Anna Villarroya i Núria Pumar, del Grup de Treball de Gènere de la LERU: «La dimensió de gènere en la recerca no és gaire coneguda i no sʼaplica de manera generalitzada»

Segons el document, la dimensió de gènere en la recerca i la innovació (GRI) és un tema desconegut, poc estudiat i que no està ben integrat en el disseny de moltes de les recerques actuals, exceptuant alguns casos com ara la recerca biomèdica. En el document, en què la LERU presenta vint recomanacions per incloure la dimensió de gènere en la recerca, hi han participat les professores Anna Villarroya, de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació, i Núria Pumar, de la Facultat de Dret. Totes dues formen part del Grup de Treball de Gènere de la LERU i són membres dels grups dʼIgualtat de la UB.

Tot i que la Llei espanyola de ciència, tecnologia i innovació, de 2011, lʼEstratègia 2013-2020 i el Pla estatal de recerca científica i tècnica i dʼinnovació 2013-2016, recullen la necessitat dʼincloure la perspectiva de gènere en totes les polítiques de recerca i desenvolupament públiques, lʼaplicació pràctica encara resta pendent.

El programa europeu Horitzó 2020 ha representat, però, un avenç enorme en aquest sentit, perquè demana als sol·licitants de fons que expliquin com es té en compte aquesta dimensió, en cas que sigui pertinent, en el contingut dels projectes que presenten. A més de la integració dʼaquesta dimensió en el disseny de la recerca i lʼanàlisi dels resultats, el programa promou la presència equilibrada de dones i homes en totes les fases del procés de recerca, incloent-hi tant la composició dels equips de recerca com la dels panels de persones expertes que han dʼavaluar els projectes. 

Tot i que el programa Horitzó 2020 nʼés un bon impulsor, encara queda molta feina per fer; dʼaquí que el document que publica la LERU reculli tot un seguit de recomanacions adreçades a tots els agents que formen part del procés de recerca. Començant per les mateixes universitats i seguint pels governs, les entitats finançadores de la recerca i les revistes acadèmiques.

La Universitat de Barcelona hi ha participat aportant exemples de com es té en compte la dimensió de gènere i sexe en diverses fases del procés de recerca a la nostra institució. Així, la Universitat dedica una secció a la dimensió de gènere en la recerca en el fullet informatiu sobre les oportunitats de finançament del programa Horitzó 2020. La Facultat de Medicina, per exemple, inclou la violència de gènere com un dels temes que es tracten en algunes matèries obligatòries. Dels diferents projectes que va presentar la UB per exemplificar aquesta dimensió en la recerca seʼn van escollir dos: dʼuna banda, el projecte Youth4Youth, finançat pel programa Daphne III de la Comissió Europea i destinat a prevenir i combatre la violència de gènere entre els adolescents, i dʼaltra banda, un projecte de recerca finançat per la convocatòria REDICE de la UB sobre la perspectiva de gènere en la pràctica docent universitària.

Atès que lʼanàlisi amb perspectiva de gènere o sexe està més desenvolupat en les ciències socials i les humanitats, amb unes metodologies que hi són sensibles, els investigadors dʼaquests àmbits podrien aportar idees valuoses i ajudar a identificar les qüestions de recerca més adients en equips de recerca pluridisciplinaris. Així, investigadors de ciències, enginyeria o medicina es podrien beneficiar dʼaquests enfocaments més pluridisciplinaris.

En aquesta mateixa línia, el setembre del 2013, la LERU va publicar un altre document innovador, Social Sciences and Humanities essential fields for European research and in Horizon 2020, en què sʼaporten exemples de la necessària implicació de les ciències socials i les humanitats per afrontar els reptes plantejats a Horitzó 2020.

Quina és la conclusió principal del treball?

Lʼaprovació dʼaquest document per totes les universitats de la LERU implica el compromís de cadascuna dʼelles de liderar amb lʼexemple. El fet de considerar lʼanàlisi de gènere i sexe en la recerca i la innovació suposa que lʼabast, lʼimpacte i la utilitat de la recerca podran ser igualitàriament vàlids per a homes i dones. Dʼaquesta manera, la recerca a les universitats de la LERU pot esdevenir encara més excel·lent en donar resposta als grans reptes de les nostres societats, millorar el benestar social i el progrés econòmic.

Si haguéssim de resumir la nostra percepció en unes quantes línies diríem que la dimensió de gènere en la recerca, a dia dʼavui, no és gaire coneguda i no sʼaplica de manera generalitzada; cal crear més consciència i la formació nʼés la clau. En algunes àrees és més obvi que en dʼaltres. Cal que sʼhi presti atenció en totes les fases del procés de recerca, i cal també el suport de tots els actors involucrats en la recerca.

Per donar resposta a aquests reptes, la Unitat dʼIgualtat de la UB posarà en marxa diverses iniciatives, entre les quals hi ha lʼorganització dʼactivitats formatives adreçades al personal investigador i als tècnics de recerca de la nostra Universitat.