Identificada una nova via bacteriana de producció del sulfur de dimetil, un compost relacionat amb la regulació global del clima
Un equip científic en què participen investigadors de la UB ha identificat una nova via de producció en bacteris del sulfur de dimetil, un compost orgànic volàtil sulfurós que destaca per la seva potencial participació en la regulació global del clima. Aquest treball, publicat a la revista Nature Communications, està signat per M. Elena Mercadé i Ornella Carrión, del Departament de Microbiologia i Parasitologia Sanitàries de la Facultat de Farmàcia de la UB; Jonathan Todd i Andrew R. J. Curson (Universitat dʼAnglia Oriental, Regne Unit); Deepak Kumaresan (Universitat dʼAustràlia Occidental, Austràlia), i Yunyun Fu i Andrew Lang (Universitat Memorial de Terranova, Canadà).
Un equip científic en què participen investigadors de la UB ha identificat una nova via de producció en bacteris del sulfur de dimetil, un compost orgànic volàtil sulfurós que destaca per la seva potencial participació en la regulació global del clima. Aquest treball, publicat a la revista Nature Communications, està signat per M. Elena Mercadé i Ornella Carrión, del Departament de Microbiologia i Parasitologia Sanitàries de la Facultat de Farmàcia de la UB; Jonathan Todd i Andrew R. J. Curson (Universitat dʼAnglia Oriental, Regne Unit); Deepak Kumaresan (Universitat dʼAustràlia Occidental, Austràlia), i Yunyun Fu i Andrew Lang (Universitat Memorial de Terranova, Canadà).
El sulfur de dimetil (DMS) és un compost orgànic volàtil sulfurós que té un paper primordial en el cicle del sofre i actua com a compost senyalitzador en cadenes tròfiques. Tal com explica Ornella Carrión, que és la primera autora de lʼarticle i ha fet la tesi doctoral sobre noves vies de producció del sulfur de dimetil sota la direcció de la professora M. Elena Mercadé a la UB, «es calcula que cada any es generen aproximadament 3 x 1014 grams dʼaquest gas. Fins ara es creia que la via principal per produir-lo era el catabolisme microbià del dimetilsulfoniopropionat (DMSP), procedent del plàncton marí».
Però aquest nou estudi científic ha descobert i caracteritzat el primer gen —anomenat mddA— que codifica la síntesi dʼun enzim metiltransferasa que metila el metilmercaptà (CH4S) i genera DMS. M. Elena Mercadé remarca que «és un fet sorprenent trobar que aquest gen està present en bacteris de grups taxonòmicament variats —inclòs en el patogen Mycobacterium tuberculosis— i en metagenomes de diferents ecosistemes, sobretot terrestres. És probable que aquesta via, fins ara desconeguda, pugui contribuir de manera significativa a les emissions de DMS i que, per tant, trenqui el tòpic establert fins ara que el DMSP dʼorigen marí és lʼúnic precursor important en la producció de DMS».
En aquesta línia de treball, el Consell de Recerca del Medi Ambient Natural del Regne Unit (NERC) ha concedit un ajut important al grup codirigit per Jonathan Todd, Colin Murrell i Ornella Carrión per continuar lʼestudi sobre la producció del gas DMS per aquesta nova via metabòlica mitjançant un projecte dʼinvestigació en què també participarà la Dra. Mercadé.