Deu professors de la UB, distingits en el Premi ICREA Acadèmia 2014
El Premi ICREA Acadèmia 2014 ha distingit la trajectòria científica de deu investigadors de la Universitat de Barcelona en el marc dʼuna edició que ha reconegut la tasca científica de trenta experts de tot lʼàmbit català. Un cop més, la UB torna a ser la universitat amb més guardonats en la nova edició del Premi ICREA Acadèmia —una iniciativa per incentivar lʼexcel·lència investigadora del personal docent i investigador doctorat de les universitats públiques de Catalunya—, i és la universitat que ha assolit més representació institucional dʼençà de la creació del guardó.
El Premi ICREA Acadèmia 2014 ha distingit la trajectòria científica de deu investigadors de la Universitat de Barcelona en el marc dʼuna edició que ha reconegut la tasca científica de trenta experts de tot lʼàmbit català. Un cop més, la UB torna a ser la universitat amb més guardonats en la nova edició del Premi ICREA Acadèmia —una iniciativa per incentivar lʼexcel·lència investigadora del personal docent i investigador doctorat de les universitats públiques de Catalunya—, i és la universitat que ha assolit més representació institucional dʼençà de la creació del guardó.
Els premiats de la Universitat de Barcelona són els següents:
Laura Chaqués és professora de Ciència Política de la UB i investigadora adscrita de l'Institut Barcelona d'Estudis Internacionals (IBEI). És directora del Grup de Recerca d'Anàlisi Comparada de l'Agenda Política, que té com a objectiu analitzar la dinàmica de l'agenda política en perspectiva comparada. És autora de tres llibres monogràfics: Policy dynamics in Spain (2014, amb A. Palau i F. Baumgartner), Redes de políticas públicas (CIS, 2004) i Estructura y política farmacéutica (CIS, 2002), així com diversos articles en revistes acadèmiques de prestigi internacional. Actualment, centra la seva recerca en l'anàlisi de l'agenda política, la interrelació entre agenda política i mediàtica, la qualitat de la democràcia en un context de governança multinivell i les organitzacions d'interessos en perspectiva comparada.
Rocío da Riva va estudiar Orientalística Antiga a la Universitat de Würzburg (Baviera, Alemanya). És professora del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la UB des del 2003 com a investigadora del programa Ramón y Cajal. Ja el 2009 va guanyar el Premi ICREA Acadèmia. Actualment treballa en una trilogia sobre els tres reis neobabilònics (Nabopolassar, Nabucodonosor II i Neriglissar), de la qual ja ha aparegut un primer volum introductori, The neo-Babylonian royal inscriptions. An introduction, publicat en anglès per lʼeditorial alemanya Ugarit-Verlag.
Raúl Estévez, professor del Departament de Ciències Fisiològiques II, és expert en el camp de les malalties genètiques i rares relacionades amb el transport a través de membranes. També és membre del Centre dʼInvestigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares (CIBERER). El seu àmbit de recerca se centra en el transport dʼions a través de membranes, un aspecte bàsic en molts processos fisiològics. Des del 2003, el seu grup investiga les bases genètiques dʼuna malaltia humana, la leucoencefalopatia megaloencefàlica amb quists subcorticals (MLC), des dʼuna perspectiva multidisciplinària que inclou tècniques diverses. Va ser guardonat amb el Premi ICREA Acadèmia 2009.
Pere Ginès és catedràtic del Departament de Medicina, cap del Servei dʼHepatologia de lʼHospital Clínic i membre de lʼequip de Fisiopatologia i Tractament de lʼAscites i del Trastorn de la Funció Renal a la Cirrosi Hepàtica de lʼIDIBAPS. La seva experiència s'estén a totes les malalties hepàtiques cròniques (fetge gras d'origen alcohòlic i no alcohòlic, hepatitis autoimmunitària, etc.) i les malalties de les vies biliars. La seva recerca clínica se centra en la cirrosi. Ha publicat 270 articles en revistes de màxim nivell, ha impartit 400 conferències i ha estat professor visitant en 44 universitats. Ha rebut premis internacionals de recerca i recentment ha estat reconegut amb el Premi Lucie Bolte 2014.
Gabriel Gomila és professor del Departament dʼElectrònica i investigador de lʼInstitut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), on dirigeix el Grup de Caracterització Bioelèctrica a la Nanoescala. Al seu grup es desenvolupa la recerca sobre noves tècniques d'exploració de la sonda de microscòpia per mesurar les propietats elèctriques de la matèria biològica (virus, bacteris i cèl·lules) amb resolució espacial a la nanoescala, i amb això com a base, dissenys nous a nanoescala i mètodes lliures d'etiquetes per a la biologia i la ciència dels materials.
Sergi Munné, professor del Departament de Biologia Vegetal, és membre del Grup de Recerca de Mecanismes de Resistència de les Plantes Mediterrànies a la Sequera: Funció de les Espècies Reactives d'Oxigen, Antioxidants i Hormones. El seu treball de recerca ha abordat àrees dʼestudi sobre els mecanismes de fotoprotecció i sobre el paper dels antioxidants i les fitohormones en la resistència de les plantes davant de condicions dʼestrès; les estratègies de resistència enfront de l'estrès oxidatiu, i la relació entre el dèficit hídric, l'estrès oxidatiu i la senescència en plantes fent ús de diferents models (des de lʼArabidopsis thaliana fins a espècies ornamentals).
Petia Ivanova Radeva és professora del Departament de Matemàtica Aplicada i Anàlisi i cap del Barcelona Perceptual Computing Laboratory (BCNPCL) a la UB. També és investigadora del Centre de Recerca de Visió per Computador, on dirigeix el Laboratori dʼImatge Mèdica (MILab). La seva recerca està centrada en el desenvolupament de sistemes dʼaprenentatge a través del processament dʼimatges mitjançant la visió per computador. Ha publicat prop de tres-cents articles i capítols de llibre i ha dirigit al voltant de quaranta tesis i tesines.
Eduardo Soriano, catedràtic del Departament de Biologia Cel·lular i membre del Centre dʼInvestigació Biomèdica en Xarxa sobre Malalties Neurodegeneratives (CIBERNED), és cap del Grup de Recerca de Neurobiologia del Desenvolupament i de la Regeneració Neuronal de la UB. Entre altres línies de recerca, destaquen els seus treballs per identificar i caracteritzar rutes de senyalització noves i gens nous que participen en el desenvolupament del sistema nerviós, i en especial, de lʼescorça cerebral.