El tresor ecològic de les mines de Can Palomeres: els ratpenats

Les mines de Can Palomeres conformen un dels refugis catalans més importants per a diferents espècies de ratpenats. Foto: Xavier Bayer González
Les mines de Can Palomeres conformen un dels refugis catalans més importants per a diferents espècies de ratpenats. Foto: Xavier Bayer González
Recerca
(19/03/2015)

El tresor ecològic de les mines de Can Palomeres és el títol del nou llibre escrit pels experts Jordi Serra Cobo i Marc López Roig, del Departament de Biologia Animal de la UB i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio), i el naturalista Xavier Bayer González, que es presentarà el proper 20 de març, a les 20 hores, a la sala dʼactes de lʼArxiu Municipal de Malgrat de Mar (Maresme).

Les mines de Can Palomeres conformen un dels refugis catalans més importants per a diferents espècies de ratpenats. Foto: Xavier Bayer González
Les mines de Can Palomeres conformen un dels refugis catalans més importants per a diferents espècies de ratpenats. Foto: Xavier Bayer González
Recerca
19/03/2015

El tresor ecològic de les mines de Can Palomeres és el títol del nou llibre escrit pels experts Jordi Serra Cobo i Marc López Roig, del Departament de Biologia Animal de la UB i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio), i el naturalista Xavier Bayer González, que es presentarà el proper 20 de març, a les 20 hores, a la sala dʼactes de lʼArxiu Municipal de Malgrat de Mar (Maresme).

Can Palomeres: dʼexplotació minera a refugi de ratpenats

 

Les mines de Can Palomeres són un espai que va més enllà dels vestigis de lʼactivitat minera desenvolupada a finals del segle XIX i principis del segle XX. Avui en dia conformen un dels refugis catalans més importants per a diferents espècies de ratpenats i tenen un valor ecològic ben significatiu. Diferents espècies de quiròpters crien en aquestes coves, que són també un refugi clau per a les migracions del ratpenat de cova.

 

Tal com explica el professor Jordi Serra Cobo, «les mines són un exemple de la relació positiva que hi ha hagut entre lʼactivitat humana i la formació dʼun important refugi ecològic. Sense lʼactivitat minera que hi va haver a principis del segle XX a Malgrat de Mar, avui no estaríem parlant dʼaquest patrimoni quiropterològic de primer ordre a escala catalana i europea».

 

«Poc sʼimaginaven els emprenedors que van invertir en lʼexplotació de les mines de Can Palomeres que contribuirien a construir un dels refugis catalans més importants per a ratpenats», continua Serra Cobo. «Tampoc sʼimaginaven que la funcionalitat dʼaquest refugi perduraria molt més que la seva curta explotació minera».

 

El llibre, editat per lʼAjuntament de Malgrat de Mar i finançat gràcies a la X Beca dʼInvestigació Vila de Malgrat de Mar, sintetitza més de cinquanta anys dʼestudis de ratpenats a les mines de Can Palomeres. El ratpenat de cova (Miniopterus schreibersii) i el ratpenat de musell llarg (Myotis myotis) són les dues espècies més abundants a les mines segons els estudis duts a terme, que han permès observar un total de catorze espècies de ratpenats de tres famílies diferents de quiròpters.

 

Uns mamífers voladors de gran valor ecològic

 

La nova obra vol ser un referent des dʼuna perspectiva dual entre la història de les mines i la seva importància biològica. També vol contribuir a donar a conèixer i valorar la importància ecològica i epidemiològica que tenen els ratpenats, un fet essencial per a la conservació de les poblacions dʼaquests mamífers voladors tan singulars. Tal com apunten els autors, «voldríem que el llibre contribuís a fer de les mines i els seus ratpenats una icona diferencial de Malgrat de Mar dins i fora de les nostres fronteres, a lʼentorn de la qual es puguin organitzar activitats de qualitat que permetin desenvolupar i conservar el patrimoni natural del municipi».

 

La presentació del llibre serà lʼacte que obrirà les I Jornades Tècniques Espai Mines de Can Palomeres, que tindran lloc a lʼArxiu Municipal de Malgrat de Mar del 20 al 21 de març. Lʼobjectiu de les jornades és donar a conèixer quin és lʼestat de les actuacions que es realitzen en aquest entorn, així com promoure lʼintercanvi dʼexperiències i de metodologia i alhora iniciar un procés de participació per vincular la ciutadania al futur dʼaquest espai.