Josep Maria Bricall, Jaume Porta i Carmina Virgili, guardonats per les universitats catalanes

El president de l'ACUP ha destacat en el seu discurs els trets comuns que comparteixen els tres guardonats, «tot i provenir d'àmbits científics molt allunyats», ha dit. «Es tracta del seu compromís amb la universitat pública i amb el desenvolupament democràtic del país a l'hora de construir nous projectes acadèmics o noves universitats, o de formular noves estratègies per a les institucions universitàries de finals del segle XX, ja fos des de la mateixa universitat o des del govern».

«La voluntat de l'ACUP amb aquest acte —ha afirmat— és fer un petit homenatge a persones que han sabut lluitar, sovint en temps difícils i complexos, per construir un sistema universitari avançat i homologable als estàndards europeus i internacionals, tot situant les universitats al centre de la societat, i afrontant el repte d'actuar, en moltes ocasions, com a far de la democràcia, del pensament crític i de l'avenç social, cultural i econòmic del país».

El rector amfitrió de lʼacte, Dídac Ramírez, ha volgut manifestar, juntament amb lʼalegria que aquests reconeixements suposen per a la comunitat universitària, un profund sentiment de tristesa i rebuig per lʼatemptat dʼahir a la seu de la publicació francesa Charlie Hebdo. També lʼexrector de la UB Josep Maria Bricall sʼha afegit a aquest sentiment de condol i rebuig durant el seu parlament. «La llibertat de premsa és una de les peces fonamentals perquè la democràcia funcioni —ha dit—. I està amenaçada. Sens dubte pels poders econòmics, i també pels polítics. És convenient denunciar-ho quan se'n té lʼoportunitat». Bricall ha recordat als assistents que «les universitats espanyoles van viure des de la Llei de reforma universitària un desenvolupament important, van investigar molt». «A Europa —ha remarcat— van ser objecte dʼuna gran admiració». I ha aprofitat lʼavinentesa per manifestar, parlant de la situació actual, amb la qual és molt crític, que «el fet que els peixos es moguin dins lʼaigua no és per lʼhabilitat dels peixos, sinó per la qualitat de lʼaigua». «Tots —ha dit per acabar— som o hem estat transitoris. Els governs passen però la universitat perviu; i si el patrimoni té un defecte, el defecte persisteix».

Jaume Porta, ha tingut paraules de record per al seu equip de govern durant la seva etapa de rector, equip que li va permetre fer el millor que va «saber i poder» dirigint la Universitat de Lleida. Com Josep Maria Bricall, ha comparat la universitat dʼabans amb lʼactual, però n'ha fet una valoració diferent: «La universitat en la qual vaig estudiar fins a principis dels setanta no té res a veure amb la dʼavui, molt més preparada, malgrat les dificultats de lʼaigua de la peixera».

Josep M. Bricall (Barcelona, 1936), doctor en Dret i en Ciències Econòmiques. Va ser professor a ESADE, catedràtic a la Universitat de les Illes Balears i, des del 1983, catedràtic de la Universitat de Barcelona en lʼàrea dʼEconomia Política i Hisenda. Va formar part del Govern de la Generalitat presidit per Josep Tarradellas, primer com a secretari general de la Presidència (1977-1979), i més tard, com a conseller de Governació (1979-1980).

A les eleccions al Parlament de Catalunya del 1984 va ser elegit diputat, però va renunciar a lʼescó abans de ser elegit rector de la UB, càrrec que va exercir del 1986 al 1994. Entre el 1994 i el 1998, va presidir la Conferència de Rectors dʼEuropa. Va ser lʼimpulsor de lʼinforme Universidad 2000, també conegut com a Informe Bricall, promogut per la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles. 

Lʼany 1994 rep la Creu de Sant Jordi i és investit doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili. Un any més tard, va ser condecorat amb lʼOrde dʼAlfons X el Savi. El 2003 va ser nomenat membre del Comitè Nacional dʼAvaluació, un organisme de les universitats i escoles superiors franceses, i el 2004, la Generalitat li va encarregar el Comissionat per al Disseny de lʼEstructura i Funcionament del Consell de la Cultura i de les Arts. Des del 2006, és membre de lʼInstitut dʼEstudis Catalans dins de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, i membre supernumerari de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres. Honoris causa per les universitats de Soka (Japó), Marne la Vallée i París XII (França), Babes-Bolyai Cluj-Napoca (Romania) i Bolonya (Itàlia), de la seva extensa producció acadèmica en destaca Política econòmica de la Generalitat (1936-1939), La planificación económica i Introducció a lʼeconomia.

