtic de Teoria de lʼEducació i membre del Grup de Recerca Consolidat dʼEducació Moral (GREM) de la UB. Ha estat degà de la Facultat de Pedagogia, director de lʼInstitut de Ciències de lʼEducació i vicerector de Docència i Estudiants de la UB. La seva activitat academicodocent i investigadora comprèn aspectes com ara lʼaprenentatge ètic, lʼaxiologia i lʼeducació en valors i ciutadania, així com la política i prospectiva de lʼeducació. Ha estat professor convidat a diferents universitats i participa com a consultor i avaluador en organitzacions i administracions educatives a escala nacional i internacional. És membre de la Comissió dʼAvaluació de la Recerca de lʼAgència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) i ha estat codirector de Lʼestat de lʼeducació a Catalunya (anuaris de 2011 i de 2013 de la Fundació Jaume Bofill). Així mateix, enguany ha estat codirector del comitè científic del Congrés Internacional de Ciutats Educadores, que va tenir lloc a Barcelona aquest novembre.

 

Quin és lʼobjectiu principal del programa MIF i quins són els principals fronts dʼacció que es proposa?

Estimular tota lʼoferta formativa de les titulacions de mestre dʼeducació infantil, dʼeducació primària i de la recentment creada doble titulació, per potenciar en els futurs mestres competències que permetin el lideratge, el treball en equip, lʼhabilitat de comunicar bé el coneixement, habilitats comunicatives amb els alumnes i les famílies, la cultura de lʼavaluació, de la pràctica reflexiva i la recerca, així com les metodologies centrades en lʼalumne, per exemple el treball per projectes. Els principals fronts dʼacció són la millora en les condicions dʼaccés als estudis de mestre, la incidència sobre el model formatiu i lʼaccés a la funció docent.

 

En relació amb les condicions dʼaccés, el primer que es va fer va ser reduir el nombre de places que s'ofereixen i crear la doble titulació dʼEducació Infantil i Primària. Quines altres mesures sʼhan implantat?

Una prova dʼaptitud personal obligatòria per a tots els estudiants que vulguin accedir a les facultats dʼEducació. La va aprovar el Consell Interuniversitari el febrer del 2014 i el mes de juny dʼaquest any ja sʼha aplicat. Totes les universitats, públiques i privades, lʼhan aplicat. Consisteix a tenir un mínim de 5 de mitjana en català i castellà i que cap de les dues notes sigui inferior a 4. Això, que pot semblar molt poca cosa, ha significat una dificultat per a alguns estudiants que no han pogut accedir al grau, malgrat tractar-se dʼun nivell dʼexigència mínima. En acabar el batxillerat, el nivell de llengües és més baix del que seria òptim per a totes les carreres en general. Als alumnes que venien de graus formatius superiors, que no fan les PAU, seʼls ha fet una prova de català i castellà.

 

Sembla que els primers resultats de la implantació dʼaquesta prova són bons perquè totes les universitats han coincidit a reconèixer que el nivell global dels estudiants és més elevat que el dels cursos anteriors. Es mantindrà amb vista al curs vinent?

Sí. El curs 2015-2016 es repetirà la prova, i hem proposat que, a partir del curs 2016-2017,  a banda de la suficiència en llengües, es faci una prova nova que consistirà en una sèrie dʼexercicis en què sʼhauran de demostrar competències comunicatives, de caràcter matemàtic i científic, i la producció dʼun text a partir dʼun tema proposat amb anterioritat. Però això està pendent de lʼaprovació del CIC.

 

Anem al segon front del programa, el model formatiu. Estan en marxa diferents grups de treball i, entre altres coses, ja sʼha convocat i resolt el programa dʼajuts a la recerca ARMIF 2014.

Efectivament, es van convocar uns ajuts a la recerca per a equips formats per professorat de les facultats i mestres dʼaula que volguessin desenvolupar projectes innovadors orientats a millorar la formació. Se nʼhi van presentar cinquanta-tres i sʼhan atorgat quaranta-un ajuts, per un import de 480.000 euros. Els equips investigadors treballaran en els projectes durant aquest curs i, en el cas de projectes sobre el model formatiu de la doble titulació en Infantil i Primària, fins al desembre del 2016. Totes les recerques giren al voltant de com millorar el model formatiu dels metres, perquè són ajuts convocats específicament per a això.

