El ʻVI Informe IEB sobre federalisme fiscalʼ analitza el futur model de finançament autonòmic

En el seu article, la investigadora de lʼIEB Maite Vilalta recorda que el sistema actual limita en excés la capacitat de les comunitats en la gestió de les figures impositives i evidencia problemes en els seus mecanismes dʼanivellament. Tal com recull lʼinforme, el percentatge dʼingressos del model provinents dʼimpostos sobre els quals les autonomies tenen capacitat de decisió i gestió és només del 13 %. El percentatge creix fins al 47 % si es tenen en compte els impostos sobre els quals les autonomies tenen capacitat de decisió, però no de gestió. Són, per tant, exemples dels problemes que presenta lʼactual model de finançament autonòmic.

Dʼaltra banda, les circumstàncies obliguen a posar la resolució del cas català en el centre de la discussió sobre la reforma del sistema de finançament. La professora Vilalta identifica quatre possibles escenaris: el manteniment de lʼstatu quo amb reformes mínimes, lʼimpuls dʼuna reforma federal de la Constitució, lʼacord bilateral Catalunya-Espanya per establir un model específic i Ia secessió.

El paper de les comunitats forals
Al marge de la situació a Catalunya, els autors del VI Informe IEB sobre federalisme fiscal i finances públiques coincideixen en la necessitat de fixar una aportació de les comunitats forals en el sistema de finançament. En lʼactualitat, aquestes comunitats gaudeixen dʼun nivell dʼautonomia total i no participen en els mecanisme dʼanivellament. El resultat és que disposen de gairebé el doble de recursos per habitant que la mitjana de la resta dʼautonomies. Segons lʼinforme, la seva integració als mecanismes dʼanivellament permetria posar fi a «una de les fonts dʼinestabilitat del sistema comú».

Reforma del sistema dʼanivellament
Més enllà de lʼaportació de les comunitats forals, el sistema dʼanivellament actual presenta  problemes greus de disseny. La professora Vilalta qualifica el model de finançament dʼ«altament progressiu» a causa del tipus marginal, que sʼestima al voltant del 84 %. És a dir, que si una comunitat decreta un pujada de 100 euros en els impostos tributaris per habitant, la incidència de recursos disponibles per capita només augmentarà en 16 euros, com a conseqüència, precisament, del sistema dʼanivellament.

Dʼaltra banda, lʼinforme indica que el model de redistribució funcionaria amb lʼactual fons de garantia, si no fos per lʼaplicació posterior dels altres tres fons dʼajustament (suficiència, competitivitat i cooperació), que alteren lʼanivellament i acaben donant resultats poc justificables. Lʼinforme considera aquest anivellament un dels aspectes «més destacats i espinosos» de lʼactual model de finançament.

Tres insuficiències del model aprovat el 2009
Lʼinforme de lʼIEB també assenyala tres factors que expliquen la insatisfacció de les comunitats amb el model de finançament autonòmic pactat al 2009 i que sʼhaurien de resoldre en una futura reforma: el primer, la comentada manca dʼautonomia financera dels governs autonòmics juntament amb les distorsions en lʼanivellament provocades pels tres fons de suficiència, competitivitat i cooperació. El segon, el mateix context de crisi econòmica, que ha fet caure els ingressos tributaris i ha portat a problemes de tresoreria no previstos en el model del 2009. I finalment, els reiterats incompliments per part del Govern central a l'hora d'aplicar-lo, que afecten lʼestabilitat del model.

Lʼexemple del Quebec al Canadà
Lʼinforme de lʼIEB inclou la participació del professor de l'Escola Politècnica de Mont-real Marcelin Joanis, que relata la situació del Quebec com a exemple del funcionament dʼuna província dins dʼun dels sistemes més descentralitzats del món. En lʼactualitat, les comunitats canadenques comparteixen fonts de finançament amb el Govern federal, excepte en figures exclusives com els drets de duana. En el cas particular del Quebec, sʼhi afegeix el fet de ser lʼúnica província del país amb agència tributària pròpia. Tot i això, el professor Joanis considera dubtós que el benefici econòmic net dʼaquest alt grau dʼautonomia sigui significatiu en comparació de les despeses que comporta mantenir una estructura pròpia.