Jaume Porta (Barcelona, 1944). Enginyer agrònom per la Universitat Politècnica de Madrid (UPM), actualment és catedràtic emèrit dʼEdafologia de la UdL, membre de lʼInstitut dʼEstudis Catalans i president de la Societat Espanyola de la Ciència del Sòl. Es va especialitzar en sòls a França i va fer la tesi doctoral amb una beca Juan March. Va iniciar lʼactivitat professional en diferents laboratoris agraris regionals del Ministeri dʼAgricultura, Pesca i Alimentació. Va ser professor dʼEdafologia a la UPM, a la UPC i a la UdL. També va ser director de lʼEscola Tècnica Superior dʼEnginyeria Agrària de Lleida.

Rector de la UdL entre el 1993 i el 2003, va impulsar el model de biblioteques de campus i la informatització dʼaquests equipaments, va construir el nou campus de Cappont i va organitzar la commemoració del set-cents aniversari de la Universitat de Lleida, primera universitat de lʼantiga Corona dʼAragó. Professor visitant al Quebec i a Mèxic, va ser membre de la Comissió de Mètodes Oficials dʼAnàlisi del Ministeri de Agricultura, Pesca i Alimentació; del Consell Agrari de la Generalitat presidida per Tarradellas; del Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible de la Generalitat, i de la Comissió de la Unió Europea dedicada a lʼús sostenible dels sòls.

Jaume Porta ha rebut la distinció de comandant de lʼOrde Civil del Mèrit Agrícola; el Premi Jordan de Asso; la Medalla de lʼAgricultura Catalana de la Generalitat de Catalunya i la Medalla de lʼEstudi General de la UdL. De la seva producció acadèmica en destaquen: Edafología: Uso y protección de suelos; Introducció a lʼEdafologia. Ús i protecció del sòl;  Descobrir Lleida passejant per lʼarquitectura del segle XX, i La Universidad en el cambio de siglo.

Carmina Virgili (Barcelona, 1927-2014). Llicenciada en Ciències Naturals per la Universitat de Barcelona, el 1959 es va doctorar en Geologia a la mateixa Universitat amb premi extraordinari. El 1963, va ser nomenada catedràtica dʼEstratigrafia i Geologia Històrica de la Universitat dʼOviedo, on hi va fer classes fins al 1968, quan va marxar a la Facultat de Ciències Geològiques de la llavors Universitat de Madrid, actualment Universitat Complutense de Madrid. Membre fundadora del Grup Espanyol de Sedimentologia i del Grup de Mesozoic, al llarg de la seva vida acadèmica va ocupar llocs de diversa responsabilitat, tant a Espanya com a França, des dʼon va potenciar els intercanvis científics entre els dos països.

Carmina Virgili va ser la tercera dona catedràtica dʼuniversitat a Espanya, i va ser la primera i única durant molt de temps de lʼàrea de Geologia. Va promoure la incorporació de les dones en els àmbits científics i va formar part de lʼAssociació de Dones Investigadores i Tecnòlogues des del seu inici, el 2001.

Del 1982 al 1985 va ser secretària dʼEstat dʼUniversitats i Recerca del primer Govern de Felipe González, on va nomenar Alfredo Pérez Rubalcaba com a cap del seu gabinet. Entre el 1996 i lʼany 2000, va ser senadora per la província de Barcelona. També va ser membre de la Comissió Espanyola de Cooperació amb la UNESCO (1982-1996), i el 2008 va ser investida doctora honoris causa per la Universitat de Girona. Va morir el passat 21 de novembre i va donar el seu cos a la Facultat de Medicina de la UB.

Entre els seus guardons, destaca la Medalla dʼHonor de la Universitat Complutense de Madrid, la Medalla dʼOr de la Universitat de Barcelona, la Medalla al Treball President Macià, la Creu de Sant Jordi, el grau oficial de lʼOrde Nacional de la Legió dʼHonor de França, la Medalla Narcís Monturiol, el guardó Leonardo Torres Quevedo del Consell Superior dʼInvestigacions Científiques i la Gran Creu de lʼOrde Civil dʼAlfons X el Savi. Membre dʼhonor del Col·legi de Geòlegs, va publicar llibres i més dʼun centenar dʼarticles sobre estratigrafia, paleografia, metodologia científica i ensenyament de la geologia.