També es van convocar ajuts a la mobilitat el passat mes de maig i sʼestan resolent. Consisteixen en estades de dues a quatre setmanes en llocs de referència internacional. Sʼhan presentat trenta-una sol·licituds per anar a la Gran Bretanya, el Canadà, els Estats Units, Finlàndia, Suïssa, Xile o Austràlia. Seʼn concediran una quinzena que sʼestan seleccionant en funció de la durada de lʼestada, de la qualitat del centre on es vol fer, dels resultats que se nʼesperen i del retorn que es preveu per al programa i el conjunt del sistema. Per això, en aquest cas, els degans de cada universitat prioritzen els candidats.

 

Pel que fa al tercer front dʼacció, el de lʼaccés a la funció docent, teniu també objectius clars?

Principalment, sʼestà avançant en un treball conjunt que clarifiqui els criteris pels quals sʼaccedeix a la funció docent. És un tema central. Si les oposicions i lʼaccés a la borsa de treball en el cas dels centres públics s'adeqüessin millor a les competències que ha de tenir un mestre —en lloc de vincular-se a qüestions com ara lʼantiguitat a la llista—, seria molt més fàcil per a les facultats establir quines són les mencions que cal tenir. És fonamental conèixer les necessitats del sistema per poder ajustar les propostes formatives de les universitats i orientar millor els estudiants en el moment dʼescollir mencions.

En aquest sentit, el que hem fet és demanar al Departament dʼEnsenyament dues coses: un estudi prospectiu dʼevolució demogràfica del professorat i una anàlisi de les necessitats docents a lʼescola per als propers vint anys. Això ens dirà quants professors de primària i de secundària necessitarem dʼaquí al 2030 i ens ajudarà identificar els perfils dels professors que cal preparar i, conseqüentment, les mencions i postgraus o programes de formació continuada que convé oferir.

I el que cal que les universitats analitzem bé és què sʼestà fent amb les mencions actuals i quines propostes de millora hi ha. Si volem un mestre ben format cal que sigui un bon mestre generalista, però cal també que adquireixi certa especialització en algun àmbit del coneixement o professional. Crec que és difícil assolir aquesta formació amb el nombre actual de crèdits reservats per obtenir una menció. Hem dʼarribar com a mínim als 60 crèdits. Creiem que cal anar cap a una intensificació que arribi la quarta part de la formació del futur mestre.

 

Creu que la implementació del programa ARMIF aportarà realment beneficis a mig i llarg termini?

Sí que ho crec. Representants de totes les universitats públiques i privades de Catalunya estem treballant molt per tirar-lo endavant: el Programa de millora i innovació en la formació de mestres és un projecte de país. Això de «projecte de país» sona grandiloqüent però és veritat. La proposta de crear aquest programa neix del CIC i dels departaments d'Ensenyament i d'Economia i Coneixement, i això significa que la proposta és transversal, inclou les institucions formadores i la institució que més professorat contracta. El programa és alguna cosa més que un canvi en les plans d'estudi. Vol revisar les condicions formatives per accedir als estudis, anirà avançant en l'establiment de criteris de rendiment compartits per totes les universitats en les matèries principals dels plans d'estudi i està analitzant la pràctica formativa actual mitjançant els diferents grups de treball en què participa professorat de totes les universitats i del sistema educatiu, tant del sector concertat com del públic. En concret, aquests grups estan analitzant el practicum, el desenvolupament del doble grau d'Educació Infantil i Primària, la integració de l'anglès en la formació, els punts forts i febles dels nous graduats i el mateix model formatiu.

Sabem que els països que assoleixen èxit educatiu —no només lʼèxit escolar— són països que tenen bons docents i confiança activa en el valor de l'educació i en els seus mestres. Per això, a més de procurar millorar la qualitat de la formació dels mestres, el programa també vol contribuir a millorar el reconeixement i la imatge social dels mestres al nostre país perquè són clau en la societat de l'economia del coneixement en què ens trobem.