Identifiquen alteracions en el sistema de recompensa cerebral de les persones amb obesitat

Reconstrucció de les connexions cerebrals.
Reconstrucció de les connexions cerebrals.
Recerca
(05/03/2015)

Investigadors de la UB i el Consorci Sanitari de Terrassa han trobat diferències anatòmiques en les estructures cerebrals implicades en el reforç de la conducta en un grup de persones amb obesitat. Lʼestudi ha reconstruït amb tècniques de ressonància magnètica les zones del cervell on es troba el sistema de recompensa i ha documentat alteracions en el volum i la integritat de les connexions neuronals. Els resultats, publicats a la revista científica Neuroimage, aprofundeixen en el coneixement dels fonaments anatòmics de lʼobesitat i obren la porta a dissenyar tractaments més personalitzats.

Reconstrucció de les connexions cerebrals.
Reconstrucció de les connexions cerebrals.
Recerca
05/03/2015

Investigadors de la UB i el Consorci Sanitari de Terrassa han trobat diferències anatòmiques en les estructures cerebrals implicades en el reforç de la conducta en un grup de persones amb obesitat. Lʼestudi ha reconstruït amb tècniques de ressonància magnètica les zones del cervell on es troba el sistema de recompensa i ha documentat alteracions en el volum i la integritat de les connexions neuronals. Els resultats, publicats a la revista científica Neuroimage, aprofundeixen en el coneixement dels fonaments anatòmics de lʼobesitat i obren la porta a dissenyar tractaments més personalitzats.

Les directores de la recerca són María Ángeles Jurado, professora del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica de la UB i investigadora de lʼInstitut de Recerca en Cervell, Cognició i Conducta (IR3C), i Maite Garolera, responsable de la Unitat de Neuropsicologia del Consorci Sanitari de Terrassa, adscrit al campus dʼexcel·lència internacional de la salut HUBc. També hi ha col·laborat el grup dirigit per Martijn van den Heuvel, del Centre Mèdic Universitari dʼUtrecht.

 
Analitzar el sistema de recompensa
 

Amb la prevalença de lʼobesitat en augment arreu del món ―sʼha duplicat entre el 1980 i el 2014―, la comprensió dels processos que porten a una ingesta excessiva és cada vegada més important. Una de les hipòtesis amb les quals es treballa és que en lʼobesitat hi hagi una alteració del processament del reforç de la ingesta, i que aquesta modificació es relacioni amb una ingesta excessiva.

 

El sistema de recompensa és un mecanisme cerebral que té un paper clau en el reforç del comportament, ja que quan sʼactiva augmenta la probabilitat de tornar a repetir la conducta que lʼengega. Aquest sistema sʼha estudiat especialment en les addiccions, però també està en la base del reforç de la ingesta dʼaliments. «El que ens interessa és descriure i estudiar les bases cerebrals de la ingesta en lʼobesitat, i en concret les bases anatòmiques del sistema de recompensa pel seu rol en la conducta», explica Idoia Marqués, primera signant de lʼarticle i investigadora de la UB i de lʼIR3C.

 

Amb aquest objectiu, els investigadors van aplicar tècniques de ressonància magnètica per estudiar el cervell de 63 participants (de 12 a 39 anys). La mostra es va dividir en un primer grup integrat per persones amb un índex de massa corporal (IMC) igual o superior a 30, que és lʼindicador dʼobesitat segons lʼOrganització Mundial de la Salut (OMS), i un segon grup de control, amb persones amb un IMC entre 18,5 i 25, que equival a la categoria de pes normal, també segons lʼOMS. Aquest índex es calcula dividint el pes dʼuna persona en quilograms pel quadrat de la seva alçada en metres (kg/m²).

 
 
Mostra de persones obeses metabòlicament sanes
 

Un dels punts destacats de lʼestudi és la selecció dʼuna mostra molt homogènia i metabòlicament sana, ja que en van quedar fora tant les persones amb un comportament més compulsiu dʼingesta ―lʼanomenat trastorn dʼafartament― com les que tenien algun historial de malalties cardiovasculars, metabòliques o psiquiàtriques. «Sʼha demostrat que altres factors de risc, com ara la diabetis o les malalties cardiovasculars, produeixen alteracions tant estructurals com funcionals al cervell. Així, si la persona té algun dʼaquests trastorns no es pot distingir si els efectes al cervell estan relacionats amb lʼobesitat o amb els altres factors. Amb la mostra que hem triat tractem de treure totes les fonts de confusió i centrar-nos en el que té dʼespecial lʼobesitat», assenyala María Ángeles Jurado.

 
Canvis en la connectivitat cerebral
 

Els investigadors van utilitzar la tècnica de ressonància magnètica per reconstruir les connexions de la substància blanca que forma la xarxa del sistema de recompensa. A partir dʼaquestes dades, van comparar el volum i la integritat de les connexions entre els dos grups de participants. «Els resultats apunten a una connectivitat estructural més petita del grup de persones amb obesitat respecte al grup de control, tant en el volum de la substància blanca com en la integritat de les fibres que formen les connexions del sistema de recompensa», detalla Idoia Marqués.

 

«No es tracta de canvis estructurals tan grans com els que es veuen a les patologies cerebrals clàssiques, sinó que són canvis subtils. Tot i així, si hi ha diferències en la manera en què la ingesta resulta reforçada, significa que el sistema que regula la conducta en lʼalimentació és diferent», explica María Ángeles Jurado.

 
Diferències anatòmiques i funcionals
 

Aquest és el primer estudi del grup en què els investigadors analitzen lʼestructura en xarxa del sistema de recompensa, tot i que en estudis anteriors ja havien trobat diferències funcionals i anatòmiques al cervell de les persones amb obesitat. Així, van trobar un gruix cortical més prim en zones implicades en el control cognitiu i també van identificar amb estudis de ressonància magnètica funcional un processament diferent dʼimatges dʼestímuls reforçants.

 

Aquest coneixement pot servir per avançar en la prevenció i en lʼaplicació de tractaments més individualitzats o per subgrups de pacients. «La persona que té una conducta dʼingesta anòmala no sempre és per una tria de conducta, sinó que existeix un substrat anatòmic. Aquest substrat, igual que altres aspectes culturals o socials, sʼha de tenir en compte en la prevenció de lʼobesitat i en el disseny del tractament més adequat», conclou María Ángeles Jurado.

 
 Article de referència:
 Marqués-Iturria, I.; Scholtens, L. H.; Garolera, M.; Pueyo, R.; García-García, I.; González-Tartiere, P.; Segura, B.; Junqué, C.; Sender-Palacios, M. J.; Vernet-Vernet, M.; Sánchez-Garre, C.; De Reus, M. A.; Jurado, M. A.; Van den Heuvel, M. P. «Affected connectivity organization of the reward system structure in obesity». Neuroimage, 2015, 111, p. 100-106. DOI: 10.1016/j.neuroimage.2015.02.012