Aigües més netes a la costa catalana fruit de la millora del tractament de les aigües residuals
Un estudi publicat a la revista Ecological Indicators i dut a terme per científics de la Universitat de Barcelona, lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio) i del Centre dʼEstudis Avançats de Blanes del CSIC, amb la col·laboració de lʼAgència Catalana de lʼAigua, ha evidenciat el bon estat de les aigües litorals catalanes basant-se en la bona evolució dels herbeis de posidònia (Posidonia oceanica), que actuen com a sentinelles molt sensibles davant de qualsevol alteració de la qualitat de lʼaigua. Bona part dʼaquesta millora és deguda a la implantació i millora de sistemes de sanejament a Catalunya.
Un estudi publicat a la revista Ecological Indicators i dut a terme per científics de la Universitat de Barcelona, lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio) i del Centre dʼEstudis Avançats de Blanes del CSIC, amb la col·laboració de lʼAgència Catalana de lʼAigua, ha evidenciat el bon estat de les aigües litorals catalanes basant-se en la bona evolució dels herbeis de posidònia (Posidonia oceanica), que actuen com a sentinelles molt sensibles davant de qualsevol alteració de la qualitat de lʼaigua. Bona part dʼaquesta millora és deguda a la implantació i millora de sistemes de sanejament a Catalunya.
Aquesta millora de la qualitat de lʼaigua sʼha produït de manera generalitzada a tota la costa, però ha estat especialment important a les zones més degradades. Durant el període 2003-2010, sʼha observat una millora en diversos paràmetres fisiològics i bioquímics de les plantes que ens indiquen, no tan sols una clara disminució de lʼarribada de nutrients i matèria orgànica al mar, sinó també un augment de la transparència de lʼaigua.
Els indicadors biològics, com ara els herbeis de posidònia, entre dʼaltres, són molt útils per a la vigilància ambiental, perquè permeten obtenir una resposta integrada a les alteracions que pateix lʼecosistema marí. Durant els darrers quinze anys, lʼestreta col·laboració de les universitats i els centres de recerca del CSIC amb lʼAgència Catalana de lʼAigua ha permès que la recerca catalana en bioindicadors de la qualitat de lʼaigua sigui, ara mateix, capdavantera a lʼEstat espanyol i a Europa. Fins ara, els bioindicadors havien servit, sobretot, per identificar situacions de degradació. La detecció de millores requereix indicadors molt sensibles i lʼestudi realitzat és pioner en aquest aspecte.
Des de lʼany 1990 fins al 2010, sʼhan construït més de tres-centes plantes de tractament dʼaigües residuals urbanes a Catalunya i sʼhan millorat moltes de les que ja existien. Aquestes actuacions han permès reduir lʼarribada de matèria orgànica i de nutrients a les aigües marines.
Els autors consideren que tenint en compte les inversions que es destinen cada any a millorar les aigües litorals, resulta bàsic disposar dʼun «termòmetre» que permeti avaluar lʼeficàcia dʼaquestes actuacions i que esdevingui una guia essencial per a les polítiques ambientals, de manera que cal mantenir el suport institucional i econòmic a programes de seguiment com el que ha donat lloc a aquest estudi.