Publicada la biografia científica de lʼecòleg Ramon Margalef
El dimecres 28 dʼoctubre, a les 10 h, lʼAula Magna de la Facultat de Biologia acollirà la presentació del llibre Ramon Margalef, ecólogo de la biosfera (Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona), de Narcís Prat, Joandomènec Ros i Francesc Peters, dins lʼacte de concessió del Premi Internacional dʼEcologia Ramon Margalef 2015. Lʼobra, editada amb el patrocini de la Fundació Agbar, és la biografia científica de l'ecòleg espanyol de més renom internacional en ocasió del desè aniversari de la mort. Professor de la Universitat de Barcelona des del 1956, va impartir els primers cursos d'ecologia abans que aquesta disciplina existís com a matèria d'estudi a les universitats espanyoles.
El dimecres 28 dʼoctubre, a les 10 h, lʼAula Magna de la Facultat de Biologia acollirà la presentació del llibre Ramon Margalef, ecólogo de la biosfera (Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona), de Narcís Prat, Joandomènec Ros i Francesc Peters, dins lʼacte de concessió del Premi Internacional dʼEcologia Ramon Margalef 2015. Lʼobra, editada amb el patrocini de la Fundació Agbar, és la biografia científica de l'ecòleg espanyol de més renom internacional en ocasió del desè aniversari de la mort. Professor de la Universitat de Barcelona des del 1956, va impartir els primers cursos d'ecologia abans que aquesta disciplina existís com a matèria d'estudi a les universitats espanyoles.
Es tracta dʼuna extensa, rigorosa i ben documentada biografia que vol donar a conèixer als lectors la personalitat científica de Ramon Margalef a través de la seva obra. Anteriorment, se nʼhavien publicat biografies o volums especials que repassaven la seva contribució científica. Ara bé, la majoria dʼaquests treballs aportaven una visió parcial de la vida i l'obra de Margalef. Aquest llibre ofereix, finalment, una biografia científica completa del professor. Sʼestructura en sis blocs que responen a les publicacions clau de la seva carrera, és a dir, als llibres en què va sintetitzar què significava per a ell l'ecologia.
Aquests blocs són els següents: 1) Els fonaments dʼun naturalista (1919-1943), en què repassa la seva formació abans de la Guerra Civil, la primera publicació, Acta hydrobiologica, juntament amb el seu amic Josep M. Marcé (que va morir a la Batalla de lʼEbre, on Margalef també va participar com a integrant de la «lleva del biberó»); 2) La formació dʼun científic en una Espanya aïllada (1943-1957), que va culminar amb la publicació del treball La teoría de la información en ecología, una monografia que li va obrir les portes de les principals institucions internacionals que treballaven en ecologia; 3) la primera síntesi (1957-1968) Perspectives in ecological theory (1968), el primer llibre amb què va establir les bases per a la unificació de lʼecologia en un cos teòric únic; 4) lʼecologia i la biosfera (1968-1981), que va culminar amb la publicació dʼuna teoria que explicava el funcionament de la biosfera: La biosfera. Entre la termodinámica y el juego (1981); 5) La Teoria de los sistemas ecológicos (1981-1991), una obra amb què Margalef seguia la seva particular cerca dels principis unificadors en ecologia i explorava vies diferents de les dels ecòlegs dʼaquells anys, i 6) Una biosfera per pertorbar, gestionar, apreciar, conèixer, estimar (1991-2004), que va culminar amb la publicació del volum Our biosphere (1997), en què mostrava la seva visió de lʼecologia, i on es palesen ―si el comparem amb el llibre de 1968― les idees centrals que havien desaparegut en aquest trajecte, i les que hi romanien.
Cadascun dʼaquests blocs es divideix, al seu torn, en tres parts: una notícia biogràfica, una síntesi bibliogràfica i un repàs a les publicacions i les principals idees sorgides del treball en aquell moment.
Ramon Margalef (1919-2004), biòleg de formació, va destacar pel seu treball en els camps de la limnologia, lʼoceanografia i lʼecologia. És considerat un dels científics més importants de Catalunya de tots els temps i un dels pilars de l'ecologia del segle XX arreu del món. Va obtenir la primera càtedra d'Ecologia a l'Estat espanyol a la Universitat de Barcelona, on va constituir el Departament d'Ecologia, des del qual va formar un bon nombre d'ecòlegs, limnòlegs i oceanògrafs. Membre de nombroses societats científiques, és autor de publicacions de referència i va estudiar, entre altres temes, aspectes pràctics sobre la pol·lució de les aigües. Va publicar més de quatre-cents articles sobre biologia marina, limnologia i ecologia general. Entre els seus treballs, destaquen l'aplicació de la teoria de la informació als estudis ecològics, i la creació de models matemàtics per a l'estudi de les poblacions. Va dirigir una quarantena de tesis doctorals entre 1971 i 2001. A més dʼexcel·lir com a naturalista, va ser capaç de relacionar diferents aspectes de la biologia, la geologia, la física i la química.
Va rebre diversos guardons, com ara la primera edició del Premi Huntsman (considerat el Premi Nobel en oceanografia), la Medalla Naumann-Thienemann de limnologia, i el Premi Ramón y Cajal. El 1997 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi, i el 2003, amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya en reconeixement a la seva tasca investigadora. El 2004 la Generalitat de Catalunya va crear el Premi Ramon Margalef d'Ecologia. Va rebre diversos doctorats honoris causa per les universitats de Laval (Canadà), Aix-Marsella (França), Nacional de Luján (Argentina), Alacant (Espanya) i l'Institut Químic de Sarrià. Les seves obres més destacades són: Comunidades naturales (1962), Perspectives in ecological theory (1968), Ecologia (1974), La biosfera (1980), Limnologia (1983), Teoría de los sistemas ecológicos (1991) i Our Biosphere (1997).