La Universitat ret homenatge a Eulàlia Vintró, amb motiu de la seva jubilació, en un acte emotiu i multitudinari
LʼAula Magna de lʼEdifici Històric de la UB, plena de gom a gom, va acollir ahir dimarts, 29 de setembre, un acte dʼhomenatge a la catedràtica de Filologia Grega Eulàlia Vintró amb motiu de la seva jubilació. El rector, Dídac Ramírez, va presidir lʼhomenatge, en què també van intervenir el degà de la Facultat de Filologia de la UB, Adolfo Sotelo; la directora del Departament de Filologia Grega de la Universitat, Francesca Mestre; la professora emèrita del Departament de Química Analítica de la UB i vicerectora dʼOrdenació Acadèmica del 1977 al 1985, Maria Teresa Galceran, i la professora Pilar Gómez.
LʼAula Magna de lʼEdifici Històric de la UB, plena de gom a gom, va acollir ahir dimarts, 29 de setembre, un acte dʼhomenatge a la catedràtica de Filologia Grega Eulàlia Vintró amb motiu de la seva jubilació. El rector, Dídac Ramírez, va presidir lʼhomenatge, en què també van intervenir el degà de la Facultat de Filologia de la UB, Adolfo Sotelo; la directora del Departament de Filologia Grega de la Universitat, Francesca Mestre; la professora emèrita del Departament de Química Analítica de la UB i vicerectora dʼOrdenació Acadèmica del 1977 al 1985, Maria Teresa Galceran, i la professora Pilar Gómez.
En el decurs de lʼacte, les diferents persones que hi van intervenir van elogiar la trajectòria acadèmica, docent i política de la Dra. Vintró, així com el seu caràcter decidit i valent. La Dra. Galceran va subratllar «el rigor, lʼhonestedat, lʼempenta i la il·lusió» que caracteritzen lʼhomenatjada i es va lamentar que «a partir dʼara, sense ella, la Universitat de Barcelona perd frescor, iniciativa i originalitat».
Per la seva banda, la professora Pilar Gómez, que havia estat alumna seva, va destacar que la Dra. Vintró és una filòloga excel·lent i una docent excepcional, i que «malgrat haver dedicat una part important de la seva vida a la política, no ha descuidat mai el Departament de Filologia Grega ni les persones que en formen part». Va explicar que «la Vintró el primer dia de classe imposa molt, però el temor inicial dóna pas a una gran admiració i respecte cap a ella». Gómez va recalcar el seu «sentit de la responsabilitat, lʼestimació profunda per tot el que fa, la seva paraula sincera i la crítica sempre constructiva».
La Dra. Mestre va ser lʼencarregada de revelar les dues sorpreses que li tenien preparades. En primer lloc, va fer broma sobre la negativa taxativa de Vintró a rebre cap llibre, tal com havien rebut els seus predecessors homenatjats en els darrers dos anys, actes en els quals ella havia participat molt activament: «Tot i que sʼha mostrat molt contundent en aquest sentit, ens hem atrevit a fer una antologia de vint textos dʼautors grecs, des del segle V aC fins al segle VI dC, traduïts expressament al català per a la ocasió, per deixar que siguin Homer, Safo, Èsquil, Sòfocles, Eurípides i dʼaltres els qui parlin». En segon lloc, atès que una altra de les grans passions de Vintró és la música, va donar pas a un concert dʼhomenatge a càrrec de la soprano Ofèlia Sala, deixeble de Victòria dels Àngels, acompanyada al piano per Mark Hastings, que van interpretar obres de Johannes Brahms.
Eulàlia Vintró Castells (1945), catedràtica de Filologia Grega, ha estat vinculada a la Universitat de Barcelona durant prop de cinquanta anys. A més de la seva tasca docent, Vintró ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat a la Universitat, com ara el de vicedegana de la Facultat de Filosofia i Lletres (1977-1978) i el de secretària general (1978-1979). També ha estat vicedegana i degana en funcions del Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya i Balears (1973-1979) i tresorera del Consell General de Col·legis de Doctors i Llicenciats (1977-1981).
Durant uns anys, la Dra. Vintró va fer compatible la vida acadèmica amb lʼactivitat pública i política, com a diputada al Parlament espanyol (1979-1982) i diputada al Parlament de Catalunya (1984-1987); i del 1983 a1999 es va dedicar exclusivament a la vida política com a regidora de lʼAjuntament de Barcelona (1983-1987), i com a tinent dʼalcalde, responsable de benestar social i educació (1987-1999).
En lʼàmbit de la filologia grega, les seves línies de recerca preferents han estat la ciència grega, especialment la medicina hipocràtica —tema al qual va dedicar ja la seva tesi doctoral, Hipócrates y la nosología hipocrática (1973)—; la literatura, sobretot la comèdia àtica del s. V aC i la historiografia política, i la tradició clàssica en el món de lʼòpera. Ha publicat traduccions de diversos tractats del corpus hipocràtic, així com de Llucià de Samòsata, entre dʼaltres. Així mateix, és autora de nombrosos articles en diaris, en revistes especialitzades i en llibres sobre educació i política social. També ha pronunciat conferències i ha participat en simposis, taules rodones, tertúlies radiofòniques i debats a la televisió, a Catalunya, a Espanya, a Europa, i a Amèrica.
Interessada sempre pels temes docents, en reincorporar-se plenament a la Universitat el curs 1999-2000, va impulsar la creació del Grup Consolidat dʼInnovació Docent (GCID) Electra, del qual va ser directora. Aquest grup va merèixer la distinció Jaume Vicens Vives de la Generalitat de Catalunya (2004).
A títol individual, Eulàlia Vintró ha rebut diverses distincions, com ara la Gran Creu dʼAlfons X el Savi (1988) per la seva contribució a lʼeducació en la transició política, la Medalla de la UNICEF per la seva actuació política en defensa de la infància (1991), així com la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2001).